En aquesta època de crisi i de transició, en què les polítiques públiques de promoció econòmica i d’ocupació aplicades fins ara es revelen insuficients, és l’hora d’explorar un nou model de desenvolupament territorial que mobilitzi millor els recursos endògens i prioritzi les dimensions socials, ambientals i humanes de l’economia a fi de resoldre més eficaçment les necessitats de la ciutadania.
El fet que les iniciatives de l’anomenada economia social i solidària neixin per l’empenta dels mateixos veïns i veïnes, no prioritzin el lucre sinó la satisfacció de necessitats i la utilitat social, s’organitzin de manera democràtica i actuïn amb compromís social i ambiental les fa especialment indicades per ser un bon aliat per impulsar des dels ajuntaments i altres ens locals aquest nou model de desenvolupament territorial.
En aquests darrers anys, aquesta nova manera de fer economia i de fer empresa ha crescut quantitativament, s’ha diversificat i mostra un gran dinamisme. A Catalunya tenim milers d’iniciatives de tota mena: cooperatives agràries i industrials, però també moltes d’altres que donen serveis a les persones i les empreses, cooperatives que agrupen comerciants i altres professionals, grups de consum agroecològic, projectes d’economia col·laborativa, entitats de comerç just i de turisme responsable, associacions i fundacions que treballen en el camp social, finances ètiques, empreses d’inserció, horts comunitaris, bancs de terres, grups de criança compartida, bancs de temps, monedes socials, etc.
A més, molts projectes de l’economia social i solidària neixen per resoldre necessitats d’una col·lectivitat concreta; les persones que els impulsen acostumen a viure en el mateix territori on fan l’activitat, com també els seus proveïdors i col·laboradors; sovint donen suport a activitats socials i culturals de l’entorn, i els beneficis econòmics que en resulten tendeixen a circular dins el territori. De fet, podem considerar que aquestes iniciatives ja són agents de desenvolupament local; perquè creen llocs de treball a la localitat i els mantenen, perquè faciliten serveis locals a productors, consumidors i treballadors, i perquè tot això ho fan, a més, promovent l’acció ciutadana i reforçant els vincles comunitaris.
Per totes aquestes consideracions, els ajuntaments sotasignats manifestem la nostra voluntat de contribuir al creixement de l’economia social i solidària als nostres municipis i de fer-ho des del diàleg permanent amb els seus actors i des de la creació d’espais comuns entre nosaltres que ens permetin compartir línies de treball, bones pràctiques, reflexions, activitats i recursos.
Amb l’objectiu d’aprofundir en aquesta col·laboració i crear eventualment una xarxa de municipis per l’economia social i solidària, acordem de celebrar una propera trobada en el primer semestre de l’any següent. L’organització d’aquesta trobada correspondrà a l’Ajuntament de Badalona.
Gerardo Pisarello és primer tinent d’alcalde de Barcelona, Dolors Sabater és alcaldessa de Badalona, Núria Parlón és alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Albert Boada és regidor de Nova Economia de SabadellGerardo PisarelloDolors SabaterNúria ParlónAlbert Boada
Els municipis adherits a aquesta declaració són Arbúcies, Badalona, Barcelona, Cardedeu, Celrà, Cerdanyola, Manlleu, Mieres, Navàs, El Prat de Llobregat, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Santa Margarida i els Monjos, Terrassa, Vallirana, Viladamat i Viladecans.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
