La diputada de la CUP Anna Gabriel encén el debat sobre el model tradicional de família
La diputada i portaveu de la CUP al Parlament Anna Gabriel ha provocat un debat encès sobre el model de família amb les seves declaracions al programa El Suplement de Catalunya Ràdio. En un avançament de l'entrevista que s'emetrà aquest dissabte al programa, Gabriel assegura que “si pogués formar part d'un grup de persones que decidissin tenir fills i filles en col·lectiu, crec que em satisfaria la idea”. La idea ha estat expressada en diverses ocasions, però la diputada de la CUP l'ha portat a primer nivell mediàtic i ha rebut diverses crítiques a les xarxes socials. Repassem diverses reflexions d'especialistes sobre el model tradicional de família.
Gabriel apunta que en altres cultures “la concepció de la maternitat o la paternitat no està tan individualitzada, la concepció és que qui educa és la tribu i no hi ha aquest sentiment de pertinença dels fills i filles que has tingut a nivell biològic”. Conscient de la polèmica que genera l'afirmació, la diputada assegura que li sembla que el model “tendeix a convertir les persones que tenen nens i nenes en molt conservadores, perquè vols el millor pels teus, que són molt poquets, i a vegades s'entra en lògiques molt perverses”.
La filòsofa Carolina del Olmo va abordar el debat el 2013 amb el llibre ¿Dónde está mi tribu? En una entrevista amb eldiario.es reivindicava que “ens falta un corrent socialitzador per resocialitzar la maternitat. Una lluita contra la individualització del problema”. “El problema no és teu, no és de cadascuna de les mares o de cada un dels pares que està a casa atabalat amb el seu nadó, el problema és de tots. És social i cal una perspectiva que tingui en compte tot el marc i que no et psicologitzi ni et biologitzi el problema, ni et parli d'hormones, ni et parli d'afecció i criança segura tancada a casa teva”, assegurava Del Olmo.
El filòsof queer Paul Preciado, afirmava en una entrevista a El Diari de l'Educació que “curiosament dos dels espais més violents, el domèstic i l'escola, són aquells que estan més idealitzats en el nostre imaginari com a espais de protecció de la infància”. En l'entrevista, que parlava sobre gènere i educació, Preciado apuntava que la família és una de les institucions claus “on es porta a terme el procés de normalització de gènere o de sexualitat”.
Sobre violència i opressió parla la sociòloga feminista María Jesús Izquierdo. En una entrevista amb Catalunya Plural, Izquierdo planteja un sistema d'opressió propi del model tradicional de família: “és com una cursa de relleus, perquè la teva mare se sacrifica per tu [dona] i això fa que estiguis en deute amb ella, i la manera com satisfàs el deute és obeint els mandats de gènere i ocupant-te d'ella quan es fa gran”.
“El patriarcat ens estructura d'aquesta manera, en la necessitat de ser estimades i és el que busquem en tot el que fem”, assegura Izquierdo. “Per això hem de sospitar que quan cuidem de la gent, més que estar interessats pel benestar de la gent que cuidem, estem interessats per aconseguir que ens estimin i ens admirin i ens respectin, i això vol dir instrumentalitzar la gent de la que ens fem càrrec, utilitzar l'altre pels teus fins, i no posar-te al servei de l'altre”, conclou Izquierdo.
