La Generalitat va pagar l'any passat 34 milions per llogar edificis que havia venut
Vendre la casa i anar de lloguer. Va ser una de les polítiques d'austeritat econòmica que la Generalitat va utilitzar per augmentar els seus ingressos durant els governs d'Artur Mas, juntament amb les privatitzacions. El Govern va arrendar els edificis als seus compradors perquè els departaments de la Generalitat es quedessin a les seves seus mentre no arriba la mudança a les noves dependències administratives de la Zona Franca i el Fòrum. En total, l'any passat la Generalitat va gastar 34,72 milions d'euros per pagar el lloguer dels vint-i-nou edificis que havia venut entre 2012 i 2014.
La quantitat ingressada per aquestes vint-i-nou operacions va ascendir a un total de 454,71 milions d'euros, de manera que tan sols l'any passat la Generalitat va destinar a llogar el 8% del que va ingressar per vendre els edificis, ara en mans d'asseguradores i fons d'inversió.
En total, entre 2012 i 2014 la Generalitat es va desprendre de 39 immobles a canvi de 545 milions d'euros. Es va quedar de lloguer en 29 d'ells. El Govern va posar el cartell d''en venda' (i el de 'venut') a gairebé totes les conselleries. Només va quedar intacte al Palau de la Generalitat, que no es va treure a subhasta, i la Torre Muñoz, la seu de Treball i la Borsa de Barcelona, operacions que no van prosperar.
La Generalitat va haver de rebaixar en un 37% o en un 20% el preu d'alguns immobles per vendre'ls, tal com mostren les xifres que la Conselleria d'Economia ha proporcionat en resposta a una bateria de preguntes parlamentàries del PSC sobre la venda de patrimoni públic.
Un cop venuts, la Generalitat va formalitzar contractes de lloguer que s'allarguen, en alguns casos, fins el 2033. Altres lloguers, però, vencen d'aquí a poc. És el cas de les seus de la Conselleria d'Economia i de la secretaria de Medi Ambient, que hauran de marxar de la Rambla Catalunya i de la Diagonal al febrer i al maig de 2017, respectivament, segons les previsions del departament de Junqueras.
El lloguer de la conselleria d'Economia ha estat d'uns 95.600 euros al mes des que es va arrendar al febrer de 2012. Del càlcul de les xifres d'Economia es desprèn que la Generalitat ja ha destinat al lloguer d'aquest edifici voltant un 9% dels 23,2 milions que va ingressar del seu actual propietari, el grup farmacèutic italià Angelini. Si es compleix tot el contracte d'arrendament el percentatge pujarà fins al 15%.
En el cas de Medi Ambient, la Generalitat ha pagat uns 104.000 euros al mes de lloguer des de maig de 2012, el que suposa un 13% del que va ingressar per la seva venda -23.700.000 que va pagar la societat Mercury Capital SL, que gestiona el patrimoni de la família Ayuso. D'esgotar el contracte de lloguer vigent el percentatge serà del 23%.
Són només dos dels vint-i-nou immobles on la Generalitat s'ha quedat pagant un lloguer malgrat haver-los venut. Els lots més grans, de 13 edificis cadascun, es van quedar en mans de les asseguradores Zurich i Axa a canvi de 201 i 172 milions després de rebaixar el seu preu en un 7% i 21%.
La Generalitat ha mantingut que, a més d'ingressos per alleujar el dèficit, la venda de patrimoni suposa un estalvi ja que l'administració deixa de pagar l'IBI o el manteniment dels edificis. Alhora, per vendre els edificis oferir rendibilitats als dos grups del 6% i el 8%.
