Amadeu Recasens, candidat de Colau a cap de la Guàrdia Urbana: “La seguretat ha d'estar al servei de les llibertats”
Barcelona en Comú ja ha triat el seu candidat per assumir un dels càrrecs més polèmics del consistori: encapçalar la Guàrdia Urbana. Es tracta d'Amadeu Recasens, que va ser director de l'Escola de Policia de Catalunya –ara convertida en centre universitari– fins el 2004, doctor en dret i professor de criminologia a la Universitat d'Oporto a Portugal. Recasens és proper a l'Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la UB, un grup de recerca actiu en la denuncia de tortures i vigilància de la tasca dels cossos de seguretat, i ha participat en els seus cursos.
Després de la tria de l'exlíder del PSC Jordi Martí com a gerent municipal, Recasens és un nom que hauria de caure millor als sectors mobilitzats. “Va ser de les persones que creia en els Mossos com a policia democràtica”, asseguren veus dedicades a qüestions de seguretat. Tot i que proper a sectors d'esquerra, va tenir les seves diferències amb el conseller d'Interior d'ICV Joan Saura. “Li va oferir suport al Saura i no el va acceptar”, afegeixen.
Recasens no ha confirmat encara que accepti el càrrec. En declaracions a El Periódico, s'ha mostrat afalagat per la proposta però assegura que pensarà la resposta entre aquest dijous i divendres, ja que acabava de signar una pròrroga de quatre anys del seu contracte com a professor a Oporto.
“Al servei de les llibertats”
Aquest jurista, que va ser president entre 1990 i 1992 de l'Associació Catalana de Juristes Demòcrates, va ser entrevistat el passat mes de març a Catalunya Ràdio a propòsit de l'anomenada llei Mordassa. Preguntat sobre quin ha de ser l'equilibri entre llibertat i seguretat va respondre que “no n’hi ha d’haver”. “No podem equiparar dues coses de diferent naturalesa, la seguretat ha d’estar sempre al servei de les llibertats”, va declarar. I va afegir que retallar les llibertats públiques “no millora la seguretat pública, millora la comoditat dels governs per manar”.
Preguntat sobre la desafecció política, Recasens apunta que “quan hi ha intervencions que a vegades són contundents per part de la policia això també genera desafecció” i que pot ser que aquesta estigui creixent “per causa d’algunes intervencions contundents o violentes que es produeixen perquè la gent surt a queixar-se perquè hi ha una crisi de la qual han de queixar-se”. El 2013, parlant sobre les bales de goma al Parlament, apuntava que “només reduint les situacions de conflicte podrem reduir les lesions”.
Model policial
En aquella intervenció al Parlament va assegurar que “de model policial n’hi ha sempre, el que passa és que o el fas tu o es fa sol”. Per això, defensa la feina que es fa per construir un model i assegura que ha avançat molt des dels anys 80 i molta gent a Catalunya s'hi ha dedicat. No obstant, va apuntar que els canvis no són prou àgils “i això té a veure amb un sentit d’anticipació que té a veure precisament amb l'establiment de polítiques públiques parlades amb els actors socials, només parlant amb els actors socials es podrà anticipar realment una política”, va declarar.
Al Parlament Recasens també va parlar del corporativisme. “Una formació sense diàleg amb el cos no té futur, una formació que legitimi i justifiqui el que fa el cos per sistema tampoc té futur, és un diàleg molt tens entre cos i centre de formació, per això Catalunya va tenir un gran encert en que la formació no depengués del cos de policia sinó d’un centre autònom”, va apuntar.
Tensió a la Guàrdia Urbana
La tensió de la Guàrdia Urbana respecte al govern de Colau no és poca, fins al punt que pocs dies després de les eleccions la cúpula del cos, entre ells Joan Delort, que ocupa el càrrec que s'ha ofert a Recasens, va anunciar que dimitiria abans que Colau assumís el càrrec. No obstant això, Ada Colau i Gerardo Pisarello es van reunir amb els sindicats de la Guàrdia Urbana, que es van mostrar satisfets de que escoltessin les seves demandes abans d'assumir el càrrec.
El programa de Barcelona en Comú contempla suprimir progressivament les UPAS, el cos antiavalots de la Guàrdia Urbana, que, afirmen, se solapa amb el cos d'antiavalots dels Mossos i suposa una despesa “en activitats purament repressives”. A més, pretenen derogar directament l'Ordenança de Civisme, acabar amb les batudes racistes i instal·lar càmeres a totes les comissaries de la Guàrdia Urbana “per garantir que es respecten els drets de les persones retingudes”.
