Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
Sobre este blog

Este blog pretende servir de punto de encuentro entre el periodismo y los viajes. Diario de Viajes intenta enriquecer la visión del mundo a través de los periodistas que lo recorren y que trazan un relato vivo de gentes y territorios, alejado de los convencionalismos. El viaje como oportunidad, sensación y experiencia enlaza con la curiosidad y la voluntad de comprender y narrar la realidad innatas al periodismo.

Moscou, un sorprenent i gegantí pulmó verd

El reconstruit Palau Kolomna, la 'octava maravella' en el seu temps, al parc de Kolomenskoye / N. R.

Noelia Román

Tot és enorme a Moscou. Són gegants els seus edificis; els seus carrers, infinits; els seus parcs, inacabables. I encara que ningú visita la capital russa per les seves zones verdes, la veritat és que aquestes són, de per si, motiu de visita.

“Jo si fos tu prescindiria d'algun dels llocs que ressenyen totes les guies i me n'aniria a passejar el Kolomenskoye o al Tsaritsyno; són una meravella”, em va recomanar un rusófil espanyol que preparava a Moscou les classes de filosofia que després s'impartiria en una universitat de Madrid.

Li vaig fer cas i tenia raó. Un no hauria d'abandonar la capital russa sense haver passat unes quantes hores al Kolomenskoye, un dels fabulosos parcs amb què compta la ciutat.

Només cal agafar el metro al centre de la ciutat i baixar a la parada de Kolómenskaya o en la de Kashirskaya per oblidar que, a menys de mitja hora, més de 11 milions d'habitants es concentren sobre el ciment gris i entre el bullici.

El verd de l'herba, pomeres que donen fruit, esglésies de tota mena i fins i tot un antic palau s'estenen per una vall que contempla el riu Moskva passar i ofereix quilòmetres i quilòmetres per al passeig i el recolliment.

Les rutes, diverses, estan traçades. Totes passen al costat d'alguna església: n'hi ha de fusta fosca, pintades de blanc, amb o sense les típiques cúpules russes, grans i petites. I més d'una condueix fins al reconstruït palau d'estiu del tsar Alexis I de Rússia, una meravella que va desaparèixer en l'època de Caterina II i que la UNESCO va declarar Patrimoni de la Humanitat quan es va aixecar de nou al 2010.

El luxe interior i l'aparent simplicitat externa dels diversos habitatges, construïts en fusta i sense un sol clau, segons s'explica, impressiona. I no menys ho fa la vistosa combinació de colors: el verd fosc de les teulades, el daurat de les finestres, el blau d'alguns detalls, el marró més clar i més fosc de la fusta ... “La vuitena meravella” van anomenar en la seva època al també conegut com a Palau Kolomna.

L'interior s'ha convertit en un museu i permet observar la jerarquia i l'opulència amb què vivien els tsars, que també confinaven a les dones a determinades ales dels seus palaus.

Des de les finestres de les seves gàbies daurades, les tsarines contemplaven més o menys el que se segueix veient avui: una enorme extensió de verd, esquitxada per l'aigua del riu i per petits llacs. A l'estiu, els veïns del lloc s'acosten a recollir pomes, però respecten les plantes i les flors que també abunden en el lloc.

El parc és un bon observatori sobre la ciutat, que es veu llunyana però bonica en les nits de lluna plena.

Des del Tsaritsyno, Moscou ni s'entreveu. Encara que fins allà s'arribi també amb metro, en una mitja hora des del centre de la ciutat. Catalina la Gran el va triar al segle XVIII per construir un palau imperial que mai es va concloure. Els seus edificis i l'entorn són ara el lloc on moltes parelles de nuvis es prenen les seves fotos de casament.

Hi ha bonics edificis, llacs artificials, ponts diversos i una extensió arbòria tan gran que perdre-se en ella és més que possible. Sempre s'acaba trobant un camí de retorn i buscar-lo, sempre que no caigui la nit, resulta d'allò més agradable.

Crida l'atenció el elegantment vestides que passegen per allà les dones moscovites. I com els nens estenen els seus jocs fins ben tard.

De retorn al centre de Moscou, un pot continuar la ruta verda pel famós i rehabilitat parc Gorki que, amb el recinte Museon, els jardins Neskuchni i el Vorobiovi Gori, componen el parc d'Europa amb més de 300 hectàrees.

El Vorobiovi Gori –el Turó de les Orenetes- alberga l'impressionant edifici de la Universitat Estatal de Moscou i regala una excel·lent vista sobre l'urbs.

El mirador competeix amb l'edifici universitari, un dels set gratacels moscovites batejats com 'Set Germanes'. Es van construir per ordre d'Iósif Stalin per simbolitzar el renaixement de l'antiga URSS després de la Segona Guerra Mundial i són tots colpidors.

El de la Universitat, amb els seus 240 metres d'altura, va ser fins al 1991 el gratacel més alt d'Europa. Va perdre el títol honorífic, però no la capacitat d'imposar amb la seva fèrria i escalonada estructura.

Un se sent minúscul passejant al seu costat, sota l'enorme rellotge, la falç i el martell. I s'entén el sentiment d'infinita superioritat des del qual va ser concebut.

Sensacions similars s'experimenten al pujar a la sínia que es troba al Centre Nacional d'Exposició. El parc recreatiu resulta kitsch i demodé, però la sínia, que s'eleva fins als 70 metres, és el millor mirador de la ciutat per als que no tenen vertigen.

I no resulta fàcil no sentir-lo quan un es va elevant cap al més alt, amb les cames penjant. Les persones semblen formigues. El sòl, un abisme. Així que el millor és mirar endavant i gaudir de l'espectacular vista, especialment bonica de nit, amb el joc de llums.

Tornant a Vorobiovi Gori, i per tornar el passeig a escala més humana, només cal caminar cap a la parada de metro de Universitet i perdre's una estona pel mercat que hi ha en els seus voltants. Els seves coloristes parades de fruites i verdures es barregen amb les que venen peix sec i envasat i amb parades de roba que no té res a veure amb la que es troba en les luxoses boutiques que envolten la Plaça Roja.

Des del mirador, es pot baixar el turó a peu, contemplant l'arbreda i els trampolins de salts d'hivern. La ruta no és complicada i condueix fins al pas per aquesta zona del riu Moskva en el passeig del qual els vilatans descansen al sol quan els termòmetres superen els 20 graus.

Un altre lloc de repòs dels moscovites és el més bohemi Parc del Patriarca. Es troba al centre de la ciutat, prop de la parada de metro de Mayakovskaya, i en ell va situar Mijaíl Bulgákov l'inici de la història que narra a El mestre i Margarita.

Comparat amb els anteriors, és un parc petit, gairebé nan. Però compta amb un bufó llac artificial, amb frondosos arbres i amb vianants que s'acosten a llegir a la gespa, quan el temps ho permet, o en els cafès dels voltants, quan no.

El més popular és el Margarita, però entrar-hi és gairebé una gesta innecessària. En el seu entorn, hi ha altres amb similar aire literari i amb la mateixa calidsa, on pendre un kvas –una beguda típica feta de farina de blat, sègol, ordi i pa negre a la qual se li afegeixen fruites com la poma– mentre s'escolta música de violí en directe.

La música clàssica parla de la cultura de la capital russa tant com el ballet, el Kremlin, la Plaça Roja o la Catedral de Sant Basili. Són un capítol per a una altra ocasió. A Moscou, gairebé res és com ho vaig imaginar; la seva capacitat de sorprendre és tan gran com els seus parcs.

Vueling ofereix vols diaris a Moscou des de Barcelona.

Sobre este blog

Este blog pretende servir de punto de encuentro entre el periodismo y los viajes. Diario de Viajes intenta enriquecer la visión del mundo a través de los periodistas que lo recorren y que trazan un relato vivo de gentes y territorios, alejado de los convencionalismos. El viaje como oportunidad, sensación y experiencia enlaza con la curiosidad y la voluntad de comprender y narrar la realidad innatas al periodismo.

Etiquetas
stats