Anem al gra, que el temps pressiona i els deures que ens queden per fer són enormes. Aquesta és la nostra fotografia de l’economia catalana, avui.
El que tenim com a estructura productiva és molt important. Tenim un volum de producció que es manté per sobre dels 200.000 milions d’euros anuals, amb una estructura sectorial diversa i especialitzada, on diferents activitats industrials importants a nivell internacional (automoció, química, farmàcia, electrònica, tecnologia, agroalimentari, etc.) continuen mantenint en conjunt un pes superior al 20% de la producció, per seguir sent una de les majors regions industrials d’Europa. Tenim una estructura productiva raonablement competitiva, on les exportacions no paren de créixer: actualment ja es ven al mercat exterior més del 25% del que produïm. També tenim un mercat de treball amb moltes dificultats, però que es manté a prop dels 3 milions de llocs de treball, i que per tant constitueix també un potencial apreciable com a consumidor.
Tenim, en general, una cultura empresarial i una cultura del treball arrelades, i un bon nivell de qualificació professional, moltes vegades més apreciat a fora que aquí. Tenim un sector públic i para-públic important com a agent econòmic, força desenvolupat en termes quantitatius i qualitatius, i que ofereix en conjunt serveis de qualitat. I tenim un teixit social responsable i sensible, solidari, conscient. Tenim infraestructures estratègiques de qualitat amb excedents de capacitat (port, aeroport, Fira, dotació hotelera, etc.) i una posició geogràfica que molts territoris voldrien (cruïlla del Mediterrani, Europa, Orient Pròxim, Àfrica, ...), a banda d’una imatge de marca (sobretot gràcies a la ciutat de Barcelona) que està aconseguint el miracle de mantenir-se al marge de la crisi econòmica. Tot això s’ha de mantenir, és imprescindible continuar donant suport a aquestes fortaleses però no serà un fre al nostre desenvolupament. Però aquesta és la part senzilla.
La part més complicada és reduir i eliminar progressivament el que sobra en la nostra estructura socioeconòmica, aquells elements que resten, que contraresten tot allò que fem bé. En primer lloc, cal eradicar els mals hàbits que es varen adquirir durant les èpoques de vaques grasses econòmiques i creixement desordenat (o que, com a mínim, aquesta etapa van potenciar): el sacrifici de la qualitat, la corrupció política i empresarial, la desatenció al mercat i al client, el descrèdit de la formació, la immediatesa i el desordre, ... Sense aquest primer reset no anem enlloc, continuaríem sent una economia i una societat malalta. En segon lloc, cal fer un esforç col·lectiu, empresarial i social, per deixar de queixar-nos, de pensar-nos que l’únic objectiu del món és fer-nos la punyeta. No som, especialment, víctimes de res; no tenim més motius per queixar-nos que un andalús, un californià, o un rus. I finalment, pels dos aspectes anteriors i per alguns altres més, cal deixar de viure en el passat i començar a viure en el futur. L’excés de confiança i l’autocomplaença són mals consellers, i ara mateix, Catalunya no és un motor d’Europa, i si vol ser-ho haurà de lluitar molt, amb competidors que tenen moltes ganes de poder ser-ho, i estan disposats a treballar molt dur per aconseguir-ho.
I finalment, per potenciar tots els nostres actius, cal complementar-los amb aspectes que permetin aconseguir la transició cap a l’estructura productiva que pugui competir amb garanties en l’economia globalitzada del segle XXI. Necessitem, primer de tot, un nou motor econòmic, un sector o grup de sectors d’activitat que permetin poder tornar a crear llocs de treball i reduir els insostenibles nivells d’atur, actuant com la locomotora que el sector de la construcció havia estat abans de la crisi. Necessitem també definir un model energètic clar, sobretot perquè som una economia molt dependent i amb elevades necessitats d’energia. Aquest, de fet, podria ser un sector motor en el futur, però en tot cas cal definir una estratègia clara i mantenir-la a mig i llarg termini.
Necessitem també desenvolupar estructures adequades, públiques i privades, perquè la innovació entri d’una vegada en la cadena de valor. Necessitem que les empreses, sobretot les pimes, hagin de dedicar moltes menys hores a l’Administració, amb un cost molt menor, i que quan s’hi adrecin per demanar suport trobin ajuda real i efectiva, serveis excel·lents que els facin tornar, que els ajudin a resoldre les qüestions que són realment importants per a elles ara mateix: mercats, mercats, i mercats. Necessitem un entorn polític i institucional estable, que ofereixi garanties tant a les empreses que vulguin arribar a Catalunya, com a aquelles que han de conviure amb les incerteses, els continus canvis i contradiccions en les polítiques públiques. I necessitem empreses responsables, compromeses amb alguna cosa més que el seu compte de resultats o amb el compliment estricte de la llei. Paral·lelament, necessitem un sistema financer que torni a ser un suport a l’economia productiva, no una càrrega com ha estat en els darrers 4 anys; ja és hora que els bancs tornin a les empreses i la ciutadania tot el que els hem donat. Necessitem, finalment, ser molt més permeables al nostre entorn, tornar a començar, obrir-nos a l’exterior (començant per parlar idiomes), no donar res per fet, millorar dia a dia.
Velles idees, nous temps. Sembla mentida que al llarg d’aquest article no haguem exposat ni una sola idea nova, però que cap d’aquestes qüestions estigui resolta. Són molt difícils. Les estratègies estan definides pràcticament a tots els nivells públics per abordar els objectius (en els organismes multilaterals, en els governs dels Estats, a la Unió Europea, etc.). Possiblement, manca tan sols que es facin alguns avenços reals i s’aconsegueixin resultats, ni que siguin modestos, perquè totes aquestes estratègies guanyin credibilitat i s’encomanin a les empreses i la ciutadania. O al revés, que hi hagi un moviment des de baix que obligui als governs a actuar seriosament en relació a aquests reptes. Què va ser primer, l’ou o la gallina?
Sobre este blog
La Fundación Catalunya Europa (FCE) es una fundación privada sin ánimo de lucro que tiene como objetivo hacer presente Catalunya en Europa y Europa en Cataluña a través del debate y la generación de conocimiento en economía, gobernanza, democracia, sociedad y cultura.
