Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
Sobre este blog

El Diari de la Cultura forma parte de un proyecto de periodismo independiente y crítico comprometido con las expresions más avanzadas del teatro, la música, la literatura y el cine. Si quieres participar ponte en contacto con nosotros en  fundacio@catalunyaplural.cat.

Llegir el Diari de la Cultura en català.

Quan art i ciència imaginen futurs possibles de l'espècie: +Humans

'Human Version' d'Yves Gellie, una de les obres exposades en l'exposició +Humans del CCCB

Sergio Collado

Barcelona —

Amb la Science Gallery del Trinity College Dublin el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) presenta l'exposició +Humans fins al 7 d'abril de 2016. Una mostra que combina uns cinquanta treballs del món de l'art i de la ciència amb els quals s'apunten algunes de les diverses direccions que pot prendre l'espècie humana en un futur potser no tan llunyà.

És el present el que ja està dibuixant els camins per on transitar. No obstant això, i aquí incideix l'exposició del CCCB, el debat està servit, s'obren importants incògnites per a la ciència, la filosofia i l'ètica. Des de l'exposició apunten idees, llencen preguntes, la resta de detonadors del discurs són les obres exposades, cadascuna d'elles obre un tema, un interrogant. L'elaboració de futuribles és a càrrec del visitant.

Amb obres d'art, artefactes històrics, vídeos, recerques científiques i productes comercials, l'exposició es divideix en quatre eixos temàtics per “crear el marc d'exploració”: Capacitats augmentades, Trobar-se amb els altres, Dissenyant l'entorn i La vida en els límits. Van a continuació algunes anotacions.

En +Humans es qüestionen assumptes essencialistes com, per exemple, fins a quin punt és un d'humà, quan deixa de ser-ho per ser “una altra cosa” si al seu cos se li afegeixen pròtesis, xips, si s'altera la seva química o el seu ADN. Si l'ànima pot existir sense el seu cos biològic i adaptar-se a viure en els circuits d'un ordinador.

El que en termes de transvasament i immortalitat, d'una banda, planteja si serem capaços d'aïllar la nostra consciència i emmagatzemar-la en un ordinador convertida en dades reproduïbles. O, a l'inrevés, es pot implantar el “cervell artificial” d'un ordinador en el cos d'una persona? Paral·lelament, el cos humà, amb els avanços mèdics potser podrà tenir recanvis ad infinitum cada vegada que un òrgan se li atrofia... Si s'ajunten aquestes perspectives, tenim motius justificats per creure que en el futur els Déus no estaran sols en la història del Temps.

En qüestió d'hibridació, existirà una cultura cyborg quan l'humà sigui capaç d'augmentar les seves capacitats ja sigui amb química, enginyeria de l'ADN, afegits protèsics mecànics o electrònics. I la mostra ens planteja si el dia de demà amb tantes modificacions en el cos ens separarem de l'Homo Sapiens com a espècie... Sàpiga que si vostè usa lents de contacte, ja és una mica cyborg.

Paral·lelament, també pot ser que les nostres creacions, les màquines, prenguin consciència o quelcom semblat –per entendre-ho en termes humans– que desconeixem... Serà possible la convivència? Gaudirem dels mateixos drets i deures? Sabíem que els ordinadors no només juguen estupendament als escacs, però és que són capaços de fins a escriure llibres no del tot dolents com True Love, que els crítics literaris diuen que és un Anna Karenina amb l'estil Murakami. Si les computadores ja són capaces de 'fer' art, quant camí els queda per recórrer per pensar i sentir de forma autònoma?

No obstant això, res és gratuït. La nostra espècie, que des de les albors de la seva gènesi ha pugnat per convertir l’entorn una cosa amable per a la seva existència –fins al punt que l'edat del planeta que habitem porta el nom Antropocè–, actualment pot veure's superada per les conseqüències d'aquests canvis. Serem capaços també nosaltres mateixos de sortir dels problemes que ens anem creant? És massa tarda per trobar una sortida del cul de sac?

A diferència del passat, la velocitat amb la qual es produeixen els canvis introduïts per l'home és enorme. També la ciència avança exponencialment, crea el problema i la solució. És un equilibri precari, les conseqüències de les nostres accions sobre el planeta mai havien tingut tanta repercussió i els marges de correcció s'estrenyen. Tindrà l'espècie humana capacitat de reacció quan la urgència ho demanda? Canviarà de nou el planeta o haurà d’evolucionar ella mateixa per adaptar-se?

Com apunten amb el símbol “+” de l'exposició, la lectura que es fa és positiva, no s'evadeixen qüestions fonamentals finismundistes, però el missatge de fons és optimista: més enllà dels problemes i conseqüències que puguem crear, l'espècie humana, mutada o no, tirarà endavant. Així sigui, pel bé de tots i, sobretot, dels nostres fills.

Sobre este blog

El Diari de la Cultura forma parte de un proyecto de periodismo independiente y crítico comprometido con las expresions más avanzadas del teatro, la música, la literatura y el cine. Si quieres participar ponte en contacto con nosotros en  fundacio@catalunyaplural.cat.

Llegir el Diari de la Cultura en català.

Etiquetas
stats