No deixem d'escoltar per part del govern espanyol que la recuperació econòmica ha arribat. Algunes dades, però, ens recorden que per a moltes persones la “crisi” no és cosa del passat. Aquesta setmana el Consell General del Poder Judicial ha fet públic l'Informe Efectes de la crisi econòmica en els òrgans judicials, que recull un ascens del nombre de desnonaments i llançaments practicats a tot l'Estat. Si bé no distingeix entre els locals i habitatge, la realitat de les dades és que hi ha hagut un auge respecte del primer trimestre del 2016, concretament un 2,2%.
Ens indica l'Informe que, respecte als desnonaments de lloguer, s'han assolit els 9.612. Aquesta xifra suposa més de la meitat del total de llançaments, el 56,4%, que representa un increment del 5,8% respecte al primer trimestre del 2016.
Aquestes dades no ens sorprenen, lamentablement. Sens dubte, són la resposta de la Llei 4/2013, de mesures de flexibilització i foment del mercat de lloguer d'habitatges, aprovada pel govern de Rajoy, en la qual el seu article segon es va modificar la Llei Processal en matèria d'arrendaments urbans. En aquesta Llei es van aixafar els drets de defensa dels arrendataris per agilitzar els procediments de desnonament per impagament de rendes, reduint la defensa de l'inquilí a un “has pagat o no has pagat”, sense poder discutir assumptes relatius a realització d'obres imputables a la propietat amb compensació de rendes, o de pujades de lloguer inadequades, per exemple.
A més, es va escurçar el termini perquè l'arrendatari demandat pogués sol·licitar la Justícia gratuïta, en cas de no tenir recursos suficients per poder sufragar les despeses d'un advocat i procurador privats, passant dels 10 dies que es tenia anteriorment a només tres. La pràctica comporta que si l'afectat pel procediment de desnonament no ha sol·licitat advocat d'ofici en aquests tres dies, es passa el termini, i si el demandat no se'n va a un advocat privat i contesta la demanda, es dicta una resolució de terminació del procés i es fixa la data de desallotjament. Sense més.
En aquesta Llei d'agilització de desnonaments de l'any 2013 també es vulneren altres drets fonamentals pel que fa a la notificació de la demanda: si el jutjat no pot trobar a casa a l'inquilí demandat, es penja la demanda en un tauler d'anuncis i es dóna per notificat l'arrendatari. No és obligatori esgotar la recerca d'altres domicilis, com ara el de la feina. I així es dicta la resolució de finalització del procediment quedant fixada la data del desnonament.
Les mesures que s'han adoptat segueixen vulnerant no només drets fonamentals de la nostra Constitució espanyola, sinó més greu encara, violació de drets humans, mentre se segueixen practicant desallotjaments forçosos sense alternativa residencial. El legislador no ha modificat la llei processal estatal perquè les administracions quedin coordinades en el moment del desnonament, i el llogater quedi reallotjat en un habitatge digne i adequat. Tot el contrari: els jutjats s'encarreguen d'agilitzar el desnonament sense atendre que les famílies quedin al carrer, i s'asseguren l'ús de la força pública per aconseguir l'objectiu, i és gràcies als moviments socials antidesnonaments i la mobilització ciutadana organitzada que s'aconsegueixen paralitzar els desnonaments i donar oxigen a l'administració per adequar el reallotjament i evitar la vulneració de drets humans i drets de l'infant en famílies especialment vulnerables.
Encara que de vegades no ho aconsegueixen, perquè el Jutjat arriba a practicar el desnonament sense avisar, tal com va passar aquest divendres a Barcelona a una dona embarassada de nou mesos que quan va arribar a casa després de deixar el seu fill de 9 anys a l'escola es va trobar amb el pany canviat, amb cinc furgonetes dels Mossos d'Esquadra i sense activar el protocol de protecció a famílies vulnerables.
I és que cal no oblidar, tal com ha indicat en aquesta setmana també l'exrelatora de Nacions Unides, Rakel Rolnik, que “la crisi del lloguer és fruit de la financiarització de l'habitatge”. I així és, si d'alguna cosa s'ha encarregat aquest país en aquests últims anys, és de confirmar l'habitatge com un producte financer totalment especulatiu.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
