La CUP obre el període electoral per renovar la direcció i intentar superar la crisi interna
Creu i ratlla a la CUP. La reunió d'aquest dilluns a la tarda del que quedava del Secretariat Nacional –sis dels seus quinze membres van dimitir divendres passat– ha acordat iniciar el procés electoral per renovar l'òrgan de direcció de la formació assembleària, tal i com estava previst des de feia setmanes. S'obre així un període amb diverses fases el calendari del qual està encara per concretar, però que ha de finalitzar abans de la qüestió de confiança del setembre al president de la Generalitat, Carles Puigdemont. La CUP vol que la renovació del Secretariat serveixi per recosir la unitat interna que les negociacions d'investidura i el 'no' als pressupostos han fracturat.
El Secretariat sortint prepararà ara el reglament electoral que haurà de validar en dues o tres setmanes el Consell Polític (on estan representades les assemblees territorials cupaires). Posteriorment s'obrirà el període de presentació de candidatures per equips –per intentar aconseguir així una llista de consens entre els diferents sectors de la CUP. Finalment, la militància cupaire haurà de votar la llista o les llistes que es presentin per via telemàtica.
Després d'aprovar-se a l'Assemblea Nacional d'Esparreguera, 11 dels 15 nous membres del nou Secretariat seran elegits a través de candidatures col·lectives, i 4 de candidatures individuals. No es preveu que aquest canvi beneficiï especialment a cap corrent intern, ja que si cap equip aconsegueix un mínim del 65% dels vots es passarà a distribuir les 11 places de manera proporcional als vots obtinguts per cada candidatura. De fet, l'objectiu pel qual treballen veus rellevants de dins i fora del grup parlamentari de la CUP és teixir una llista de consens.
Aquest dilluns dos dels dimissionaris, Roger Castellanos i Tomàs Sayes, han acudit a Catalunya Ràdio per explicar la seva marxa del Secretariat Nacional. “A la CUP ens ha faltat un debat profund a tots els nivells de l'organització”, ha valorat Castellanos. Tots dos han coincidit en que la nova direcció es trobarà una altra vegada immersa en la divisió si no s'aprofundeix en el debat intern en les assemblees territorials de la CUP.
En les seves paraules ressonava el desacord de Poble Lliure (l'organització de l'Esquerra Independentista partidària d'investir Artur Mas i de deixar tramitar els pressupostos) amb l'actual procés de presa de decisions cupaire. Els diputats de la CUP són mers emissaris del que designen les seves bases, ja sigui reunits en assemblea general o amb els seus vots articulats en l'òrgan Consell Polític + Grup d'Acció Parlamentària (GAP), ens amb el qual Poble Lliure es mostra crític.
I és que Poble Lliure critica la “contradicció evident” entre la voluntat de la militància de la CUP i el GAP. Les organitzacions afins a la CUP que formen el GAP –el sindicat COS, l'organització juvenil Arran o plataformes com Lluita Internacionalista, entre d'altres– han acabat per decantar la balança cap al 'no' a Mas i als pressupostos, decisions sobre les quals la militància de base cupaire estava dividida.
La majoria de la militància de la CUP no forma part ni de Poble Lliure ni d'Endavant (l'organització més contrària a Mas i als pressupostos), però els corrents representats per aquestes dues organitzacions de l'Esquerra Independentista sí que exemplifiquen les dues postures sobre les aliances i tempos del procés sobiranista.
D'una banda, una part de la CUP té com a objectiu ampliar la base social independentista per l'esquerra i per això denuncia les retallades i el suposat autonomisme de Convergència. L'altra opina que s'ha d'enfortir la transversalitat social del moviment independentista, i aposta per arrossegar Convergència cap a l'independentisme i no donar-li excuses per retrocedir, encara que això inclogui pactar amb ells i matisar determinades reivindicacions socials.
