Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

Aquestes són les idees que defensarà el nou partit dels comuns en la seva fundació

Domènech, la nit electoral del 26J

Arturo Puente

El procés de construcció del nou partit dels comuns és una olla a pressió d'idees, propostes i sensibilitats, que anirà augmentant de temperatura segons s'acosti l'assemblea fundacional, el proper abril. Moltes d'aquestes idees es presentaran internament aquest diumenge, articulades en les ponències zero. Un cop validades pel grup impulsor seran sotmeses a debat obert al web, i el resultat serà els documents base sobre els quals girarà el debat constituent del nou espai.

Catalunya Plural ha tingut accés als sis documents provisionals, redactats per Marc Parés i Maria Corrales, en el quals els comuns despleguen les bases ideològiques del nou partit. Oferim els tres capítols principals, sobre el model econòmic, polític i nacional.

Model econòmic

La ponència econòmica se sustenta sobre la idea de la “economia del bé comú”, contraposada a l'economia capitalista. Els comuns assenyalen que “democratitzar l'economia, intervenir sobre el mercat i reconstruir el sector econòmic públic i comunitari” són les seves estratègies fonamentals.

Els eixos en què està basada la proposta econòmica tenen un important component anticapitalista, lligada de manera explícita a la sostenibilitat ecològica i a l'economia feminista de les cures. Per això, la ponència assegura que el model productiu ha d'estar destinat a “satisfer les necessitats de les persones” –amb justícia en el terreny laboral i social– a més de mediambientalment sostenible.

En termes pràctics, aquesta aposta es tradueix en la construcció d'un “sector públic potent”, amb àmplia regulació i ferma intervenció de l'Estat en el mercat. A més, defensen la gestió pública o comunitària d'elements bàsics com l'aigua i l'energia, de control ciutadà. Tampoc passen per alt la reindustrialització, apostant per una política industrial decidida, sobretot al sud de Catalunya. Pel que fa als drets laborals, la intenció és acabar amb “el procés de precarització del treball assalariat”; l'origen d'aquesta precarització l'observen en la capacitat de les empreses d'esquivar els marcs de regulació estatals.

Model social

Segons la proposta de ponència zero, per als comuns els drets socials han de ser entesos com “aquells que faciliten a les persones poder construir un projecte de vida amb autonomia i igualtat; assegurant l'accés dels béns necessaris per fer-ho possible”. Per això, la seva proposta pretén batallar contra l'empobriment i l'exclusió, l'atur i la precarietat laboral, i la pèrdua de drets socials, econòmics i laborals.

Entre les eines per aconseguir-ho destaquen la política fiscal, la garantia de rendes, la defensa dels serveis públics i la protecció de drets en l'àmbit de l'habitatge, la salut, l'educació, la cultura i les pensions. “Per garantir tots aquests drets hi ha acabar amb les polítiques de retallades i revertir les privatitzacions en tots els sectors estratègics relacionats amb els drets socials”, asseguren, ja que “a Catalunya hi ha els recursos i la riquesa suficients per satisfer els drets socials amb caràcter universal, el que ens falta són unes institucions públiques que vulguin garantir-los”.

Model nacional

La tercera de les ponències entra de ple en l'aposta sobiranista del nou espai polític, una de les que pot crear més controvèrsia entre les seves bases. La combinació de fraternitat i referèndum d'autodeterminació torna a ser l'estrella de la proposta, en la qual també destaca l'aposta per la creació d'una República Catalana que “podrà compartir sobiranies” amb “un Estat que ha de ser plurinacional”. Per fer-ho aposten per una idea ja anunciada en les campanyes electorals d'En comú Podem: l'activació de processos constituents coordinats entre Catalunya i Espanya.

El nou espai introdueix matisos a la proposta del “procés constituent no subordinat” que va incorporar Catalunya Sí que és Pot en el seu programa per donar pas a un conjunt de processos constituents que es reforcen entre si. Tampoc es decanten en el seu document fundacional entre independentisme i no independentisme, tot i que tornen a blindar l'aposta per que sigui la població catalana qui ho decideixi.

Però, per als comuns, la sobirania va molt més enllà de la constitució estatal. Al llarg de les sis pàgines de la ponència nacional descriuen la seva aposta per la sobirania econòmica, tecnològica, alimentària i energètica. També, i de manera central, prenen la bandera del municipalisme com a instrument per “retornar la sobirania a la ciutadania”. “Creiem en un municipalisme que reivindiqui el món local com a espai de canvi social i polític, de resistència i de transformació”, afirmen.

És en aquest document on també s'aborda un altre dels debats més encesos de l'espai: el de la seva visió sobre Europa. “Hi ha un debat a nivell europeu i dins d'aquest nou subjecte polític sobre quines estratègies podrien servir per democratitzar el continent”, assumeixen. Així, aposta per la refundació de la Unió Europea, “superant l'intergovernalisme insolidari i impulsant la democratització de l'espai”. Davant aquesta aposta, però, deixen assegut que s'ha de considerar que actualment la UE és un projecte “deslligat del control democràtic” i que, per tant, cal “preparar el terreny per anar més enllà dels límits marcats pels tractats”.

Etiquetas
stats