El nou BCN World es diu Hard Rock Entertainment World i preveu un casino amb 1.200 escurabutxaques
El Centre Recreatiu i Turístic (CRT) de Vila-seca i Salou (Baix Camp), conegut inicialment com BCN World, es dirà Hard Rock Entertainment World, segons ha anunciat aquest dilluns Hard Rock International, l'únic inversor que s'ha presentat al concurs promogut pel Govern per construir el macrocomplex d'oci i joc.
Segons els plans d'Hard Rock, al complex hi haurà hotels i àrees de convencions, amb entreteniment, restaurants i botigues. L'empresa ha estimat que la inversió global serà de 2.000 milions d'euros, incloent el cost dels terrenys i les infraestructures necessàries. Hard Rock ha recordat que aquest projecte es defineix a través d'un pla urbanístic aprovat per la Generalitat, amb una capacitat màxima de 745.000 metres quadrats per a tots els usos. La seva construcció es farà per fases en els propers anys.
En la primera fase es construirà el resort Hard Rock Hotel & Casino Tarragona, un hotel amb casino orientat a famílies. A més, juntament amb l'empresa Value Retail, Hard Rock preveu desenvolupar una àrea de compres de 10.000 metres quadrats amb més de 75 botigues de luxe. L'hotel, que tindrà la forma de la guitarra de la marca, serà un dels punts centrals del complex, i oferirà 600 habitacions en aproximadament 100.000 metres quadrats. El casino contempla 1.200 màquines escurabutxaques i 100 taules de joc.
La multinacional nord-americana ha detallat que, en aquesta primera fase, la inversió mínima preveu superar els 600 milions d'euros i s'estima crear més de 11.500 llocs de treball directes i indirectes i generar un impacte econòmic a la regió de més de 1.300 milions d'euros.
Hard Rock va ser l'única empresa que va salvar el Govern del fracàs la passada setmana en presentar una oferta per a BCN World. Els altres inversors inicialment interessats, Grup Peralada, Melco i Genting Group, es van despenjar del projecte. Després de la fugida de l'empresari Enrique Bañuelos, que va portar a la fallida la immobiliària valenciana Astroc, la Generalitat va assumir el lideratge del projecte: l'Executiu va pactar una opció de compra dels terrenys amb La Caixa, la propietària del sòl, i també va rebaixar l'impost al joc per atraure els inversors.
