El Viejo Topo, la revista que una generació sencera va portar sota el braç pels passadissos de les universitats espanyoles durant la transició, compleix quaranta anys i ho fa per reivindicar l'espai de pluralitat amb què va néixer el 1976. Eren els anys del “Teoritzeu , teoritzeu maleïts” de Manuel Vázquez Montalbán, de la subversió de la cultura, d'Ajoblanco, de l'edició espanyola de Monthly Review, de Materiales de Manuel Sacristán... Un espai perquè “tots els que tenien inquietuds culturals i polítiques”, en paraules del professor i activista Jordi Mir, poguessin expressar les seves propostes. La revista va arribar a fer tirades de 50.000 exemplars i es convertiria en símbol d'una època.
El Viejo Topo es dirigeix als qui no es conformen amb el que les coses semblen i volen saber el que les coses són“, ha assenyalat Miguel Riera, editor i director de la revista. Riera és l'únic de la direcció tripartida fundacional, al costat de Claudi Montañá i Jorge Sarret, que segueix al capdavant de la publicació des que aparegués a l'octubre de 1976. Amb valents plantejaments rupturistes quan encara es temia per la reacció del búnquer franquista i la debilitat d'Adolfo Suárez, i amb notable gruix intel·lectual esquitxat per la filosofia llibertària i els incipients moviments pacifistes i feministes, El Viejo Topo resistiria, en una primera etapa, fins a 1982, per renéixer el 1993.
Més de mil llibres després, El Viejo Topo segueix en peu. No ha estat fàcil. “Als vuitanta la majoria de les publicacions afins havien desaparegut, i les expectatives de canvi s'havien esvaït”, recorda Víctor Rius, col·laborador de la revista. Durant aquest període la publicació va desaparèixer un temps per tornar el 1993. Dues etapes diferents de les que la revista rendeix ara homenatge amb l'edició d’un número especial amb els “Set moments del Topo” i un recorregut a través de vint llibres que han marcat la història de l'editorial. Dues etapes que il·lustren a la perfecció el canvi cultural de la societat durant aquestes dècades: “A la primera la gent portava la revista sota el braç perquè es veiés, era un signe, un missatge. ”Ara desgraciadament ser culte no té cap valor afegit“, sentencia el director i editor del projecte Miguel Riera.
Tot i les dificultats, l'objectiu amb el qual El Viejo Topo va néixer fa quaranta anys segueix més viu que mai: Cavar. Cavar entre els laberints subterranis de la política, la cultura i la societat per treure a la llum tot allò que no es publica als mitjans tradicionals. Cavar perquè els reptes continuen sent els mateixos, encara que el món hagi canviat per complet. Cavar perquè aquests quaranta anys de resiliència cultural, activisme, experiències i cultura (molta cultura) siguin només el principi. Amb quatre segells editorials (El Viejo Topo, Montesinos, Biblioteca Buridan i Piel de Zapa),dues revistes (El Viejo Topo i Quimera) i un portal en línia (Topo Express), El Viejo Topo es reposiciona per donar cabuda a les inquietuds culturals, socials i polítiques dels ciutadans d'avui. I promet “seguir cavant”.
Sobre este blog
El Diari de la Cultura forma parte de un proyecto de periodismo independiente y crítico comprometido con las expresions más avanzadas del teatro, la música, la literatura y el cine. Si quieres participar ponte en contacto con nosotros en fundacio@catalunyaplural.cat.
