Encara que sempre hi ha sigut, la polèmica es reforça ara a Alemanya, ja que aquest any prescriu la prohibició de publicar La meva lluita, plataforma i llegat polític d'un autor anomenat Adolf Hitler. Els drets del llibre estan en poder del Ministeri de Finances de Baviera, que s'hi va fer en exclusiva, precisament per impedir la seva propagació. Segons la llei actual, a partir d'aquest 2015 qualsevol editorial pot publicar el llibre i, és clar, vendre'l. Quan editar-lo sigui legal, és d'esperar que també ho siguin les presentacions, lectures públiques i tota la repercussió que suposa un esdeveniment d'aquesta magnitud. (S'acosten temps de hitlerologia, amb especialistes i tertulians dient la seva).
Davant el fenomen polític, ideològic i moral (hi ha de tot) de l'assumpte, llegeixo que els historiadors estan estudiant la possibilitat d'amanir la impressió amb comentaris acadèmics, alertes i una sèrie d'apunts que esmorteeixin l'impacte del seu discurs. Es dóna el cas que va ser precisament a Baviera on Hitler va fer la seva primera gran aparició pública, en un intent de cop d'estat que el va portar a la presó. I va ser a la presó on, un any després, el 1924, va escriure aquest pamflet entre biogràfic i programàtic en el qual va desgranar les seves idees sobre la necessària expansió d'Alemanya, la superioritat de la raça ària o l'imperatiu d'acabar amb la conspiració jueva. En fi, que aquesta obra sustenta l'ideari que va portar el món al paroxisme nazi, l'Holocaust i la Segona Guerra Mundial.
Un cop derrotat el feixisme, l'adquisició dels drets mundials del llibre pel land bavarès no va aconseguir eliminar la lectura del llibre, però sí que va poder limitar, amb la llei a la mà, la seva propagació a Alemanya, on per raons òbvies tot el que té a veure amb Hitler o el feixisme segueix sent tabú.
Què pot passar ara? Doncs que, a punt de caducar la prohibició, el llibre podria publicar-se. També és previsible que generi els beneficis propis del negoci editorial (amb la impagable publicitat del morbo que el precedeix). Hauria de ser rearticulada la llei i prohibir La meva lluita per sempre? Certament, no sembla que estiguem en el millor moment perquè aquest llibre es converteixi en best seller. Amb una crisi evident de la democràcia a qualsevol lloc en què està instal·lada (no parlem d'allà on ni tan sols existeix). Amb la ultradreta veient créixer els seus vots a Europa o els Estats Units. Amb un món tan seduït pel fonamentalisme i tan poc donat al discerniment, aquesta resurrecció pot ser una preocupant guinda al pastís de l'extremisme.
Així i tot, crec que el llibre ha de ser publicat. Encara més, penso que s'hauria d'haver publicat durant tots aquests anys i que va ser un error dels governs posteriors ajornar-ne la decisió. Una societat sense els anticossos necessaris per enfrontar-se a un llibre d'aquesta índole, de qualsevol índole, no pot definir-se com una societat lliure. Pitjor encara: és una societat en perill. A part que no hi ha millor publicitat que allò que es prohibeix i que la sortida abrupta del llibre serà molt més nociva que una edició “normalitzada” i contínua.
Això sense adonar-se que qualsevol pot llegir el llibre per Internet i que no tots els països tenen prohibida la seva venda. Als Estats Units, per exemple, no és il·legal. Als Països Baixos, sí; encara que no la seva lectura o el seu préstec (una legislació hipòcrita molt semblant a la d'altres països europeus amb les drogues, dit sigui de passada). Finalment, segons Amazon, els majors encàrrecs provenen d'Alemanya, país en el qual, fins avui, també pot ser llegit i comprat, encara no publicat.
Vist que l'efecte “bomba” produirà, presumiblement, un considerable negoci, la meva inquietud està encaminada a saber on aniran a parar els guanys d'aquestes futures edicions i així calibrar, en la mesura del possible, l'increïble màrqueting d'aquesta campanya que ara podrà recollir els seus fruits després de setanta anys d'abstinència.
Com van dir Karl Marx i Sherlock Holmes -dos homes del segle XIX-, sempre és recomanable seguir la pista dels diners. En general, aquí rau la clau de gairebé tots els misteris i de gairebé tots els crims.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
