Es compleixen 40 anys de la mort de Salvador Puig Antich sense que s'acceptin els recursos a la seva condemna

Aquest diumenge es compleixen 40 anys de l'execució de Salvador Puig Antich als 25 anys, l'última víctima del garrot vil. En el seu record es van concentrar divendres desenes de persones davant la presó Model de Barcelona, ​​on va ser executat el militant anarquista. Aquest diumenge es porta a terme una ofrena floral al Cementiri de Montjuïc i, a la tarda, un acte de record a Can Batlló, tots dos a Barcelona.

“Puig Antich, ni oblit ni perdó”, van corejar els manifestants, convocats pel Moviment Ibèric d'Alliberament, el grup al qual, un cop llicenciat del servei militar, es va incorporar Puig Antich.

Durant l'acte, que va comptar amb la presència de les germanes de Puig Antich, Carme, una d'elles, va explicar en declaracions a Efe que veuen “una petita llum d'esperança” en el cas reobert per la justícia argentina per delictes contra la humanitat.

A Espanya els tribunals Suprem i Constitucional han desestimat en diverses ocasions els recursos interposats, però Carmen afirma que estan estudiant si es pot tornar a reobrir el cas i aconseguir que s'anul·li el judici que va condemnar Puig Antich per la mort del subinspector de policia Francisco Anguas Barragán perquè, diu, “va ser tot fals”.

“Volem que siguin imputats tots els militars d'aquella època implicats i els que van signar el document d'execució de Salvador”, sentencia la germana, que recorda que a dia d'avui hi ha nou persones involucrades que segueixen vives.

Carmen va assenyalar que la publicació del llibre “Salvador Puig Antich, cas obert”, del periodista Jordi Panyella, ha aportat “moltes proves noves”, requisit indispensable per poder reobrir el cas.

“De moment estem a l'espera, els advocats encara han de parlar”, indica la germana, que afegeix que de moment estan “a l'Argentina”, on formen part del col·lectiu de pressió La Comuna, integrat per persones els “germans, pares o avis de les quals els van matar i no saben on són els cossos”.

Els manifestants van envoltar la presó Model entre consignes de “llibertat”, “lluita” i “anarquia” o lemes com “la mort ni s'oblida ni es perdona”.

Un cas obert

El llibre presentat fa un mes per Jordi Panyella és fruit d'una llarga investigació, que recull quaranta anys després nous testimonis d'aquella execució franquista.

Un d'aquests testimonis és el company de militància de Salvador Puig Antich, Xavier Garriga i Paituví, que ha rememorat per Panyella com el van torturar per obligar-lo a declarar: “La veritat és aquesta, la policia només tenia un objectiu: amagar les bales que els mateixos agents van disparar (...) van voler amagar al veritable responsable de la mort de Francisco Anguas!”.

“Salvador Puig Antich, cas obert”, d'Angle Editorial, recull, entre altres, els records d'un testimoni presencial de l'autòpsia del policia Francisco Anguas, per l'assassinat del qual va ser condemnat Puig Antich, o del responsable d'urgències de l'Hospital Clínic el dia que van portar el cadàver de l'agent.

A l'obra de Panyella, l'alferes Enric Palau relata que agents de policia li van ordenar treure la documentació del cas i muntar un sumari a mida, amb el beneplàcit de la Justícia Militar de llavors, que finalment es va lliurar al consell de guerra i que, segons ha sabut Panyella, està guardat en una caixa forta del Govern Militar.

“Els de la policia tampoc volien que l'autòpsia formés part del sumari, encara que al final la van incorporar (...) hi havia un armari on s'acumulaven els documents que no es van incloure en el sumari, i una vegada que es va celebrar el judici els van treure d'allà (...) segur que els van fer destruir”, segons ha explicat Palau al periodista.

Una altra de les proves que tracta de desmuntar la investigació de Panyella és la declaració “de gairebé vuit folis” que suposadament va realitzar Puig Antich des de l'hospital i que, segons es desprèn dels testimonis, va haver d'estar “induïda per la policia”.

Les infermeres que van cuidar de Puig Antich durant el temps que va estar ingressat a l'hospital recorden en aquesta obra que “difícilment hauria pogut fer front a un interrogatori” perquè, a causa d'un tret rebut a la cara, “tenia la boca cosida” i amb prou feines podia parlar.

Pel que fa al cadàver d'Anguas, tant el llavors responsable mèdic d'urgències de l'Hospital Clínic, Pere Munné, com un testimoni presencial de l'autòpsia del policia indiquen que el cadàver “tenia quatre o cinc trets”, tot i que l'informe només en recull tres.

El testimoni presencial, que prefereix mantenir-se en l'anonimat, ha subratllat a Panyella que dels dos metges que van signar l'autòpsia, només un va estar realment present, i que es va realitzar “amb el cadàver dins d'un taüt que vam posar damunt d'una taula de la comissaria ”.

Davant la reobertura del cas per la justícia argentina, Panyella considera que “el Govern espanyol està posant totes les traves del món”. A Espanya, “judicialment el cas no es reobre perquè als magistrats del Tribunal Suprem el passat franquista els és massa proper”, agreaga l'autor.