La Fiscalia investiga Narcís Serra per pèrdues immobiliàries de 900 milions a CatalunyaCaixa
La Fiscalia investiga l'exministre socialista i expresident de CatalunyaCaixa, Narcís Serra, per unes pèrdues de 900 milions d'euros fruit d'operacions immobiliàries en l'antiga caixa mentre va estar sota el seu comandament. Segons ha avançat aquest divendres el diari El Mundo, Serra va declarar el passat 22 de gener davant la Guàrdia Civil. A més de Serra estan sent investigats també per la Fiscalia la resta de membres de l'antiga cúpula entre 2005 i 2008.
CatalunyaCaixa va arribar a ser la segona caixa catalana i la quarta caixa de l'Estat però va haver de ser rescatada pel Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (Frob) el 2012. Es van injectar 12.500 milions de diners públics.
La investigació pel forat de 900 milions va començar a finals de 2014 amb una auditoria del Frob, que va passar a ser propietari de CatalunyaCaixa després del rescat. Es van detectar 16 operacions sospitoses que finalment han acabat per ser 32 en diverses comunitats autònomes.
Abans que esclatés la bombolla immobiliària, les taxacions d'habitatge que es feien eren elevades, i en moltes ocasions el contractista aportava a més de la garantia hipotecària una garantia personal. Però quan el mercat immobiliari es va enfonsar la primera reacció de l'entitat d'estalvis, davant la retirada dels promotors, va ser assumir directament la totalitat de la promoció i, en intentar vendre-la, o es feia amb pèrdues importants o bé no es venia i, per tant, es comptabilitzava com a pèrdua directament.
En la seva compareixença davant la comissió d'investigació del Parlament sobre la caiguda del sistema de caixes catalanes, Serra va assegurar que la fallida de l'entitat va ser motivada per la crisi sistèmica i global i a “unes ajudes públiques insuficients”.
Judici pendent pels sobresous
A més de les operacions hipotecàries dubtoses, en els pròxims mesos Serra i una quarantena de membres del consell d'administració de CatalunyaCaixa aniran a judici per l'aprovació al gener i octubre del 2010 de sengles acords per augmentar el salari dels seus directius, malgrat que l'entitat es trobava en una situació crítica que la va obligar a demanar 1.250 milions d'euros en ajudes. Els sobresous es van començar a investigar gràcies a una denúncia de la CUP i de l'associació Ausbanc. El Frob també està personat en el cas.
