Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
Sobre este blog

Este blog pretende servir de punto de encuentro entre el periodismo y los viajes. Diario de Viajes intenta enriquecer la visión del mundo a través de los periodistas que lo recorren y que trazan un relato vivo de gentes y territorios, alejado de los convencionalismos. El viaje como oportunidad, sensación y experiencia enlaza con la curiosidad y la voluntad de comprender y narrar la realidad innatas al periodismo.

Corfú, un 'odiseic' periple per la diversitat natural grega

L'antiga Fortalesa Veneciana de Corfú és una illa artificial dins de l'illa.

Noelia Román

Per mar, com Ulisses en el seu 'odiseic' periple, arribem a Corfú, amb fam de peripècies. Sabem que al port no ens espera Nausicaa. I que dels feacis queden tot just alguns rastres. Però la més al nord de les Illes Jòniques segueix sent un fantàstic lloc per a deixar volar la imaginació i pensar, per exemple, que aquests marinerets vestits de blanc i blau que pul·lulen per la zona més agitada del vell port de la capital tampoc difereixen tant dels homes que navegaven a les ordres de Alcínous, quan l'heroic pare de Nausicaa regnava a l'illa.

Serveixen a l'imperi que avui dia regeix el món i gaudeixen d'un força plàcid període de formació en una de les illes gregues més diverses. Sorprèn que ells, els 'hollywoodiencs' marines, siguin una de les primeres imatges que un observa en arribar al lloc. No parlen una paraula de grec. I es barregen amb autòctons i turistes a la seva manera: música, alcohol i sexe.

Superada aquesta primera impressió, no massa atractiva, i franquejada la primera línia costanera, Corfú ofereix històries i llocs homèrics. Només cal fer uns quants passos per plantar-se a la major ciutat medieval grega: la capital de l'illa, que porta el seu mateix nom.

Endinsar-se en ella és posar els ulls en la vella Fortalesa veneciana que domina la ciutat. Envoltada pel mar de la costa est, és una illa –artificial– dins de l'illa. És també pètria i escarpada i, entre les seves roques, es cola el verd que tenyeix Corfú i els símbols que van identificar als seus successius constructors.

Ells no van imaginar que, temps després, als peus de la faldilla orient de la fortalesa s'estendria la Spianada, una de les majors i més belles places de Grècia. Concentra bona part de la vida social de l'illa i al seu voltant, s'aixequen regis edificis com el palau que ara acull el Museu d'Art Asiàtic i el Llistó, erigit durant l'ocupació gala de Corfú i sota el pòrtic de columnes del qual es refugien ara nombroses cafeteries i restaurants.

A algun d'aquests locals, és gairebé obligatori degustar, en forma de dolç o com licor, la Koum kouat, la petita taronja xinesa que es conrea a l'illa des d'inicis del s. XIX. És el menjar més singular de Corfú, que també ofereix bon graviera, típic formatge grec, i bon vi blanc.

Del Llistó parteixen dos dels carrers principals de l'urbs: el que condueix a l'Ajuntament, una altra bella mostra de l'estil venecià que abunda a l'illa, i el que porta a l'església de Spyridonas, el sant protector de Corfú. Val la pena recòrrer-los amb tranquil·litat, observant l'arquitectura religiosa que els esquitxa.

La vella capital es conserva entre la Spianada i la Nova Fortalesa, una altra construcció veneciana del segle XVI. L'espai en aquesta zona és tan constret i els seus carrers tan estrets que la roba rentada dels veïns es confon en estenedors que van d'un edifici a un altre, imatge molt pròpia de la Mediterrània més oriental.

Descobrir un dels barris més interessants de la ciutat implica enfocar-se cap al sud i creuar una mena de península híper verd que desemboca a Analipsis. En el seu subsòl, dormen les restes de l'antiga Corfú. I en la seva superfície, es conserven encara els temples de Artesima, del segle IV aC, i el d'Hera, el més gran de l'illa.

La abolida família reial grega va establir la seva residència estiuenca a Mon Repó, un altre dels palaus situats en aquesta zona. En l'elecció dels monarques, que no van ser els únics a aposentar-se a l'illa, potser va tenir alguna cosa a veure l'espectacular vista que es contempla des de Kanoni, a la part sud del turó, la que mira a l'illot de Blajerna.

Sissi, l'emperadriu per excel·lència, també es va enamorar de Corfú, on va tenir un palau que després va passar a mans de Guillem II, l'últim rei de Prússia.

En carruatge, potser algun d'aquests pròcers es va acostar als peus del Pantocràtor, la muntanya més alta de l'illa amb els seus 906 metres. Al seu cim, avui es pot arribar en cotxe, per les sinuoses carreteres que l'escalen, o a peu, en un recorregut que, des de l'Antiga Perithia, suposa aproximadament una hora.

El passeig ofereix de tot: el poble més pretèrit de l'illa, Antiga Perithia, i la panoràmica més completa, des del cim del Pantocràtor. En dies clars, no només es veu tota Corfú: també Albània, molt a prop, i Itàlia, al lluny.

La zona que rodeja el Pantocràtor ofereixen multitud de platges, però les de Nisaki, envoltades de verd i d'aigües híper cristal·lines, són probablement les més boniques. L'espectacle visual continua vorejant la costa cap al nord de l'illa amb Kalami i Kouloura, dos dels assentaments més macos.

Per contemplar la posta de sol més prestigiosa de la també coneguda com a Illa Esmeralda, per això, cal creuar cap a l'oest i parapetar-se en el cim del turó que domina Pélekas, un poblet a 25 quilòmetres de la capital.

Les escenes que es contemplen allà són tan romàntiques com les que evoca l'afrancesat Canal d'Amour, a Sidari, al nord-oest de Corfú. Al canal, les roques allarguen els seus braços fins al mar i dibuixen una mena de fiords en les aigües turquesa on, segons asseguren, es perpetua l'amor. La llegenda explica que qui neda allà el té assegurat. I les parelles, afegeix, no se separen mai.

Homer no va narrar si Ulisses va arribar a banyar-se al Canal d'Amour. I no sembla probable, encara que l'heroi abandonés Corfú per retrobar, a Ítaca, la seva estimada Penèlope.

Tants segles després, és possible evocar l'últim tram de la seva tornada a casa a pas molt més lleuger: Itaca es troba a menys de 100 milles nàutiques de Corfú i el viatge en ferri permet, a més, fer parada a Paxos i a Antipaxos, situades en la part septentrional del també conegut com a arxipèlag de les Sietes Illes.

Es creu, però, que Ogygia, l'illa en la qual Homer va situar el naufragi d'Ulisses, és la mateixa que avui es diu Othonoi, la tercera component de les Diapontia amb Ereikousa i Mathraki. Les Diapontia es troben a un passeig en vaixell de Sidari, les seves platges són boniques i, a l'hivern, estan molt poc habitades.

Els vilatans expliquen que, a 20 minuts amb barca del port de Othonoi, hi ha la cova on Calipso va retenir Ulisses durant set anys. 'Se non è vero, è ben trovato', i la singladura fins allà és una excel·lent conclusió a 'l'odiseic' periple per Corfú.

Vueling ofereix vols des de Barcelona a Corfú, en els mesos d'estiu.

Sobre este blog

Este blog pretende servir de punto de encuentro entre el periodismo y los viajes. Diario de Viajes intenta enriquecer la visión del mundo a través de los periodistas que lo recorren y que trazan un relato vivo de gentes y territorios, alejado de los convencionalismos. El viaje como oportunidad, sensación y experiencia enlaza con la curiosidad y la voluntad de comprender y narrar la realidad innatas al periodismo.

Etiquetas
stats