El anhels independentistes d'alguns catalans comencen per una cosa tan bàsica com l'alimentació. Avui per avui, Catalunya és un territori dependent en matèria alimentària: produeix només el 40 per cent dels productes que consumeix, compra fora més de la meitat i perd biodiversitat a passos de gegant. Com a mostra, un botó: fa un segle, l'horta catalana oferia 408 varietats de tomàquets; actualment, només 70.
L'exemple il·lustra el perquè VSF Justícia Alimentària Global ha iniciat Curt circuit, una campanya que pretén concienciar a l'administració dels beneficis de realitzar la compra pública en el mercat local. Les administracions mouen a Catalunya entre 200 i 300 milions d'euros anuals amb les seves compres per al sector educatiu (60 per cent), el sanitari (30 per cent) i el penitenciari (10 per cent). Però la majoria d'aquests diners va a parar a les arques de les multinacionals i no a la butxaca dels petits i mitjans productors catalans, pràcticament exclosos dels grans circuits de compra.
“El 75 per cent de la compra pública es fa a grans empreses de càtering”, assegura Javier Guzmán, president de VSF Justícia Alimentària Global. “Un altre model alimentari és possible, viable i necessari”, prossegueix Guzmán, mirant cap a França, un país que presenta una venda de proximitat del 20 per cent en regions com Rhône Alpes. A Catalunya, no se supera el tres per cent.
El nostre model alimentari remet a quilòmetres i quilòmetres de recorregut abans que els aliments siguin consumits. El peix, el marisc, les fruites i els llegums, per exemple, no viatgen menys de 5.000 quilòmetres abans d'arribar a la taula. “Al marge que, entre el 40 i el 50 per cent del que es produeix en el món no es consumeix, hi ha un gran empobriment de la qualitat organolèptica dels aliments”, denuncia Ramon Sentmartí, especialista en el circuit curt i en alimentació de proximitat.
L'statu quo actual margina els productors locals, incapaços de competir amb les grans empreses. I els condemna progressivament a la desaparició: VSF xifra en unes 200.000 les explotacions agràries que tanquen, mensualment, a Catalunya.
“En el sistema públic de contractació regna l'anarquia”, assegura Ferran Garcia, membre de VSF i autor de l'estudi 'Compra pública en sistemes alimentaris locals'. “És necessària una ordenació, però no hi ha voluntat política real que es tradueixi en accions reals”, abunda.
Una altra dada il·lustra el paradigma imperant: dues multinacional, una francesa (Serunión-Grup Elior) i una altra britànica (Eurest -Grup Compass) es reparteixen pràcticament el pastís dels menús escolars de 90.000 alumnes catalans. Segons dades de VSF Justícia Alimentària Global, l'empresa britànica controla, a més a més, el 25 per cent del mercat que proveeix a les escoles bressol de Barcelona.
“Els consells comarcals contracten les empreses de càtering que volen, no hi ha control sobre ells”, assegura Laura Coll, vicepresidenta de la Federació d'Associacions de Pares i Mares de Catalunya (FAPAC). “Nosaltres no volem portar aquests serveis, però si el que els donen als nostres fills és merda, sí que volem fer-ho perquè parlem de desnutrició”, prossegueix. Segons aquesta federació, són ja 10.000 les famílies catalanes que no compten amb beques aquest curs i tenen problemes d'alimentació.
Sentmartí defineix l'actual model com el de les tres 'des': desconeixement, desconfiança i descontrol. I advoca per convertir-lo en el de les tres 'ces': conegut, confiança i control, els avantatges de la proximitat. “L'alimentació hauria de ser l'eix de la propera revolució”, assenyala aquest expert.
Segons estimacions de VSF Justícia Alimentària Global, aquesta revolució alimentària podria, a més a més, generar uns 100.000 llocs de treball en el sector agrícola català, el doble dels actuals.
Sobre este blog
El Diari de la Solidaritat forma parte de un proyecto de periodismo independiente comprometido en la defensa del Estado del bienestar. Si quieres participar, contacta con nosotros a fundacio@catalunyaplural.cat.
