“El poble palestí no està demanant un alto el foc sinó la fi del bloqueig a Gaza”

Manu Pineda és un escut humà a Gaza. Va aterrar a Barcelona fa tres dies, procedent de Palestina, on passa 8 mesos a l'any com a activista de l'associació Unadikum. Allà, Pineda es dedica a interposar-se entre les bales que disparen els soldats israelians i els cossos de palestins. Aquí, es dedica a relatar com és la lluita contra la massacre del poble palestí. El dimecres ho va fer davant un centenar de veïns del Raval, davant de la Filmoteca.

Fundador de Unadikum, una organització que porta brigadistes internacionals als territoris palestins, aquest activista malagueny ha estat testimoni de l'últim atac d'Israel sobre Gaza, que ja dura més d'un mes. “Hi ha prop de 2.000 morts. Més de 10.000 ferits. 12.000 habitatges destruïts. Hospitals i ambulàncies bombardejats. Avui Gaza està en el pitjor moment que jo l'he conegut. Si penses en ciutats com Alep o Sarajevo durant la guerra, aquesta seria una imatge similar al que és Gaza avui”, relata Pineda davant de la multitud que s'ha acostat a la plaça Salvador Seguí per escoltar-lo.

Pineda i el seu grup van començar a treballar a Palestina el 2011. “Els militars israelians disparen diàriament des de la tanca que separa els territoris ocupats i Gaza als pagesos que treballen als voltants o als pescadors que surten a pescar”, explica. Els trets indiscriminats contra treballadors palestins des de la tanca són la raó de ser de les brigades intenacionales de Unadikum, per les que ja han passat 130 persones.

“Quan estem nosaltres no disparen a matar”, aclareix, “ens fan cercles amb les bales o disparen a l'aire, o amb gas. Si anem amb els pescadors, disparen a les xarxes i de vegades al motor”. Malgrat la importància que concedeixen a aquesta tasca, l'organització no es limita a fer d'escuts humans. També intenten que els brigadistes arribats de tot el món s'introdueixin en la realitat gazatí per descobrir “com es viu a la presó a l'aire lliure més gran del món”, com Pineda l'anomena. Quan acaben la seva jornada com a escuts, cap al migdia, porten als brigadistes a conèixer a persones de la societat civil palestina.

Aquest és el dia a dia de Pineda i els seus companys en els períodes ordinaris. Però, en els moments d'atacs diaris, es veuen obligats a fer altres coses. “Una nit van bombardejar l'hospital de Wafa amb 17 malalts dins, a més de nosaltres, que tractàvem de protegir-lo. Vam haver de treure els malalts en coma i ficar-los en dues ambulàncies”. Manu recorda aquell dia com un dels pitjors de l'últim mes. Una señoral entre el públic no pot contenir l'emoció davant el relat i surt un moment de la rotllana format al voltant de Pineda. “La Creu Roja, per cert, no va venir”, apunta l'activista. “Vull deixar clar que en cap moment hem vist a Creu Roja ajudar els palestins. De fet hi ha un moviment en Palestina que intenta portar a la Creu Roja davant el Tribunal Penal Internacional per col·laboracionisme amb els crims d'Israel”.

Buscant les raons d'una massacre

Quan Manu Pineda acaba la seva exposició comença el torn de preguntes. Algú li planteja insistentment sobre les raons de l'actual operació militar contra Gaza. “No sempre és fàcil saber per què Israel bombardeja Gaza”, comença reflexiu. “Des de l'any 2006 fins avui, aquesta és la quarta vegada que Israel bombardeja Gaza de manera tan intensa. Cada vegada que això passa es busca una excusa, aquesta vegada va ser la mort de tres colons que es va atribuir a la resistència palestina, encara que després es va demostrar que no tenia res a veure”. La causa real a la qual apunta el brigadista és que els palestins havien aconseguit recentment arribar a una entesa entre les dues corrents polítiques tradicionals al país, “una més propera a Al-Fatah, més tendent a la negociació, i una altra més propera a Hamàs, partidària de la resistència”, segons assegura.

Hamas i Al-Fatah van anunciar el juny passat un govern d'unitat palestí, posant fi a set anys de conflicte entre les dues faccions i de governs diferents a Gaza i Cisjordània. “Israel va intentar mantenir aquesta divisió i va intentar que els governs occidentals no reconeguessin aquesta unitat, però era molt difícil, no tenien arguments, entre altres coses perquè sempre s'havia acusat als palestins de no tenir un sol interlocutor amb qui parlar”, explica Pineda.

“En aquell moment Israel va optar per la forma més bruta, més cruel i més sanguinària de rebentar la unitat entre els palestins, una guerra en la qual s'aguditzessin les diferències entre els dos grans grups”, conclou.

Malgrat exposar els orígens dels bombardejos, Pineda considera que les raons de l'atac contra Gaza són principalment per a consum europeu. “Tota l'argumentació basada en el dret d'Israel a defensar-se és esgrimida pels governs titelles prosionistes, però Israel no perd temps en aquestes coses, parla per als israelians i vol mostrar-los que estan fent miques Palestina. Aquesta és la raó que destrueixin ciutats i mostran les fotos de satèl·lit de l'abans i el després. Ciutats com Bait Hanoun o l'est de Rafah han deixat d'existir”.

“La campanya BDS és la millor eina que té avui la comunitat internacional”

Des que va baixar de l'avió fa tres dies, Pineda ha estat a Barcelona explicant de primera mà com és la realitat gazatí sota els bombardejos d'Israel. Però aquesta nit és especial. A les 12 acaba l'alto el foc, i diverses persones entre el públic pregunten què passarà després d'aquesta mitjanit i com es pot pressionar perquè continuï la treva. Pineda contesta escèptic: “Quan hi ha una treva Israel els diu als palestins que ja poden tornar a casa. Però ja no tenen cases. A vegades ja no tenen ni ciutats. Tot el que tenen són mantells de runa amb morts i ferits, molts dels quals no es poden ni atendre perquè el bloqueig fa que no hi hagi mitjans. El poble palestí no està demanant l'alto el foc, està demanant la fi del bloqueig a la franja de Gaza”.

“Què es pot fer des d'aquí per ajudar?”, li llancen. L'activista cita el BDS, la campanya de boicot, desinversions i sancions contra Israel que porta en marxa des del 2005 impulsada per organitzacions palestines per demanar a la comunitat internacional que apliqui mesures coercitives “fins que Israel compleixi amb el dret internacional i els principis universals dels drets humans”.

“L'instrument que van posar en marxa els palestins i del qual nosaltres ens hem de fer càrrec és el BDS. Aquesta és la millor eina que té avui la comunitat internacional per lluitar contra el bloqueig. Hem d'aïllar Israel i hem de pressionar als nostres governs perquè castiguin les empreses que inverteixen en territoris ocupats, perquè és invertir en apartheid i en genocidi”, tanca Pineda.