“El model català d'atenció a les persones és únic pel pes que hi tenen les cooperatives”

Joan Segarra té 47 anys, és pedagog de formació i en aquests moments és director de la sectorial d'iniciativa social de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC). Tant des de la sectorial com des de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC) exerceix tant la interlocució amb l'Administració com la relació política que conforma el model català de serveis socials en el qual el coopertivisme és protagonista. Segarra ha treballat tota la vida en el sector social.

Potser que definim que és una cooperativa d'iniciativa social?

Es tracta d'una cooperativa, habitualment de treball, tot i que també podria ser de consum o d'un altra branca, que específicament s'ha definit en la seva creació com a sense ànim de lucre. Això vol dir que els excedents que hi puguin haver els reverteixen a la pròpia cooperativa. A més, aquest tipus d'entitats treballa en l'atenció a les persones.

Aquests cooperatives obtenen després alguna contrapartida per part de l'administració?

El que diu la llei és que una cooperativa d'iniciativa social és a tots els efectes una entitat sense ànim de lucre. Té, doncs, el mateix tractament a tots els efectes que una associació o fundació sense ànim de lucre a efectes de subvencions, consideracions, fiscals...

Parlem d'una cooperativa, que és una empresa, i parlem també que no té ànim de lucre, a segons qui aquesta combinació li pot semblar contradictòria?

No, no ho és en absolut, una cooperativa sense ànim de lucre pel fet de ser cooperativa té tot el sentit, perquè una cooperativa no es crea usualment amb afany de lucre. Però en el nostre cas, que usualment treballen en el sector d'atenció a les persones la combinació entenem que té tota la coherència. Som empresa perquè treballem i gestionem empresarialment i respecte a l'eficiència. Però, entenem que no és el lucre d'uns quants el que guia la concepció de l'empresa. El que ha de guiar aquesta acció és el servei a les persones que atenem.

Fa dos anys aquest sector estava format per un centenar d'entitats, donava feina a unes 7.000 persones i agrupava gestionaven uns 140 milions, això es manté?

Ha crescut una mica. Ara som 112 cooperatives, i les persones i facturacions son semblants. Tenim unes 7.000 persones ocupades, entre socis i treballadors i una facturació de prop de 150 milions.

És a dir, la crisi no us ha fet retrocedir. . .

La crisi no ens ha fet tirar enrere per dos motius. Per una banda la situació econòmica ha fet que grups d'emprenedors creessin cooperatives d'iniciativa social amb la voluntat d'auto ocupar-se i fer-ho en un sector d'atenció a persones, perquè la crisi ha fet que cada cop hi hagi necessitat en aquest sentit. I les cooperatives que ja existien, tot i que han patit les dificultats de l'administració en matèria de disponibilitat econòmica, han sabut buscar nous mercats i noves activitats fent un esforç molt gran per conservar el seu nivell d'ocupació.

En comparació amb les empreses convencionals, en el seu àmbit no s'han registrat gairebé tancaments ni retallades importants de personal?

Tancament pràcticament cap, algun ajustament de plantilla, però molt controlat. Pel fet de ser cooperatives els efectes negatius s'han evitat aplicant l'autogestió. Això ha permès trobar solucions que usualment han passat per sacrificis fets amb la voluntat de salvar el màxim.

Abans heu parlat del sector de serveis d'atenció a les persones, concretament de què parlem?

Parlem d'aspectes com atenció a la discapacitat, atenció a la gent gran, atenció a les persones a casa seva, . . .però també de l'escola bressol, dels centres especials de treball, que molts cops són cooperatives. També són les entitats d'atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual, o cooperatives que gestionen centres de menors. És a dir, tot el que significa atenció a la persona, especialment de col·lectius vulnerables.

Als inicis de la crisi el 20% de les feines d'atenció a les persones a Catalunya estaven gestionades per cooperatives d'iniciativa social?

Les dades són correctes, va per subsectors, però el cert és que les cooperatives assumeixen una part molt important d'aquesta atenció.

Qui hi ha més en aquest àmbit?

Hi ha també el que es coneix com a empreses del tercer sector, associacions, fundacions, nosaltres, les cooperatives i també algunes empreses mercantils. D'aquestes darreres n'hi ha de dos tipus, petita empresa catalana i grans multinacionals de serveis.

Com funciona la relació de les cooperatives d'iniciativa social amb la resta del tercer sector, perquè hi ha fins i tot una confederació empresarial?

Les cooperatives d'iniciativa social estem en el món del cooperativisme. Al mateix temps formem part del tercer sector, composat per associacions, fundacions i per cooperatives d'iniciativa social. Per aquest motiu formem part de la taula del tercer sector. I també, ja fa uns anys les cooperatives vam impulsar la primera patronal del tercer sector social. En aquests moments en formem part, de fet ocupem la vicepresidència. Perquè ens sentim part del tercer sector però amb la visió empresarial que comentava abans.

Com us relacioneu amb el tercer sector?

Per una banda i ha la prestació de serveis, és a dir, empreses que treballen en aquest àmbit i tenen activitat econòmica i aquí la tasca correspon a la confederació. Després hi ha la part de defensa de drets dels usuaris, cosa que per a nosaltres tocaria a la taula del tercer sector. Aquesta divisió de funcions és la que creiem correcta.

A ningú se li escapa que essent les administradors un gran client de les cooperatives d'iniciativa Social, la crisi els deu haver afectat, com?

En el moment que s'inicia la crisi un dels primers efectes és el retard de pagaments i dificultats de finançament per part de l'Administració, que és el client principal de la majoria de les nostres cooperatives. Hem de dir que havíem previst que això passés. Per tant, juntament amb la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i la fundació Seira vam posar en marxa mecanismes alternatius que permeten que arribi a les cooperatives el finançament per a fer front a aquests retardaments.

Parlem de cooperatives en què una part important del seu funcionament depèn d'unes factures que en la nova situació tenen un retard que supera de molt la mitjana acceptada de 30 dies. Les fórmules que hem trobat són, per exemple, finançament de factura avançada o altres, que han permès que les cooperatives se n'hagin sortit bé.

També haurà calgut esforç intern. . .

Clar, hi ha jugat un paper el soci, com a propietari de la cooperativa, si ha calgut ha ajudat amb aportacions directes, i això ha permès a moltes cooperatives aguantar.

I ara com està el risc de retardaments en la liquidació de factures?

Ha passat el moment àlgid. Però, ens mantenim vigilants i amb una interlocució àgil amb la Generalitat. Em de dir que el risc d'un retardament sempre i és. Ara mateix, respecte al trimestre anterior estem una mica a l'aguait.

Per a ser justos hem de dir que la Generalitat ha fet, malgrat les dificultats, tots els esforços per col·locar el tercer sector entre les seves prioritats alhora de pagar.

En el desenvolupament de cooperatives con les vostres hi juga un paper l'emprenedoria col·lectiva, com va això?

La cooperativa és un projecte col·lectiu. La crisi ha fet que molta gent formada, per exemple en humanitats, que té voluntat de treballar en aquest sector social, hagi decidit, vistes les dificultats per trobar feina, crear el seu propi projecte i des del primer moment la majoria intenten fer-ho mostren col.lectivament. Nosaltres en diem “ajuntar-nos per atendre persones”. També és important perquè en molts projectes alhora de posar-los en marxa fa falta que hi hagi un equip complert i per això és indispensable aquest concepte d'emprenedoria col·lectiva.

La sortida de la crisi pel que fa a l'atenció a les necessitats socials canviarà les regles del joc, oi?

La crisi el en el nostre camp ha accentuat la necessitat del protagonisme directe de les persones. Les cooperatives d'iniciativa social això ho tenim clar, cal que la gent sigui protagonista. Pel que fa a la interlocució entre les entitats i l'administració sembla que hi haurà un nou tipus de relació públic – privada. No serà com ara que l'administració defineix i contracta i les entitats gestionen. Caldran altres models en què les empreses i les entitats haurem de ser capaços de moure recursos, cosa que farà la relació més de tu a tu amb el govern. I les entitats hauran de jugar paper actiu també en la definició del projecte o de les necessitats.

Quina és la relació entre la sectorial d'iniciativa social i la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC)?

La sectorial forma part de la federació, és federació. Les nostres cooperatives formen part de la federació de cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC), el que passa és que s'han agrupat per aquells temes que els hi són comuns. En ser federació disposen de tots els seus serveis i, alhora, reforcen també la tasca de la federació.. Es diria que és una simbiosi perfecta. Això especialment pel que fa a la interlocució política que la FCTC realitza amb l'Administració a tots els nivells, cosa que fa que les cooperatives siguin un element diferencial català en l'atenció a les persones.

Déieu abans que el 20% del sector social a Catalunya és atès per cooperatives, aquest percentatge és semblant a altres autonomies?

La realitat que aquí es coneix com a tercer sector, a altres autonomies no existeix. I a nivell de cooperatives passa igual: Catalunya és una de les comunitats amb més cooperatives d'iniciativa social. A això cal sumar-hi un altre element, la relació administració i tercer sector tampoc en altres autonomies és reproduïble. Així, a la comunitat de Madrid, fa temps hi havia entitats socials i cooperatives treballant en aquest sector, però el model del PP s'ha carregat això i el servei el fa o l'empresa mercantil o directament a un seudo-voluntariat. Per tant, Catalunya en això també és un cas únic i propi: pel nombre de cooperatives i per la interlocució amb l'administració.