Israel, un tros de terra promesa entre el desert i el mar

A Israel cada pedra amaga una història. Cruïlla de camins i escenari de cruels guerres durant segles, la promesa terra bíblica sorprèn el viatger per la seva extrema complexitat. Per gaudir del país cal buidar la ment de perjudicis i deixar-se captivar pel seu insòlit paisatge mediterrani i desèrtic, la seva cultura feta de moltes cultures i la seva gent de procedència diversa. Situat en una de les zones més conflictives del món, Israel enlluerna per la bellesa de les seves ruïnes mil·lenàries i meravella per la seva capacitat de resistència com a poble i pel delicat equilibri que manté entre modernitat i antiguitat.

Parlar d’Israel és parlar, obligatòriament, de Jerusalem. Ciutat tres cops santa, venerada per milions de persones de tot el món i disputada durant segles per jueus, cristians i musulmans, la seva visita és una dura prova per al foraster perquè el pes de la religió és aclaparador. A la ciutat antiga, emmurallada i envoltada de barris residencials que s’estenen pel desert fins a l’horitzó, es barregen la màgia i la tragèdia. La delicada convivència entre les tres religions monoteistes d’occident pot saltar pels aires en qualsevol moment: només cal moure una pedra perquè saltin guspires i es declari un incendi d’impredictibles conseqüències.

L’espiritualitat es respira en l’ambient i cal deixar-se endur per ella a pesar de la presència constant de militars amb les metralladores a l’espatlla. En un escenari relativament petit els monuments de visita obligada s’amunteguen i la paciència és requisit indispensable per combatre el fanatisme religiós i l’obsessió per la seguretat.

Per contemplar el Mur de les Lamentacions cal passar un estricte control d’accés, per arribar a fins a la Cúpula de la Roca cal fer cues interminables i per visitar el Sant Sepulcre res millor que una bona dosi d’humor per suportar les aglomeracions i l’escàndol que produeixen les misses celebrades a la vegada en un espai claustrofòbic saturat d’olor a aixella, encens i cera.

Caminar pel soc és com fer un viatge en el temps. Les botigues de records, majoritàriament en mans d’àrabs israelians, ens acompanyen durant el recorregut pels llocs sants i a qualsevol cantonada ens pot sorprendre un grup de cristians refent la versió moderna del Via Crucis de Jesús amb una gran creu a sobre que es van passant els uns als altres amb un gran fervor.

Jerusalem dóna nom també a una síndrome caracteritzada pels deliris i els brots psicòtics. La síndrome de Jerusalem, diagnosticat per primera vegada pel metge israelià Yair Bar durant els anys vuitanta, és més freqüent en cristians protestants i es caracteritza per la identificació completa amb un personatge bíblic. Moisès, David, Jesús i Sant Joan Bautista són els preferits i no és res estrany trobar-se al carrer amb un estranger vestit amb túnica de natzarè i parlant sol.

Per alliberar-se del sufocant pes de la religió i de la història, res millor que visitar la moderna i cosmopolita Tel Aviv. Els pocs quilòmetres que la separen de Jerusalem són un món. Banyada per la Mediterrània i amb una llarga platja flanquejada per cafès, bars i botigues, la jove ciutat captiva per la seva intensa activitat comercial i cultural. Les seves àmplies avingudes esquitxades de bells edificis d’estil modern i art déco conviden a sortir sense por i a caminar sense rumb fix.

El més probable és que els nostres passos ens portin fins a Jaffa i el seu bell port. L’antiga ciutat àrab és actualment el barri bohemi de Tel Aviv i el seu casc vell ha renascut de les cendres de les sagnants guerres entre jueus i àrabs com a important centre artístic, cultural i gastronòmic.

A Israel, la religió s’ha convertit en un lucratiu negoci. A la cristiana i musulmana Natzaret, el costerut carrer principal del casc antic que transcorre des de la plaça on aparquen els autocars de turistes fins a la desconcertant església de l’Anunciació situada al cim està esquitxat de botigues on es comercia i regateja en desenes d’idiomes amb relíquies, crucifixos, aigua beneïda i estàtues de la Verge Maria.

El mateix passa a Yardenit, població situada als peus del mític riu Jordà, a prop del Mar de Galilea o llac Tiberíades, on milers de pelegrins van cada any a batejar-se en el mateix lloc que explica la Bíblia que ho va fer Jesús sense importar-los ni l’aigua contaminada ni l’escandalós preu que han de pagar pel lloguer de les tovalloles.

Ja en territori palestí, visitar Betlem és també una prova de fe i de paciència, sobretot per sortejar els estrictes controls militars situats en el lleig mur de formigó que separa Israel de Palestina i que recorden que la línia que separa víctimes de botxins pot ser molt fina.

La ciutat bíblica on va passar la seva infantesa el rei David dels jueus és avui un important centre de peregrinació cristià per visitar la gruta de l’església de la Nativitat on s’assegura que va néixer Jesús. Les cues per baixar a la gruta ocupen tota la nau central i els guies locals s’inventen mil i una excuses per retallar el temps del tour cultural i allargar la visita a la botiga de records de la família.

Per als amants del desert, res millor que visitar les imponents ruïnes arqueològiques de Masada, en un altre temps fortalesa jueva inexpugnable construïda per Herodes i avui símbol de l’orgull d’un poble que segueix viu a pesar de segles de persecució. Masada s’erigeix sobre la Mar Morta, una insòlita mar interior d’aigua salada on bussejar és impossible.

Tant Israel com Jordània han sabut explotar les seves teòriques propietats terapèutiques construint a la seva riba balnearis i comercialitzant les seves sals i altres productes de bellesa.

Tanmateix, la gallina dels ous d’or podria acabar-se: la reducció del cabal del riu Jordan per la sobreexplotació agrícola està dessecant aquesta meravella de la naturalesa i el projecte japonès de renovar les seves aigües amb un canal que el connecti amb el Mar Roig segueix guardat en un calaix. Israel, com el seu paisatge i la seva gent, és un petit miracle entre el desert i el mar.

Vueling ofereix vols setmanals des de Barcelona a Tel Aviv.