El passadís més llarg, antipàtic, incòmode, llòbrec i discutible del metro de Barcelona restarà intacte després de les obres en curs fins al mes de setembre a l’estació de metro Passeig de Gràcia. Unes obres dotades amb un pressupost de 2,6 milions d’euros de l’empresa pública Transports Municipals de Barcelona. Serviran per rehabilitar el vestíbul més acostat a la Casa Batlló –visitada pels turistes–, restaurar les rajoles de ceràmica originals de l’estació oberta el 1924, construir un nou centre de control, canviar els torns d’entrada i posar al dia la instal·lació elèctrica. Però no intervindrà ni modificarà gens el polèmic passadís.
L’enllaç més llarg, desavinent, monòton i trist de tota la xarxa, de 256 metres, va ser instaurat el 1973, no pas per connectar de manera funcional amb les noves línies, sinó per preservar els interessos del gran pàrquing subterrani privat de quatre plantes, construït en concessió de terreny públic. La llargada d’aquest passadís s’hauria reduït a menys de la meitat en cas d’haver adoptat una línia recta més lògica, en comptes de rodejar la part del subsòl ocupada pel pàrquing des del 1967, com va fer en perjudici dels usuaris molt més nombrosos del transport públic.
Van preferir construir un corredor el doble de llarg entre el vestíbul de Consell de Cent de la Línia 3 i el vestíbul de Gran Via de la Línia 4, a l’altura de la planta -2 de l'aparcament. El pitafi del passadís es va veure reconfirmat el 1995 amb l’obertura de la Línia 5.
Es tracta d’una de les estacions de metro més transitades, amb caràcter d’intercanviador amb la de tren de RENFE. El vestíbul de RENFE va ser reformat el 2014, sense intervenir tampoc en el tristament famós passadís.
Ningú no ha reconegut fins ara l'error. I encara menys s’ha plantejat remodelar la situació, malgrat els rius de literatura sobre l’accessibilitat intermodal que s’han vessat en tots els plans d’infraestructures aprovats i per aprovar.
L’any 2007 el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat va estudiar una reforma integral de l'intercanviador de Passeig de Gràcia. Incloïa la construcció d'un nou passadís sota l'aparcament subterrani que fos més curt, més ample i equipat amb cintes transportadores, apte també per a persones amb mobilitat reduïda. No se n’ha parlat més.
El passadís d’enllaç d’una estació tan cèntrica com Passeig de Gràcia continua representant, des del 1973, una penalització del transport públic. Que la reforma parcial en curs de l’estació ni tan sols esmenti l’anomalia, assoleix la categoria d’escarni.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
