L'Audiència de Barcelona exculpa els directius i la Generalitat de la fallida de Spanair
L'actuació de les administracions públiques i dels directius de Spanair va ser correcta i no va agreujar l'estat d'insolvència de l'aerolínia. Així ho ha dictaminat la secció 15 de l'Audiència de Barcelona en una sentència que suposa esmenar per complet el que va concloure el jutjat mercantil 10. El tribunal de primera instància va considerar “culpable” el concurs de creditors de Spanair i va condemnar a pagar solidàriament 10,8 milions d'euros a la cúpula de la companyia, entre ells al seu expresident Ferran Soriano, ara director general del Manchester City, i a Avançsa, dependent de la Generalitat.
El jutjat mercantil va condemnar la cúpula de Spanair pel seu retard en presentar la sol·licitud de concurs voluntari de la societat. Per contra, l'Audiència qualifica el concurs com a “fortuït” en comptes de “culpable”, de manera que ni Soriano ni els altres directius han de complir dos anys d'inhabilitació ni pagar 10,8 milions d'euros d'indemnització. És més, considera que l'actuació de les administracions públiques i els directius “va estar en tot moment orientada a trobar una solució” que oferís viabilitat a la companyia.
L'amalgama publicoprivada que conformava Spanair -directius, Generalitat, Ajuntament i Fira de Barcelona- va recórrer la sentència de primera instància per tres motius. En primer lloc, consideraven que l'aerolínia no va estar en situació d'insolvència més dels dos mesos que marca la llei per sol·licitar el concurs de creditors. Però si ho va estar, van afegir en els seus recursos, estava justificat perquè en aquell període es va estar buscant un soci industrial per donar una sortida viable a la societat. A més, els recurrents neguen que l'eventual demora en demanar el concurs agreugés la insolvència de Spanair.
L'Audiència de Barcelona els dóna la raó i no veu “reprotxable” des del punt de vista concursal que Spanair seguís venent bitllets durant tot el mes de gener de 2012. En aquesta data els administradors ja sabien que la Comissió Europea tenia sota la lupa les aportacions públiques a Spanair per ser contràries a la legislació comunitària, fet que finalment va frustrar l'entrada de Qatar Airways com a soci que salvés la companyia.
“El negligent hagués estat el contrari, pecar per precipitació, atès que la societat tenia molt a guanyar i no massa a perdre si s'aconseguia un acord de viabilitat”, resol l'Audiència de Barcelona. Pels magistrats, la recerca d'un soci industrial per Spanair justifica la tardança a presentar el concurs -el 30 juny 2011 Spanair ja estava en situació d'insolvència, però el concurs de creditors no es va sol·licitar fins el 30 de gener del 2012.
“Només quan semblava raonable que la possibilitat d'oferir viabilitat a l'aerolínia no existia, cap a finals de gener de 2012, es va presentar el concurs”, sentencien els magistrats, que neguen així mateix que la demora en la sol·licitud del concurs agreugés la insolvència de Spanair . Per contra, el jutjat mercantil va qualificar els últims mesos de Spanair com una “fugida cap endavant”, entre altres motius perquè va incloure un préstec de 10 milions a càrrec de la Generalitat el 4 gener de 2012, és a dir, 26 dies abans de presentar el concurs.
Spanair va cessar la seva activitat el 27 de gener de 2012, deixant en terra a gairebé 23.000 passatgers, i va presentar concurs de creditors amb un passiu de 474 milions d'euros. La injecció de diners públics a l'aerolínia va ser constant des del 2009 al 2012, però no va evitar el fracàs. La Sindicatura de Comptes va xifrar en més de 200 milions les aportacions públiques a una aerolínia ruïnosa. L'Audiència acredita que des de juliol de 2011 fins al seu tancament, la Generalitat i Fira de Barcelona van aportar 91 milions d'euros. Segons la llista de morosos publicada per Hisenda al desembre, Spanair encara deu al fisc 7,19, milions.
