El 18 d'abril de 2002 Silvio Berlusconi es troba de visita oficial a Bulgària. En una roda de premsa, davant de dos-cents periodistes internacionals, l'aleshores primer ministre italià declara que l'ús criminal que l'humorista Daniele Luttazzi i altres dos periodistes estan fent dels seus espais a la televisió pública italiana és inadmissible i insta a la directiva de la cadena a emprendre mesures. Berlusconi no acostumava a sortir gaire ben parat en aquests programes i es veu que això el molestava. Fos com fos, en menys d’un mes els tres personatges eren acomiadats. Els tres comunicadors són immediatament despatxats i els seus programes és cancel·len per manca d'audiència. Deu anys després d'aquella declaració Daniele Luttazzi continua vetat a la televisió italiana.
A L’Editto bulgaro, espectacle estrenat l’any 2012, La Calòrica treballa el teatre document i els Late Shows nord-americans per portar a escena aquest escàndol periodístic de la Itàlia berlusconiana. La companyia reprodueix sobre l’escenari un fet real. A casa nostra ja hem pogut veure dos espectacles semblants i centrats en la vessant política: Ruz Bárcenas, Camargate. La fidelitat al text és absoluta i només canvia el plantejament per trobar la complicitat amb el públic. La caricatura és constant però això no li treu gens de realisme. La Calòrica es basa en aquests fets, que van aixecar polseguera a Itàlia però també a la resta d'Europa, per reflexionar justament sobre la sàtira com a forma legítima de criticar i qüestionar el poder. Com a mitjà per transmetre un missatge i donar veu els que volen criticar l'statu quo.
No és estranya doncs la complicitat entre actors i públic. Especialment en les escenes on apareix un Berlusconi esperpèntic -amb un esplèndid Xavi Francés-, interessants reflexions de Dario Fo i converses frívoles i racistes entre senyores conservadores que miren revistes a la perruqueria. El riure està assegurat. Però si ens posem seriosos també hi ha espai per la indignació. És cert, aquests fets van passar a Itàlia però podria ser tranquilament casa nostra. L’obra comença amb una advertència: al grup Mediaset no li fa gens de gràcia L’Editto Bulgaro i, per tant, a nosaltres, el públic, tampoc ens n’ha de fer. Amb una posada en escena senzilla, una interessant banda sonora i quatre actors versàtils i amb innegable vis còmica -Arnau Puig en el paper de Lutazzi, el còmic censurat, no queda curt-, La Calòrica rescata L’Editto Bulgaro sempre que pot. La realitat dels fets supera la ficció.
Sobre este blog
El Diari de la Cultura forma parte de un proyecto de periodismo independiente y crítico comprometido con las expresions más avanzadas del teatro, la música, la literatura y el cine. Si quieres participar ponte en contacto con nosotros en fundacio@catalunyaplural.cat.
