El juny de l'any 2010 va tenir lloc al Centre d'Internament d'Estrangers de Barcelona una vaga de fam que va donar inici a l'actual cicle de lluites pel Tancament dels Cies i per la transformació de les polítiques migratòries i d'estrangeria.
Havien passat només unes setmanes des que Mohammad morís al CIE de Barcelona. Una persona de l'Associació Drets i Papers per a tots va rebre una trucada alertant que unes 150 persones havien decidit emprendre una vaga de fam en protesta per la seva mort i per visibilitzar les dures condicions a les quals se'ls sotmetia. La vaga de fam va ser secundada al principi per 150 persones, però a causa de les amenaces policials, tant cap als detinguts com cap als seus familiars i a les deportacions que es van produir de manera exprés, tot just 10 o 15 persones van seguir la van matenir. Aquella vaga de fam va durar només uns dies, però no obstant això ha seguit ressonant fins al dia d'avui. Així com segueixen ressonant les morts de Mohamed, Idrissa i Alik.
Cinc anys després d'aquella vaga de fam hem avançat molt. Comencem a treballar de manera continuada la situació al CIE. Vam comprovar fins a quin punt el racisme institucional, la impunitat i la injustícia estaven instal·lades al Cie de la Zona Franca. Vam començar a organitzar-nos per fer visites, sistematitzar la informació. Volíem radiografiar aquesta realitat que tan poques estàvem veient per poder mostrar amb força a l'opinió pública. Des del principi ho vam tenir clar. A la roda de premsa que vam fer per visibilitzar aquesta vaga de fam es va donar el mateix missatge que s'ha mantingut fins al dia d'avui. “Volem que es tanquin els Cies, però en tant no es tanquin no tolerarem que es vulnerin els drets de les persones que siguin internades”. I aquest missatge hem intentat portar-lo a la pràctica en el nostre treball quotidià.
Ara les coses són ben diferents al CIE de Barcelona. Després de dos directors, més d'una trentena de denúncies, diversos policies imputats i moltes situacions greus de vulneració de drets humans, podem dir que portem prop d'un any sense rebre cap denúncia de maltractaments o tortures al CIE de Barcelona. Hem aconseguit que s'implantin mecanismes de control com càmeres o jutges de control. També hem aconseguit tirar mampares perquè les persones puguin tocar-se mentre parlen. Moltes coses són diferents, i potser per això ara ens dediquem a treballar al voltant del principal objectiu que teníem des del principi, recollint aquella principal reivindicació d'aquella vaga de fam. Anem a tancar els CIES, i tancant volem que es replantegin d'arrel les polítiques de migratòries i d'estrangeria cap a un model que reconegui el dret a migrar.
El 20 de juny un gran nombre d'entitats vam convocar una nova mobilització davant el CIE de Barcelona. No és una mobilització més. I no ho és perquè per primera vegada en molts anys el tancament dels CIES s'està situant en una centralitat política inaudita en la història recent. Del treball quotidià, a la visibilització. De la visibilització a la mobilització social i la desobediència civil. I de tot això, a la incidència política.
D'una banda, en les pròximes setmanes el Grup de Treball sobre Models de Centres d'Internament d'Estrangers, creat com a conseqüència de la forta mobilització d'Octubre, s'enfronta al seu tram final en què podria aprovar una resolució del parlament de Catalunya a la que s'insti al Govern de l'Estat Espanyol al tancament dels CIES i, en concret, al tancament del CIE de Barcelona en el termini màxim de 6 mesos. Així ho hem sol·licitat les tres entitats que portem treballant diversos anys braç a braç (Tanquem els Cies, Sos Racisme i Migrastudium). Volem que la pressió social forci a què s'aprovi aquesta resolució. De moment les CUP, ICV-EUiA i ERC ja s'han posicionat públicament a favor de tancar el CIE. Altres forces com PSC o CiU encara no han mostrat la seva posició pública. Som conscients que és difícil que s'aprovi aquesta resolució, però entenem que és un moment especialment important.
D'altra banda, cal destacar que el procés de canvi polític municipal que s'ha viscut a Catalunya així com en altres punts de l'Estat afavoreix el procés de canvi de paradigma pel que fa a les polítiques migratòries. La que amb gairebé total probabilitat serà la futura alcaldessa de Barcelona s'ha pronunciat en nombroses ocasions tant en la seva etapa com a activista com en la seva actual etapa a Barcelona el Comú a favor de Tancament del CIE, punt que es trobava present en el programa d'aquesta candidatura ciutadana. Així mateix, a això cal afegir que és de sobres conegut el compromís de les CUP amb les lluites pel Tancament dels CIES així com que la posició d'ERC és també cada vegada més públicament favorable al tancament. És per això que esperem que en els pròxims mesos Barcelona es pugui unir a Màlaga i aprovi una resolució per una Barcelona lliure de CIES.
Són temps de canvi. I les lluites pels drets civils s'estan col·locant cada vegada més al centre dels discursos i les pràctiques polítiques. El 20 de juny no només és una data imprescindible per afavorir el canvi de paradigma en política migratòria. És també una data en la qual podem mostrar que realment volem un respecte als drets humans, nou, real i urgent. La nova Barcelona que comença a caminar i el procés constituent que s'està germinant tenen una etapa ineludible en unes setmanes al CIE de Barcelona.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
