“La violència no és només física, és no respectar-me, i això costa d'entendre”

El dia a dia de Sana Atabeh consisteix a combatre la violència vers les dones a través de l’ONG Family Defense Society, ubicada a Nablus, la seva ciutat natal a Palestina. Allà hi treballa com a coordinadora d’un projecte per l’empoderament de les dones i l’acció per una vida lliure de violències. Fa poc va ser a Barcelona, on va participar en el XIè Fòrum Contra les Violències de Gènere. Atabeh espera a la Biblioteca Francesca Bonnemaison, on la trobada es fa curta per algú que podria passar-se hores parlant d’allò que l’apassiona. “Un canvi de govern es pot produir en una hora, per canviar una societat cal temps”, assegura desafiant però convençuda que de temps, per sort, en tenen.

Per què et vas interessar en les dones i la violència de gènere?

Jo visc en una societat àrab, és molt important parlar de violència, ja que la nostra societat és patriarcal, està controlada pels homes i per això necessitem canviar la manera de veure les coses. Nosaltres, com a dones, hem de tenir els nostres drets a ser tractades com a éssers humans. Els homes no són més intel·ligents que les dones ni tenen més dret a ser educats. És molt important tenir igualtat de rols i de drets a la família i a la societat. El meu rol en la societat és conscienciar les dones d’això, els donem informació sobre quins són els seus drets, com ara el dret a baixa maternal, per exemple, que a poc a poc hem anat guanyant més dies. Ara a Palestina tenim igualtat de salaris entre homes i dones però encara hi ha feines que s’associen a homes i d’altres a dones. 

A Palestina la lluita pels drets de la dona conviu amb la lluita contra l’ocupació.

Sí, la lluita pels nostres drets és una lluita constant en diferents àmbits, que estan dominats pels homes, com ara la política. Se suposa que jo no tinc dret a triar el meu marit, que no puc viatjar sola sense el permís de la família, ni tampoc vestir com vesteixo ara, sense el vel. La lluita pels nostres drets en la societat conviu amb una altra lluita, la de viure en llibertat, contra l’ocupació d’Israel.

Teniu dades sobre la presència de violència sexual en la societat palestina?

Sí, sabem que l’’any passat 29 dones van ser assassinades a mans d’un home perquè aquests consideraven que havien fet alguna cosa malament, com tenir vida sexual abans del matrimoni, per exemple. Les organitzacions governamentals i no governamentals treballen conjuntament per recopilar la informació i per canviar les lleis. Evidentment no és fàcil, sempre hi ha algú en el procés de decisió que està en contra de que com a ONG treballem amb ells per canviar les lleis. Ara, a més, com que el Parlament està aturat tenim dificultats internes afegides.

Per denunciar un cas de violència necessites que hi hagi una sèrie de garanties, com ara la confidencialitat o la protecció judicial i policial. Té una dona aquestes garanties a Palestina?

La majoria callen perquè tenen por i directament no arriben a denunciar-ho. Però és veritat que el fet que se’n parli a les notícies i que sigui un tema més visible ajuda a què més dones ho denunciïn. En totes les estacions policials en les principals ciutats de Cisjordània hi ha el que en diem ‘una unitat de gènere’ i després hi ha la feina que fem les ONGs. Nosaltres, per exemple, a la Family Defense Society oferim refugi temporal a dones que han patit violència, on reben assistència social i psicològica a més d’assessorament jurídic.

Com és l’assistència sanitària? En un informe de Human Rights Watch de 2006 s' assegurava que el sistema estava pobrament equipat per tractar amb casos que requereixen un alt nivell de professionalitat i sensibilitat.informe de Human Rights Watch de 2006

Tenim un sistema de referència que ens ha costat molt aconseguir. És un protocol a seguir davant d’un cas de violència, on s’explica com dirigir-se a la persona d’una manera sensible i respectuosa, etc. A més, l’assistència a les clíniques i hospitals és totalment gratuïta.

Quin paper hi juguen les concepcions socials? En alguns casos s’utilitza els matrimonis forçats per “absoldre la societat de la responsabilitat de fer front” a crims com ara una violació, com diu l’informe de HRW?

Per desgràcia passa, no et diré que no, però no hauria de ser normal. Se suposa que una persona que comet una violació no hauria de ser a la presó tres mesos, com diu la llei, sinó per sempre. Nosaltres treballem perquè la llei canviï.

Més enllà de la llei, com es canvia la consciència social?

Té a veure amb la comprensió, el coneixement de la gent, no té a veure amb l’Islam, és per això que nosaltres fem pedagogia, eduquem grups de dones, les informem. Com ho fem per canviar això? Ens dirigim a grups de dones, amb activitats, amb educació i formació sobre temes com la llei, el gènere, la família, la violència. La violència no és només física, és no respectar-me. Entendre això també costa. Hi ha molts tipus de violència. També ens dirigim a grups de gent molt diferents, des de dones en situació vulnerable fins a dones que ja tenen coneixements però els falta el poder de decisió. Moltes vegades tampoc es diu res perquè la dona depèn econòmicament de l’home, d’altres pel que diran, etc. També parlem del divorci i intentem explicar que és una cosa normal dins la societat.

En aquestes xerrades o formacions també hi ha homes o us dirigiu només a dones?

Aquest és el problema. Hi ha homes que ens donen suport, alguns són membres de l’associació però no és suficient. En molts casos el control de la família, i especialment en zones molt rurals, està en mans de l’home, és per això que necessitem treballar amb ells també. Al principi vam trobar dificultats perquè les dones assistissin a les nostres xerrades, sabem que tampoc serà fàcil que els homes ho facin però ho podem aconseguir. Jo sé que si faig una xerrada o formació davant de 100 persones, no totes marxaran i ho posaran en pràctica en el seu dia a dia però si algú d’elles ho fa, ja em dono per satisfeta.

Quin és el repte més gran per la societat palestina en aquest sentit?

Nosaltres lluitem en una única direcció: política i social. De vegades tenim el debat de com pots sentir-te lliure com a dona en una societat ocupada? L’ocupació afecta la nostra vida diària, per exemple, els check points impedeixen potser acudir al metge. Moltes vegades les dones no pensen en el que elles necessiten perquè no s’ho poden permetre, ja que estan a càrrec de la família. Així que per una banda, hem de lluitar contra l’ocupació però també per canviar la societat. Un canvi de govern es pot produir en una hora, per canviar una societat cal temps.