El gener de 1950 Pier Paolo Pasolini (1922-1975) va arribar a Roma com un trinxeraire amb fam de lligar paraules. Instal·lat a un dels suburbis de la capital italiana, es va deixar seduïr per la marginalitat. Els pobres, lladregots, prostitutes, i pinxos de tot tipus el van ajudar a conèixer la ciutat que es va convertir en la seva cantera creativa.
Des del 23 de maig i fins el 15 de setembre, el CCCB acull l’exposició PASOLINI ROMA, un muntatge coproduït per quatre institucions europees i que ofereix un recorregut cronològic per les relacions que l’escriptor i cineasta va entaular amb Roma. Dividida en sis blocs cronològics, la mostra exposa els ingredients que Pasolini va utilitzar per cuinar un nou imaginari de la ciutat, l’imaginari que va escampar en nombrosos llibres i pel·lícules. Cartes, fotografies, objectes i documents audiovisuals vertebren el muntatge, on com a temes recurrents hi són presents la poesia, el sexe, el cinema i el compromís social.
Que Pasolini era amic dels seus amics és una de les idees que atrapen al visitant. I d’entre tots els amics, coneguts i saludats, n’hi ha un parell que van influir de manera especial en la manera d’explicar el món de Pasolini: Sandro Penna i Alberto Moravia.
La llibertat sexual, l’ambient desacomplexat de les ribes del Tiber i la poesia allunyada d’experiments formals de Sandro Penna van ser cabdals per Pasolini. La gramàtica eixuta, els versos breus, els dots d’observació, i la intensitat carnal dels poemes de Pennavan marcar l’escriptura de Pasolini. El volum que aplega Cruz y delicia, y Extrañezas, publicat per Lumen el 2007, és una bona porta d’entrada a la poesia de Sandro Penna.
Amb la publicació del seu primer llibre, Nois de vida, Pasolini va entrar al cercle intel·lectual de Roma, i va connectar amb Alberto Moravia, un dels patriarques de la literatura europea del segle XX. Moravia que el 1927 va publicar la seva primera novel·la amb diners de la seva butxaca, va patir el boicot feixista i es va donar a conèixer arreu del món amb noveles com La Romana o El amor conyugal va compartir amb Pasolini moltes experiències. Un dels exemples amb més rendiment literari va ser el viatge el 1961. Després del periple, els dos escriptors en van escriure llibre; El olor de la India en el cas de Pasolini, i Una cierta idea de la India per part de Moravia.
“L’amistat és més difícil i escassa que l’amor. Per això, cal salvar-la com sigui”, va escriure Moravia, i la Roma de Pasolini està plena d’amics com Elsa Morante, Ninetto Davoli, Atilio Bertolucci, Dacia Mariani, Atonioni, Rosellini… Tots ells presents a l’exposició del CCCB. Si després de visitar la mostra arriben les ganes de llegir els llibres de Pasolini, n’hi ha un munt per triar. El padre salvaje, El olor de la India, Cartas Luteranas, Porcile i Fabulación en són només alguns.
Sobre este blog
El Diari de la Cultura forma parte de un proyecto de periodismo independiente y crítico comprometido con las expresions más avanzadas del teatro, la música, la literatura y el cine. Si quieres participar ponte en contacto con nosotros en fundacio@catalunyaplural.cat.
