Artur Mas és entrevistat de mitjana cada 20 dies als mitjans públics catalans
Des que Artur Mas va deixar la presidència de la Generalitat, el 10 de gener d'aquest any amb el començament de la nova legislatura, ha estat protagonista d'entrevistes de gran format en 9 ocasions en els canals de televisió de TV3 o en les ones de Catalunya Ràdio, dos mitjans públics de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Segons dades recollides del propi web de la CCMA, de mitjana l'expresident i líder de Convergència ha assistit a aquests mitjans un cop cada 20 dies, comptant només les intervencions que poden considerar-se entrevistes llargues, entre els 10 i els 50 minuts.
Després de la seva sortida de la presidència, Mas va estar gairebé dos mesos sense trepitjar un plató o un estudi de l'ens públic, amb l'única excepció de la seva aparició el 15 de gener al programa Acció Política de la cadena 324. En aquest espai hi va protagonitzar un dels dos reportatges de l'edició, en què es presentava el seguiment fet al polític durant diversos dies setmanes enrere.
El nou de març, l'expresident va concedir la seva primera entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio, en què la periodista Mònica Terribas va entrevistar-lo durant 50 minuts. Gairebé un mes després el líder de Convergència tornaria a aparèixer a la ràdio pública, si bé en un format molt diferent: un programa especial de MeteoNeu en què Artur Mas va parlar durant 20 minuts sobre la seva afició a l'esquí.
Va ser a partir de maig on les entrevistes al convergent es van accelerar. El 5 de maig una entrevista a Els Matins de TV3, el 19 del mateix mes al programa .Cat de la mateixa cadena i, quatre dia després, una tercera a Els Matí de Catalunya Ràdio. Ja al mes de juny, no va tornar a aparèixer fins el dia 28, corresponent amb el tancament de la instrucció del cas del 9-N pel qual està imputat juntament amb Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs. Aquell dia, Mas va fer doblet, al matí a El Matí de Catalunya Ràdio i a la nit el Telenotícies de TV3.
Finalment, aquest dilluns 11 de juliol ha estat entrevistat a Els Matins de TV3, en motiu del congrés de fundació de la nova formació de Convergència.
Més entrevistes que Puigdemont i Colau, però igual que Junqueras i Arrimadas
La presència d'Artur Mas en entrevistes de llarg format en mitjans públics és similar o fins i tot més gran a la d'altres líders que ostenten càrrecs institucionals i de representació més elevats que el seu. Sempre segons les dades recollides de la pàgina de la CCMA, el líder de Convergència ha tingut més entrevistes que el president Carles Puigdemont i que Ada Colau, i les mateixes que el vicepresident Oriol Junqueras o la líder de l'oposició, Inés Arrimadas.
Dels cinc, el president de la Generalitat és qui menys s'ha prodigat pels mitjans públics. Puigdemont només ha fet quatre grans entrevistes en canals de la CCMA: la primera, institucional, alhora a TV3 i Catalunya Ràdio, poc després a El Suplement amb motiu del dia de la ràdio, i dos més entre abril i juny, ambdós a El Matí de Catalunya Ràdio.
Mentrestant, Artur Mas i Oriol Junqueras han realitzat en els primers sis mesos de legislatura nou entrevistes als mitjans públics catalans, mentre que Inés Arrimadas n'ha realitzat vuit, però n'ha anunciat una més precisament per aquest dimarts, a Els Matins de TV3.
Per la seva banda l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, compta 8 intervencions als mitjans de la Corporació des de la mateixa data, fet que la deixa també entre les polítiques amb més visibilitat tot i que amb una intervenció menys que el líder de Convergència, la líder de l'oposició o el vicepresident del Govern.
Artur Mas, un paper difícil de comparar
Com es desprèn de les dades analitzades, la presència de l'expresident als mitjans de la Corporació Catalana és molt àmplia, al nivell de les primers espases de la política catalana. La principal diferència entre Artur Mas i les altres quatre persones que es fan servir per comparar –Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Inés Arrimadas i Ada Colau– és que el líder de Convegència és l'únic que no té funcions executives ni de representació.
Els càrrecs que ha ostentat Mas durant el període analitzat han estat l'honorífic d'expresident de la Generalitat i el de president de Convergència. Per buscar un paper similar cal remuntar-se fins al 2007, quan Pasqual Maragall va compaginar el càrrec d'expresident amb el de president del PSC.
La gran diferència entre Mas i la resta de presidents de partits, un càrrec que en alguns partits és honorífic i en altres té funcions executives com les d'un secretari general, és que el de Convergència no ha abandonat la política activa. El més extraordinari del paper d'Artur Mas en la vida política catalana el converteix en l'únic líder sense funcions executives ni de representació amb un nombre d'intervencions tan important en les televisions i ràdios públiques catalanes.
