Les cartes ja estan sobre la taula. Literalment. El president del Govern acaba d' enviar la seva resposta a la reivindicació del president de la Generalitat. I no hi ha sorpresa. Mariano Rajoy segueix sense entendre el que passa a Catalunya. És el mateix polític que recollia firmes contra l'Estatut de Catalunya o mirava cap a un altre costat quan el seu partit i el món que representa mantenien un històric menyspreu cap a la identitat catalana, les seves aspiracions, cultura, llengua i, fins i tot, progrés econòmic. La carta és un nou error. Un immens error. Un pas més en l'adéu a Espanya que senten milions de catalans. Un nou cop als catalans que encara intenten mantenir ponts entre les dues realitats i a qui amb prou feines els queden arguments.
Rajoy parla de diàleg , però immediatament recorda quin és el límit : el marc jurídic, la Constitució. La llei de lleis que per a una majoria creixent de catalans s'ha convertit en la barrera dels seus anhels. I una 'tercera via', qualsevol intent de recuperar un possible encaix de Catalunya a Espanya, passa de manera inevitable per una profunda reforma de la Constitució. Sense reforma no hi ha possibilitat d'un futur compartit. I , fins i tot, potser ja és massa tard per els qui només veuen una alternativa en la independència.
“El diàleg - diu Rajoy - no té data de caducitat quan es tracta d'atendre a l'interès general dels espanyols i , per això , de tots els catalans”. El president del Govern sap que una majoria de catalans (més del 70% ) reclama el “dret a decidir” com més aviat possible i fixa el 2014 com a “data de caducitat”. I en la mateixa frase, Rajoy posa les aspiracions catalanes en el marc de l'interès general de tots els espanyols, quan des de Catalunya es reclama una negociació bilateral amb l'Estat.
En dos paràgrafs, Rajoy dóna, sense pronunciar-ho, un rotund 'no' a la petició d'un referèndum acordat amb l'Estat. I ho justifica en els “enormes costos afectius, econòmics, polítics i socials” sense valorar quins són els perjudicis d'aprofundir la fractura social que implica deixar a milions de catalans sense la possibilitat d'exercir el dret democràtic que reclamen. Els costos, que hi haurà sigui quin sigui el camí a seguir, són molt superiors si parteixen de la frustració.
El president del Govern parla de “fugir d'enfrontaments” i de “l’enfortiment dels llaços”, però oblida que ell i el seu partit van combatre durant anys la mà estesa de Catalunya, les propostes de pacte que representaven l'Estatut. Parlar ara de “lleialtat recíproca” i “foment de coresponsabilitat” sona a paraules buides. Arriben massa tard i no resulten creïbles. La majoria a Catalunya no se sent una “singularitat”, sinó una nació amb dret a decidir el seu futur dins o fora d'Espanya. “Junts - afirma Rajoy - guanyem tots i separats tots perdem”. I possiblement té raó. Però la immensa majoria de catalans vol decidir a les urnes. Uns per triar la independència. Altres per seguir junts sobre unes noves bases. En qualsevol cas, l'actual estatus quo està plenament superat. No és una opció. És el camí més ràpid a la desafecció definitiva de Catalunya respecte a Espanya. L'immens error que, de nou, acaba de cometre Mariano Rajoy i el seu partit.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
