La Generalitat va perdre 39 milions amb la venda de dotze edificis el 2014
La Sindicatura de Comptes de Catalunya ha conclòs que la Generalitat va perdre 38,58 milions d'euros amb la venda de dotze edificis el 2014. L'ens fiscalitzador assenyala que dotze dels divuit immobles es van vendre per sota del seu cost d'adquisició, és a dir, que l'import de la venda a l'exercici 2014 va ser inferior a l'import de compra que en el seu dia va fer la Generalitat.
En conjunt, aquestes males vendes van generar pèrdues per valor de 38,58 milions, que la pròpia Intervenció de la Generalitat ha reconegut. Durant aquell any, la Generalitat va haver de destinar 152,06 milions d'euros a cancel·lar censos emfitèutics (drets reals de cens) que gravaven 14 finques.
Entre les operacions d'aquell any destaca una icona del modernisme arquitectònic, la Casa Burés del barri de l'Eixample de Barcelona: el Govern tripartit va comprar l'immoble a l'Ajuntament per 26 milions d'euros i la Generalitat el va vendre el desembre del 2014 a un fons immobiliari per 18,8 milions. A dia d'avui a l'emblemàtic edifici, llargament reivindicat pels veïns com a equipament pel barri, es fan obres per convertir-lo en pisos de luxe per a turistes. En el mateix exercici la Generalitat va vendre per 52 milions la seu del departament de Territori –que el tripartit havia adquirit per 60 milions.
D'altra banda, l'informe de la Sindicatura conclou que quatre de les operacions van suposar pèrdues addicionals inicialment no comptabilitzades per 41,77 milions però que en un exercici posterior sí que van ser reconegudes per la intervenció. Fonts de la Sindicatura han explicat que aquesta xifra s'ha obtingut mitjançant la diferència entre el valor de venda de l'immoble i el seu valor net comptable (el seu cost menys les amortitzacions que tenia acumulades l'edifici).
Retallades, privatitzacions i vendes de patrimoni
Per aturar el desfasament en els comptes públics del 4,2% que es va trobar quan va arribar a la Generalitat el 2010, Mas va aplicar una recepta consistent a reduir despeses i incrementar ingressos. Així, va efectuar una tisorada del 15% de la despesa social i va treure pagues als funcionaris. Per obtenir ingressos extraordinaris, va privatitzar empreses públiques i es va desprendre de bona part del patrimoni públic –incloses totes les seus de les conselleries de Barcelona, excepte el Palau de la Generalitat.
Mentre les retallades es van aplicar rigorosament, la recerca d'ingressos va recollir fracassos que encara està per veure com poden afectar en el futur les arques de la Generalitat, com les operacions d'ATLL o els túnels del Cadí. A més, el Govern no va complir cap previsió respecte les operacions per desprendre's dels seus edificis. I és que la Generalitat, molt necessitada d'ingressos per quadres dels comptes, va optar per vendre el seu patrimoni en un dels pitjors moments del mercat immobiliari.
Per exemple, en l'exercici 2014 analitzat per la Sindicatura, la Generalitat va preveure obtenir 1.033 milions per la venda d'immobles, però va acabar ingressant 330. El lot més important que es va posar a la venda van ser 13 edificis governamentals, adquirits pel grup assegurador Zúrich per 201 milions d'euros, un 7% més barat que el seu preu de venda inicial.
El mateix havia passat en l'exercici anterior, que juntament amb el 2014 va ser el que va concentrar la majoria de les vendes d'edificis dels governs de Mas. La Generalitat volia ingressar 854 milions desprenent-se d'edificis públics, però en va acabar recaptant 212.
Venuts i de lloguer
En conjunt, la venda d'immobles al llarg dels cinc anys de Mas a la Generalitat va suposar ingressos del voltant de 600 milions, no exempts de polèmica: una firma israeliana va deixar plantada la Generalitat en l'última operació sobre el patrimoni públic al novembre de 2015. A més, en la majoria de casos la Generalitat paga un lloguer al comprador de l'immoble perquè els funcionaris es quedin a les seus dels departaments fins al trasllat de l'administració a un nou centre a la Zona Franca.
L'informe dels comptes de 2014 també constata una situació de dependència financera de la Generalitat respecte al ministeri d'Hisenda, que poc ha canviat tres anys anys després. “Hi ha necessitats de finançament importants. Els ingressos de la Generalitat només poden entrar pels tributs que gestiona i els mecanismes que estableix l'Estat: el Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) i el crèdit de proveïdors”, ha subratllat el síndic major, Jaume Amat, que ha advertit ha advertit de la situació econòmica “perillosa” de la Generalitat.
