Salut és la principal partida pressupostària del Govern de la Generalitat amb un 40% del pastís. Les retallades en més de 1.300 milions d’euros en els darrers cinc anys, algunes de les principals polèmiques -com el projecte VISC+, el Consorci de Lleida o l’exclusió sanitària- i fins i tot la celebració d’un ple extraordinari in extremis al juny n’han visibilitzat la importància. La diversitat de propostes -en termes de contingut, concreció i contundència- de les diferents formacions és considerable: mentre Junts pel Sí pren com a base en el seu programa la creació d’estructures pròpies, la CUP aposta per una transformació total del model publico-privat vigent a Catalunya, PSC i Unió en defensen la continuïtat i Catalunya Sí que es Pot proposa aturar la derivació de recursos, pacients i serveis dels hospitals de titularitat pública catalana cap a la sanitat privada amb ànim de lucre. D’altra banda, C’s parla d’un sistema públic i universal que garanteixi l’accés “a tots els espanyols” i que respecti la iniciativa privada i el mutualisme. El partit de Xavier Garcia Albiol esmenta molt poques mesures en Salut que, a més, són poc concretes.
(Per llegir totes les propostes, aquí podeu trobar sencers els programes de Junts pel Sí, PSC, Catalunya Sí que es Pot, PPC, Ciutadans, la CUP i Unió.)
Junts pel SíLa candidatura de Junts pel Sí, formada pels principals grans partits que durant la darrera legislatura han donat suport al sistema de salut vigent, no aporten gaires novetats de transformació o canvi al model sanitari. “El simple fet de disposar de recursos sense haver de renunciar als que som capaços de generar com a país, permetrà consolidar i potenciar un sistema sanitari públic d’excel·lència, sostenible i al servei de les persones”, diu el programa. Així les propostes prenen com a base la creació d’una sèrie d’estructures pròpies que permetin gestionar aquella part de la salut que és gestionada per l’estat espanyol, i no tant canviar el model de gestió existent. Per exemple, proposen la creació de la Direcció General de Medicaments i Productes Sanitaris, el Centre Català d’Epidemiologia o l’Agència Catalana de Recerca i Innovació en Salut. Cap de les propostes parla de transformació del model sanitari, ni apunta a una millora de l’administració dels pressupostos per salut. “Cal complementar totes les funcions que avui dia ja s’exerceixen des de Catalunya amb aquelles funcions que encara són reservades a l’Estat”, resa el programa.
Una de les promeses del bloc independentista format per CDC i ERC és la de garantir l’assistència sanitària universal. Una proposta que si més no sorprèn atès que al govern de Mas li ha costat tres anys fer una nova instrucció, la 8/2015, per incloure alguns col·lectius que quedaven exclosos per la instrucció vigent a Catalunya fins al moment. Des de la Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya (Pasucat) celebraven la nova instrucció però apuntaven a aquest diari que arribava tard.
Partit dels Socialistes de CatalunyaEl PSC tampoc parla de transformar el sistema però sí de modernitzar-lo, “preservant el seu caràcter públic”. Un sistema que, amb el suport del govern del tripartit, es va acabar de definir com avui és: un model publico-privat. En referència a aquest punt una de les promeses és la d’impulsar mesures de transparència de la gestió del sector. Aquesta mesura s’inclouria dins d’una nova Llei de Salut de Catalunya que prometen impulsar i que a més vol desburocratitzar els centres i fomentar la participació dels professionals en la gestió dels centres.
Una de les principals mesures en salut és la de garantir l’accés universal a tots els ciutadans al sistema sanitari públic. La tercera mesura del partit socialista és la creació d’un pla de xoc de temps màxim d’espera garantit, una mesura que respon a l’augment en els últims anys de les llistes d’espera per tot tipus d’intervencions i per les proves diagnòstiques. També aposten pel reforçament de la prevenció, amb mesures com la creació d’un programa d’educació alimentari per fer front al sobrepès. També aposten per enfortir el paper dels professionals del sector dins del sistema, acabant amb la precarietat laboral i recuperant les condicions laborals i salarials. Per altra banda aposten per la creació d’un pla de xoc per enfortir l’atenció primària a Catalunya. Pel que fa a les competències compartides amb l’Estat com la dels medicaments, els socialistes aposten per promoure la ubicació de Barcelona de l“Agencia Española de Medicamentos y Productors Sanitaris”.
Catalunya Sí que es PotLa confluència entre ICV, Podem i EUiA proposa “un programa de rescat de salut i sanitat” que ocupa prop de vint pàgines. Entre les propostes més destacades hi ha la de recuperar en un màxim de tres anys les partides pressupostàries destinades a Salut el 2010, així com la despesa per càpita. També asseguren no fer noves retallades en personal sanitari - i especifiquen “ni en condicions salarials ni laborals, ni en jornades, ni en nombre ni en condicions de contractacions” a cap centre de la xarxa pública catalana. Per contra, assenyalen que es recuperarà el nombre de professionals del 2010 i que s’obrirà convocatòria de noves places d’oferta pública d’ocupació a l’ICS. En la mateixa línia també reobriran les urgències dels CAP i dels CUAP, així com els llits i quiròfans dels hospitals públics tancats “per les retallades”.
A més, aposten per revisar i fer públics tots els convenis del CatSalut amb les diferents entitats col·laboradores i aturar la derivació de recursos, pacients i serveis dels hospitals de titularitat pública catalana cap a la sanitat privada amb ànim de lucre, “estigui o no aquesta integrada en el SISCAT”, concreten. D’altra banda, i en relació als polèmics projecte VISC+i el Consorci Sanitari de Lleida -ambdós aturats temporalment- CSQEP assegura que aturarà definitivament el projecte de venda de dades sanitàries i que no farà el consorci de Lleida.
Quant a la cobertura sanitària, aposta per un accés universal i equitatiu, més enllà de quina sigui la seva situació administrativa, no aplicant el Reial Decret Llei 16/2012. Una de les mesures d’estalvi de recursos sanitaris, segons el programa, vindrà del reforç de l’atenció primària, la salut mental, salut laboral i la salut pública.
Partit Popular de CatalunyaEntre les poques propostes del PPC hi ha la de poder desgravar-se en la declaració de la renda un 20% del cost de la mútua mèdica o la de tenir el dret a una segona opinió mèdica en el cas de ser usuari de la sanitat pública. D’altra banda, sobre les urgències el partit es compromet a aprovar un pla de reordenació de les urgències i una partida extraordinària per la seva descongestió, però no es detalla com seria aquest pla ni quina seria la quantitat d’aquesta injecció extraordinària. Quant a llistes d’espera tampoc no es mulla, ja que es limita a dir: “ens comprometem a atendre’t en un termini raonable, prioritàriament reforçant els mitjans disponibles”. Destaca també la garantia que “si ets dona embarassada, tindràs el suport econòmic, social i psicològic que necessitis. Aprovarem una llei de suport a la maternitat i protecció de la vida”.
CiutadansC’s parla d’un sistema públic i universal que garanteixi l’accés “a tots els espanyols” i aposta per un sistema públic que integri els centres que formen part del sector públic i que presten serveis “majoritàriament” per al sector públic, “sigui quina sigui la seva titularitat”. El partit taronja proposa la revisió dels criteris d’adjudicació de provisió de serveis sanitaris en els centres del SISCAT, prioritzant la utilització de centres de l’ICS i de concertats sense ànim de lucre. Sobre els concertats s’establirien mecanismes -tot i que no s’especifiquen- per garantir-ne la transparència.
Per tal de reduir llistes d’espera es planteja reobrir els quiròfans a les tardes i sobre el col·lapse d’urgències s’indica en el programa es vol reforçar l’atenció primària, a més d’aplicar un temps màxim d’espera per ser atès i fixar en 24 hores el termini que no ha de superar-ne l’estada. Sobre pressupostos, s’explica que s’acabarà amb la falta de pressupost i que és necessari l’augment d’aquest “fins a nivells de finançament per càpita en salut equivalents als països del nostre entorn”. Sobre personal, el programa parla “d’incentius” i d’equiparar les condicions laborals i salarials mínimes del sector a la mitjana dels països europeus però no parla d’augmentar el nombre de professionals.
Candidatura d’Unitat PopularDes de la CUP, en la seva línia de la defensa dels serveis públics de gestió 100% pública aposten per un model universal, garantista i que no depengui del nivell de recursos econòmics de la població. “Per garantir un model de salut deslligat del mercat i de qualsevol concepció de mercat s’han de reformular els principis que regeixen el nostre model sanitari”, diu el programa, un fet que fa que es plantegin la transformació total del model publico-privat vigent. Una de les propostes recollides en el programa parla d’obrir un debat ampli que permeti replantejar el model sanitari. Amb aquesta línia aposten per la cobertura universal i l’enfortiment de l’atenció primària
Amb aquesta idea volen també aturar tots els projectes privatitzadors com els consorcis (el de Lleida i el de l’Hospital Clínic) o el projecte Cims de Girona i la derogació de la instrucció 5/2015 del CatSalut que permet la prestació d’assistència sanitària privada als centres del SISCAT. També volen aturar el projecte VISC+ de dades sanitàries. També proposen un pla de xoc per fer front a les llistes d’espera.
Unió Democràtica de CatalunyaUnió aposta també per mantenir la continuïtat del model vigent, però a diferència de Junts pel Sí, explica clarament en el programa aquesta intenció de defensar un model amb col·laboració publico-privada. Les propostes versen sobretot en l’aposta sobre la prevenció i la recerca. Entre algunes idees proposen reforçar el dret del pacient per triar el metge i infermer en l’atenció primària. Pretenen desenvolupar actuacions per conscienciar a la ciutadania de la importància d’una millor utilització dels serveis sanitaris, com el servei d’urgències. També volen impulsar l’accés als medicaments innovadors a tots els pacients que ho necessitin, una mesura que va en relació amb els afectats per l’Hepatits C, un cas que ha deixat fora del medicament de cura més efectiu del moment a alguns dels afectats per la malaltia. I prometen regular el sector privat de les assegurances de salut per garantir els drets dels usuaris i els professionals d’aquest sector.
Sobre este blog
El Diari de la Sanitat forma parte de un proyecto de periodismo indepeniente comprometido con la defensa del Estado del bienestar. Si quieres participar, ponte en contacto con nosotros a fundacio@catalunyaplural.cat.
Este blog ha sido la plataforma para impulsar un nuevo medio digital:
