Escons i vots

Les eleccions del propassat 27 de setembre van demostrar una cosa amb tota la seva claredat: La denominada “minoria silenciosa”, en realitat, era una minoria tranquil·la, conscient de la seva força. No diem res, però quan hem de votar, votem el que votem. I n'hi ha prou i de sobres. El vot del Baix Llobregat, per exemple, va actuar amb tota la contundència. És a dir, a l'hora de parlar, es parla amb els vots.

El sobiranisme omple de gent el carrer, però els números són els que són. El resultats ja el coneixem: El sobiranisme guanya, d'entrada, en escons, però no en vots. L'unionisme, per la seva banda, perd en escons, però atenció, també perd en vots perquè compten a favor seu tot el que no és Junts pel Sí i la CUP. Això és mentida. Fins al punt que si situes “Catalunya Sí que es pot” en un lloc neutral (és obligat perquè estan a favor del dret de decidir i inclouen molts votants que, ni de lluny, són antiinidependència), resultaria que el sobiranisme guanya en escons i també en vots.

Tant és, el que voldria posar sobre la taula és que, més que mai, arran de les eleccions s'ha tornat a qüestionar la llei electoral catalana, que premia especialment les circumscripcions menys poblades. Particularment, trobo que, tant si és en una república catalana independent com si és en una autonomia del Regne d'Espanya, això s'ha de canviar, encara que perjudiqui a algú. Ja fa molt que se'n parla i no hi ha manera de posar-se d'acord. Els temps han canviat i la tendència del món actual és cap al país-ciutat. Les diferències entre el camp i la ciutat, parlant en termes generals, hi són, evidentment, però no són tan grans com anys enrere.

Per una altra banda, els diputats de les comarques més despoblades i rurals voten exactament el mateix que els seus companys ja que la disciplina de partit és de ferro. Els diputats tenen valor quantitatiu, no pas qualitatiu. Per tant, una de dues, o es fa una llei amb llistes més o menys obertes (i per tant, almenys, saps que el representant votat defensarà de debò els interessos dels seus electors) o continues amb llistes tancades, on és el partit qui fa i desfà. En aquest cas, però, sembla evident que és urgent fer una llei nova. No sóc partidari d'“un home, un vot” perquè cal protegir les minories (en aquest cas, les minories territorials) Però sí d'aplicar una correcció al desfasament que, avui en dia, vista l'evolució política, cultural, social i econòmica del territori, provoca l'actual llei electoral, on aconseguir un diputat a Barcelona costa pràcticament el doble de vots que en altres llocs. Corregir la llei electoral és una tasca pendent, que ja és urgent.