En termes estrictament turístics, Oslo viu atrapada entre l’atracció d’Estocolom, possiblement la capital nòrdica més chic, i el magnetisme dels fiords de la costa oest, amb l’exuberància dels quals és impossible que el fiord d’Oslo pugui competir. No obstant això, la capital noruega és una ciutat amb moltes vessants per gaudir i descobrir, especialment en el terreny cultural. Hi ha uns quants noms propis que ens poden servir de guia.
Edvard Munch: el gran pintor expressionista noruec és la principal referència cultural d’Oslo. Tant al Museu Munch com a la Galeria Nacional es pot veure el seu quadre més famós, El Crit, que com tota la seva obra és un fidel reflex d’una vida turmentada pels brots depressius que patia l’artista. Munch (1863-1944) va pintar diverses versions d’El Crit, la més coneguda és la que hi ha a la Galeria Nacional, on sortosament el visitant s’hi pot estar una bona estona observant-lo amb calma i sense haver d’estirar el coll ni barallar-se a cops de colze amb una legió de turistes japonesos. El Museu Munch conserva la major col·lecció d’obres que el pintor va deixar a la ciutat abans de morir i vindria a ser una mena de Museu Picasso de la ciutat, però sense cues ni aglomeracions.
Gustav Vigeland: coetani de Munch, Vigeland (1869-1943) és un escultor poc conegut fora de Noruega, però una celebritat a l’interior. El parc que porta el seu nom rep més d’un milió de visitants cada any, i no és per casualitat: l’adornen més de 200 escultures on l’artista reflecteix totes les emocions imaginables de la condició humana. Homes i dones de qualsevol edat i situació, esculpits en bronze, granit i ferro forjat, converteixen aquest passeig en un record inesborrable.
Roald Amundsen: possiblement l’explorador més famós de tots els temps, el primer en arribar al Pol Sud i en sobrevolar el Pol Nord, Amundsen (1872-1928) no té un museu pròpiament dit a Oslo, però en canvi les seves gestes són vivament recordades al Museu de l’Esquí de Holmenkollen. I aquest és un altre indret que val la pena visitar, no només pel contingut museístic, que també, sinó perquè es troba dins d’un impressionant trampolí per a salts d’esquí (efectivament, durant l’hivern a Oslo és possible anar a esquiar en metro). En els mesos de primavera i estiu, la torre del trampolí es converteix en un fenomenal mirador de la ciutat, i en cas que a algun temerari li entrin ganes de llençar-se, pot matar el cuc en el simulador de salts que es troba al peu de la torre. Diuen que la sensació és la mateixa. Per d'això servidor se'n va estar.
Henrik Ibsen i Edvard Grieg: dramaturg i compositor són, amb Munch, els noruecs més universals. Si algú vol penetrar en la personalitat noruega, una bona forma és assistir a una representació de Peer Gynt, obra d’Ibsen (1828-1906) convertida en símbol nacional noruec, i musicada a petició seva per Grieg (1843-1903). Peer Gynt, en la seva versió teatral o simplement com a concert, és un clàssic en la programació cultural d’Oslo, però si no coincideix en el moment de l’estada tampoc passa res: sempre es pot fer una visita guiada pel Palau de l’Òpera, un moderníssim edifici situat també tocant el fiord, tant és així que l’escenari principal es troba 16 metres per sota del nivell del mar.
Alfred Nobel: què hi fa un suec en aquesta llista? Bé, en els temps de Nobel (1833-1896), Noruega havia passat a formar part del Regne de Suècia, com a càstig pel suport que Dinamarca, a qui estava annexionada, havia donat a les invasions napoleòniques. I, per algun motiu mai del tot esclarit, l’inventor de la dinamita va deixar establert que un dels cinc premis que durien el seu nom el concediria la ciutat d’Oslo. Ni més ni menys que el de la Pau. Això fa que a la zona portuària de la capital noruega, la més cèntrica i agradable de recórrer a peu, es trobi el Centre Nobel de la Pau, on el visitant pot inspirar-se dels valors de molts dels homes i dones que al llarg dels anys han rebut aquest reconeixement... Òbviament, a la llista de guardonats hi ha més d’una biografia polèmica per la qual el centre passa de puntetes.
Jo Nesbø: el creador del detectiu Harry Hole és avui l’escriptor noruec més mundialment llegit. A Catalunya i Espanya, Nesbø (1959) té una legió de fans, com es va comprovar en la seva recent visita a Barcelona amb motiu del dia del llibre. Gairebé totes les seves novel·les tenen lloc a Oslo, amb la qual cosa era inevitable que aparegués una ruta Nesbø per Oslo. Existeix des de fa un parell d’anys, i el seu recorregut, de dues hores a peu, transcorre pels hotels, restaurants, places i carrers més recurrents en l’univers de Harry Hole. També passa pel Palau Reial i pel Palau de Justícia, i segurament el seu punt àlgid, per inquietant i truculent, sigui el pas pel cementeri Vår Frelsers Gravlund, on, per cert, es troben també les tombes d’Ibsen i Munch.
Vueling ofereix diversos vols setmanals des de Barcelona a Oslo.
Sobre este blog
Este blog pretende servir de punto de encuentro entre el periodismo y los viajes. Diario de Viajes intenta enriquecer la visión del mundo a través de los periodistas que lo recorren y que trazan un relato vivo de gentes y territorios, alejado de los convencionalismos. El viaje como oportunidad, sensación y experiencia enlaza con la curiosidad y la voluntad de comprender y narrar la realidad innatas al periodismo.
