“Ja no puc protestar més”, confessava Núria, administrativa a la Universitat de Barcelona i mare de dos fills. Des de fa un mes ha acudit a concentracions contra els acomiadaments a les universitats, s'ha quedat a dormir amb els seus nens a l'escola on estudien, a Granollers, i aquest dimecres ha vingut amb ells a la manifestació contra la LOMCE a Barcelona. Cansada de tanta lluita, la Núria no les tenia totes i pensava que la gent ja no arribaria amb forces a la jornada de vaga. No obstant això, una multitudinària marea groga ha tornat a prendre els carrers de Barcelona, i es preveu que de la resta de ciutats de Catalunya aquesta tarda.
La jornada de vaga ha estat secundada a Catalunya per un 55% dels centres educatius, segons els sindicats convocants, encara que al migdia la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ha xifrat l'aturada en un 15%. A les universitats, des de la Generalitat s'ha insistit en el clima de “normalitat” a les aules, pero la veritat és que diverses facultats de la UB i la UPC han paralitzat completament la seva activitat, i a la UAB no hi ha hagut classe en tot el campus.
A Barcelona, la organització ha xifrat la manifestació en 100.000 persones -10.000 segons la Guàrdia Urbana-, però la comitiva omplia gran part de la Via Laietana i fins Plaça de Catalunya. La sorpresa davant la massiva resposta no només se l'ha emportat la Núria, sinó també la gran majoria de sindicats convocants. Abans de començar reconeixien estar nerviosos precisament perquè la data de la vaga, d'àmbit estatal, no encaixava del tot amb el calendari de reivindicacions de la comunitat educativa catalana, molt ple d'accions en les últimes setmanes, però “al final hem d'estar satisfets perquè han vingut a la concentració des d'educadors d'escoles bressol fins a estudiants universitaris”, es felicitava Montse Ros, responsable d'Educació a CCOO.
“Un dia em queixo a la UB perquè acomiadaran professors lectors i associats, i l'altre he d'anar a una cassolada a l'escola per l'augment de ràtios i les retallades salarials als mestres”, apuntava Núria, que insistia en la doble reivindicació: “Lluitar contra Rigau i després contra Wert cansa”, però afegia que, per defensar l'educació dels seus fills, “val la pena el sobreesforç”.
D'una banda, la Generalitat ha retallat des de 2010 un 17% del pressupost d'Ensenyament, i no descarta tornar a reduir aquest 2013. Rigau ha anunciat el tancament de més de 60 línies d'educació infantil per al curs vinent i té els sindicats en guerra per un decret de plantilles que preveu que els directors dels centres puguin escollir el 50% de la seva plantilla. D'altra banda, està l'avantprojecte de llei Wert, una norma “regressiva i reaccionària”, segons els sindicats, que a més subleva la societat catalana per la seva intenció de desmantellar el model actual d'immersió lingüística.
Sobre les espatlles, la comunitat educativa catalana càrrega des d'aquest últim mes amb una 'setmana groga' de lluita a les escoles -amb xerrades i activitats diverses-, amb una més recent setmana de revolta a les universitats públiques per l'aprovació dels pressupostos restrictius d'UB i UPC, i amb centenars d'accions descentralitzades en els centres catalans, entre les quals una ILP a les escoles bressol de Barcelona per impugnar el model d'educació infantil implantat per l'alcalde Trias.
Sobre este blog
Este blog recoge la primera etapa de El Diari de l'Educació, ahora un medio con identidad propia, que forma parte de un proyecto de periodismo independiente comprometido en la defensa del Estado del bienestar.
También puedes leer algunas de las noticias de El Diari de l'Educació en castellano
