Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
Sobre este blog

El Diari de la Cultura forma parte de un proyecto de periodismo independiente y crítico comprometido con las expresions más avanzadas del teatro, la música, la literatura y el cine. Si quieres participar ponte en contacto con nosotros en  fundacio@catalunyaplural.cat.

Llegir el Diari de la Cultura en català.

“El teatre té un problema, la pèrdua de contacte amb els joves”

La primera edició del RBLS se celebrarà del 16 al 19 de novembre a Can Felipa i la Beckett

Oriol Puig

El teatre per la seva mateixa naturalesa constitueix una poderosa eina de representació col·lectiva de la nostra realitat, que cal aprofitar i fer arribar a joves i adolescents. Llegir, representar, ser per uns moments una persona diferent, a més de ser divertit, ajuda sens dubte a crear empaties i a posar-se al lloc de l’altre. Si el jove s’entusiasma amb el teatre perquè li aporta alguna cosa, de gran també hi anirà. Partim d’un espectador imaginari jove que ve per primer cop al teatre, no sap qui ha escrit l’obra i potser ni tan sols ha preguntat de què va. Ha d’aconseguir entrar dins de la història. Cal que la història fascini, que funcioni; els personatges han de ser interessants, no estrictament realistes; el llenguatge ha de funcionar teatralment. El dramaturg alemany, Lutz Hübner, considera els joves com a “adults que encara no han assolit la majoria d’edat” i per als quals, per tant, s’ha d’oferir un producte artístic madur. Hübner remarca la importància de la història i la necessitat de la identificació d’aquest públic objectiu per sobre d’aspectes formals, així com la necessitat que el teatre per a joves s’allunyi de la moralitat i de la pedagogia. Aquest és un dels aspectes que vol cuidar, del 16 al 19 de novembre, la primera edició del festival RBLS adreçat a adolescents d'entre 13 i 20 anys però també obert a tot tipus de públic. La seva directora artística, la periodista, Carme Tierz, explica com pensen encomanar als joves la passió per aquest art.

Per què rebels?

De fet, penso que mai hauríem de deixar de ser rebels, inconformistes, lluitadors, tant se val l'edat que tinguem. Al contrari del que molts pensen, els joves són rebels i inconformistes.

Culturalment inquiets?

Tendim a generalitzar que els joves no tenen interès per la cultura. És cert, els seus usos culturals de l’adolescència estan molt orientats per pares i mestres. Ara bé, quan creuen el llindar hi ha molts adolescents que acaben explorant pel seu compte àmbits artístics com les arts escèniques. Molts d’altres, però, viuen allunyats del teatre perquè el relacionen amb els adults. Hem d’aconseguir que aquests joves connectin amb el teatre, la cultura en general.

Partim de la base que aquests joves van per primer cop al teatre.

Trobaran emoció, veritat, contacte real. Els ajudarà a millorar la seva capacitat comunicativa, reflexiva i crítica, a millorar l’autoestima, en definitiva, a obrir-se al món.

Com pot captar el teatre l’atenció dels joves?

El teatre té un problema, la pèrdua de contacte amb els joves. Les xarxes socials ens brinden una bona oportunitat per explicar que no només poden ser espectadors sinó també a implicar-se de veritat. Poden abandonar la posició de “públic passiu” per convertir-se en “públic actiu”. Només així gaudiran del teatre.

Històries atractives i addictives, sense rerefons pedagògic?

Hem volgut defugir d’aspectes pedagògics per demostrar-los que el teatre no és només per a adults, sinó també per als joves, que ofereix un ampli ventall de formats atractius i diversos. El teatre ha de ser lúdic. El missatge ja hi és per sota. L’error, moltes vegades, ha sigut sempre fer un teatre moralista, que els tira enrere.

L’entorn en que viuen molts joves no afavoreix aquesta incursió al teatre?

El teatre s’integra i conviu perfectament amb les noves tecnologies. Les noves tecnologies no estan renyides amb les emocions.

Què hi poden fer les sales?

La desafecció dels adolescents i els joves cap al teatre és responsabilitat de les mateixes sales que no acaben d’abordar a fons el problema. Amb excepcions. Can Felipa i la Beckett han apostat decididament perquè RBLS fos una realitat. Sense la seva implicació no hauria estat el mateix. De seguida van mostrar la seva predisposició. Ens hem entès molt bé.

I els professionals?

Començarem amb la Primera Trobada RBLS Joves i Teatre, adreçada a professionals de l’educació, les arts escèniques i la cultura en general a la seu de SGAE Catalunya. Volem que esdevingui en espai d’intercanvi teòric i pràctic al voltant del teatre per a joves. Enfortir ponts.

Com es plasmarà RBLS?

A la Beckett hi haurà un espectacle i un taller, i a Can Felipa la resta de programació, inclosa la presentació del projecte escènic comunitari En resistència a càrrec de TRANSlab. / Marta Galán, a més de tallers, jocs teatrals, espai per a ràdio online i youtubers… Per començar, hem triat un espectacle molt intens i vital, Like si lloras, del Col·lectiu VVAA. Proposarem un itinerari de microteatre, Píndoles, teatre de text amb iMe, de Roc Esquius i la Cia. DARA, improvisació, música i festa a Assajar és de covards, de la Cia. Casa Real. També integrem dues propostes d’Escena Can Felipa, una instal·lació performance, Membrana màgica, de Sachiko Fullita, i titelles, La Tragicomedia de don Cristóbal y la señá Rosita, de L’Excèntrica. No podem oblidar els tallers, de musical, de moviment o d’improvisació i tècniques interpretatives, els jocs de Recomana.cat, el Tast Cultural d’ENDINSART.

Sobre este blog

El Diari de la Cultura forma parte de un proyecto de periodismo independiente y crítico comprometido con las expresions más avanzadas del teatro, la música, la literatura y el cine. Si quieres participar ponte en contacto con nosotros en  fundacio@catalunyaplural.cat.

Llegir el Diari de la Cultura en català.

Etiquetas
stats