Ja és agost a Manresa. Torna a fer aquella calor que tant ens atabala cada any, el carrer és ben buit. Molta gent de Manresa ja ha fet la maleta i ha fugit, per trobar-se amb la calor d'alguna altra ciutat que de ben segur els semblarà més maca que Manresa. Les manresanes som així, sempre ens queixem de la nostra ciutat, però al final sempre hi tornem. De fet, ens encanta tornar-hi per Festa Major, oi que sí?
La Festa Major ens agrada. Són aquells dies de fer comunitat, d'explicar-nos la vida i de trobar-nos amb aquell amic de l'EGB que ja només veiem per Festa Major. La Festa Major és un espai que, en principi, hauria de ser inclusiu per a totes les manresanes, un espai d'alegria que hauria de servir -idealment- per celebrar la vida. La Festa Major de Manresa la fan avançar nombroses entitats i centenars de persones, que dediquen el seu temps voluntari a vestir la ciutat de colors, aixecant castells, ballant o fent cremar el Nucli Antic amb bèsties i diables. Manresa té una xarxa d'entitats ben forta i compromesa. L'Ajuntament, malauradament, no està a l'altura. És coherent que, mentre les entitats dediquen el seu temps i esforç a omplir d'actes la Festa Major de Manresa, el nostre Ajuntament es dediqui a netejar la cara a empreses de dubtosa ètica que, per contra, enfonsen vides aquí i arreu?
M'explico. Un any més, els 3 principals patrocinadors de la Festa major de Manresa -com, probablement, també d'altres festes majors del territori- són el BBVA, Caixa Bank (La Caixa de tota la vida) i ICL-Ibertpotash, tres empreses que fan de la guerra un negoci, tres empreses que veuen una font d'ingressos on nosaltres veiem la negació d'una vida digna. Tres grans empreses, en definitiva, que asseguren -a la seva publicitat- estar compromesos amb les persones, amb la vida social de la ciutat i amb “les qui més ho necessiten”, mentre inverteixen milions d'euros a la indústria militar i dediquen els seus recursos a desnonar veïnes i a perseguir judicialment els col·lectius que s'hi oposen. Sincerament, se'ns fa impossible obviar això.
Se'ns regira l'estómac quan veiem que, de nou, l'Ajuntament de Manresa permet que la Festa Major esdevingui una neteja de cara per a empreses que ens fan la vida impossible a casa, mentre financen la indústria que alimenta els conflictes armats que generen les refugiades amb qui l'Ajuntament es vanta de ser tan acollidor. Per reblar el clau, allà on durant mesos hi ha penjat una pancarta de “Volem acollir”, hi haurà -amb tota probabilitat, ja que la posen any rere any- una on el BBVA ens desitja “bona festa major”.
Aquest banc, un dels més importants del món, dirigit per Francisco González, ha demostrat una infinitat de vegades que no té cap problema en vulnerar Drets Humans. És, per una banda, un dels bancs que més desnonaments ha executat a l'Estat espanyol, mentre aprofitava la injecció de diners del rescat financer per part de l'Estat per comprar a preu de ganga Unnim i Catalunya Caixa, compres que l'han fet beneficiari de més de 12.000 Milions d'euros de diners públics. Alhora, el BBVA és el banc espanyol que més inverteix en armament i, amb 3.000 Milions d'Euros per a la guerra, lidera el rànquing dels bancs tacats de sang, realitzant inversions controvertides a empreses de la indústria militar com Maxam o Indra, amb ofertes especials pels militars i invertint en empreses vinculades amb el paramilitarisme a Colòmbia.
El banc del senyor González té un modus operandi ben clar: vulneració de drets humans, foscor, bombes que no distingeixen entre civils i combatents, guerra, maletins i màfia, aquesta és la veritable cara del BBVA. No és sobrer recordar que el BBVA és el banc que ha interposat la denúncia per la qual a PAHC Bages se'ns acusa d'organització criminal. Ells que fan de la guerra una de les seves fonts d'inversió i benefici, ens acusen a nosaltres de criminals.
CaixaBank, per altra banda, que durant molts anys va estar dirigida pel manresà Isidre Fainé, ha estat un dels bancs que més ha invertit a transmetre una imatge de banc bo, compromès amb les persones, amb la campanya de l'Obra Social La Caixa. Doncs, de banca bona no n'hi ha cap més que la banca ètica. Moltíssimes famílies han tastat la falsa amabilitat de La Caixa en forma de desnonaments i, pel que fa a inversions, a part dels esports a TV3 i del Barça, els sedueix també la indústria militar, a la qual hi han invertit 87 Milions d'Euros, segons les dades de la campanya #BancaArmada, impulsada per entitats com SETEM, el Centre Delàs d'Estudis per la Pau o l'ODG.
Així, els senyors de La Caixa són també els senyors catalans de la guerra. Darrere els seus anuncis fets per tocar la fibra i de la seva imatge d'aparent humanitat, CaixaBank amaga operacions gens ètiques amb empreses armamentístiques com Sener, empresa basca especialitzada en enginyeria de míssils i en les aplicacions d'intel·ligència, vigilància i reconeixement que no tenen, precisament, finalitats humanitàries.
Per rematar aquest trident de patrocinis controvertits a la nostra celebrada i entranyable festa major, hi tenim a l'omnipresent ICL-Iberpotash. Els nostres amics de la muntanya de residus salins més alta del planeta, els que ens contaminen l'aigua que ens arriba a casa, els que busquen la nostra simpatia pagant-nos part de la festa major, el bàsquet, el teatre, el cine, les fires i tot allò que sigui necessari per amagar el seu veritable tarannà. Que no ens enganyi el seu mecenatge aparentment altruista, ICL té vincles més que demostrats amb els crims de guerra sobre la població palestina -actualment investigats pel Tribunal Penal Internacional- participa de la comercialització de bombes de fòsfor blanc -que generen malalties cròniques en la població civil- i té programes com “Apadrina un soldat”, dirigits a un l'exèrcit israelià que, entre altres, utilitza de forma habitual el càstig col·lectiu de l'enderroc d'habitatges de famílies palestines.
Quin és el paper de l'Ajuntament de Manresa en tota aquesta història de foscor? A les institucions públiques, que haurien d'esdevenir aquelles que representen i defensen els interessos de les seves ciutadanes, els hem de demanar coherència, els hem de demanar que assumeixin un conflicte seriós amb aquelles empreses que es lucren de les formes menys ètiques possibles. Però, lluny d'això, el nostre Ajuntament normalitza la neteja de cara de la banca armada i de les transnacionals depredadores, que fan de la vulneració de drets humans la seva font d'ingressos.
Durant aquests últims 5 anys, amb la PAHC Bages hem exigit a l'Ajuntament de Manresa que assumeixi el conflicte que les manresanes tenim amb el BBVA. Que defensi, en definitiva, els nostres interessos i no els d'una empresa que compta beneficis a cabassos. Davant la vulneració de drets humans, la resposta de l'ajuntament és regalar a les empreses que els promouen un espai gegant a la plaça major, perquè el BBVA amb tota la hipocresia del món ens desitgi una bona i gaudida festa major. Ja ens disculpareu, però moltes ens sentim insultades i ben incòmodes amb aquestes “festives” empreses patrocinadores.
Una Festa amb un patrocini immoral i tacat de sang, no pot ser una festa que representi a totes les manresanes, de fet, és una festa que exclou directament a totes aquelles veïnes que durant l'any pateixen el despotisme dels amos dels desnonaments, dels senyors de la guerra. Però hi ha llum al final del túnel, hi ha un altre model de Festa que fa encara més evidents els límits i les contradiccions del model de l'Ajuntament.
Arreu del territori tenim un grapat de Festes Majors Alternatives, de Festes Majors autogestionades que han fet amb participació i la democràcia radical un model de festa diferent, un model de festa que avança amb les nostres mans i que no necessita patrocinis d'empreses amb dubtós comportament per ser sostenible, un model de festa que assumint les seves contradiccions camina per ser cada volta més coherent, cada volta més inclusiva, un model de festa major popular, amb l'arquitectura de l'autogestió, tenim la garantia de ser sostenibles, sense dependre de ningú més que de la gent.
A Manresa en tenim un exemple molt clar, la FMA (Festa Major Alternativa) ja fa 26 anys que omple els carrers de la nostra ciutat, amb un model basat amb l'autogestió i la participació popular, aquest any comptarà amb 28 actuacions de grups de música i entitats culturals, d'activitats infantils, un cerca tasques, un sopar popular amb 300 persones, un protocol contra les agressions masclistes, un model de festa que ha demostrat durant 26 anys, que les coses es poden fer diferent.
Sovint, quan els moviments populars emprenem accions a peu de carrer, sentim les veus de molts representants polítics dient que una bola de pintura a un caixer -o, aprofitant l'actualitat, una roda de bicicleta punxada- és un acte violent i vandàlic que cal condemnar, que no pot ser que trenquem la pau i l'harmonia social amb aquest tipus d'accions.
Però recordeu que, entre escarafall i escarafall, són els mateixos que no dubten en treballar amb les empreses que s'aprofiten del patiment humà per omplir les seves arques. No dubten en aplaudir les gràcies dels qui porten la guerra al seu ADN i entre somriures cínics, ens desitgen una bona Festa Major, armada i tacada de sang, però una bona Festa Major.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
