En Comú recull el fil del catalanisme popular 40 anys després de la Diada de Sant Boi
“A diferència d'altres comunistes que consideraven que l'autodeterminació era burgesa, nosaltres reivindicàvem Andreu Nin i ja reclamàvem l'autodeterminació. I, ja veus, 40 anys després la seguim demanant”, explica Roser Rius amb un somriure d'orella a orella. Viatja en un tren que la porta a l'acte que En Comú celebra a Sant Boi, en record de la Diada de 1976, la primera que es va celebrar després de la mort de Franco.
Roser va estar en aquella històrica concentració. Llavors militava a la Lliga Comunista Revolucionària, una activitat política per la qual havia estat presa una mica més d'un any, complint una condemna de tres i per la qual va ser amnistiada. Aquest 11 setembre 2016 ha agafat el mateix tren per fer el mateix trajecte de fa 40 anys entre Barcelona i Sant Boi, només que aquesta vegada ho fa com a militant de Barcelona en Comú i de Procés Contituent.
Moltes coses han canviat des de 1976, però les reivindicacions que diverses veus de l'entorn dels comuns han llançat des d'un pleníssim amfiteatre del Parc de la Muntanyeta de Sant Boi, no tant. L'autodeterminació, com a expressió central de la sobirania, ha estat proclama comú de tots els que s'han pujat a l'escenari: el cineasta i activista històric Pere Portabella, la sociòloga i expolítica Marina Subirats, l'economista i impulsor de Procés Constituent Arcadi Oliveres i, finalment, el líder d'En Comú Podem, Xavier Domènech. La plana major de Barcelona en Comú, entre els quals hi havia l'alcaldessa Ada Colau, seguien l'acte des de la primera fila.
La reivindicació del referèndum per a Catalunya, marcat com a “irrenunciable”, no és un obstacle perquè els comuns dissenteixin dels plans de l'independentisme majoritari. “Semblen atrapats en fulls de ruta, en acrònims, en DUIs i RUIs”, ha observat Xavier Domènech en to de sorna. La seva proposta, com repeteix Domènech, passa per la “fraternitat”: “La lluita per la llibertat de Catalunya és la lluita per la llibertat de tots els pobles d'aquesta pell de brau”. Per això, per als comuns, “no hi ha espera que valgui però tampoc hi ha pressa que valgui, perquè no volem aixecar un mur ni un xoc”.
Però, tot i la discrepància, aquesta tarda la majoria dels líders d'En Comú acudiran a la manifestació independentista de l'ANC i Òmnium. Com ells, també ho farà Roser Rius, l'antiga militant comunista i actual “comú”. Segons explica com a testimoni directe, la concentració de la Diada del 76 va ser l'inici de moltes coses que després serien determinants per entendre el capítol català de la Transició. Entre elles, va constituir la consolidació de la força social del catalanisme popular, hegemonitzat en un primer moment pel PSUC antifranquista i que després perdria pistonada en favor de PSC. Aquella Diada va ser a més el preludi de la gran manifestació del 77, l'anomenada “del milió”, que marcaria la fi de la dictadura.
La memòria d'aquells dies ha estat esgrimida per Domènech per proposar aquesta Diada com el principi d'alguna cosa nova, l'inici d'un espai polític hereu d'aquell catalanisme popular, representat ara, al seu parer, per En Comú. “Aquesta és la primera Diada que celebrem junts”, ha recordat el diputat al Congrés, “hem de saber construir-nos com a espai electoral però també com a alternativa de país per a les classes populars”.
Després de proposar-lo com hereu d'aquella tradició, Domènech ha desplegat les línies centrals del programa del partit que estan construint. “Només es construeix un nou país si es construeix una nova sanitat, una nova escola, un nou urbanisme”, ha reivindicat. Segons ha considerat, els comuns han defensat “com ningú, com absolutament ningú, el dret a decidir del nostre poble”.
Després el tret de sortida donat aquest diumenge pel líder d'En Comú al Congrés, el partit que pretén unir ICV, EUiA i Podem, a més de totes les candidatures al voltant dels comuns, començarà el seu procés de construcció. En ell, seran claus els cercles locals com el de Roser, que es reuneix cada 15 dies en el cercle de Sants en Comú. “La transició va ser dolenta però sense la lluita que vam dur a terme llavors hagués estat molt pitjor”, assegura. Després d'haver estat part de la construcció del catalanisme popular dels anys 70, Roser participarà amb orgull de la construcció d'una altra força. 40 anys després, encara té ganes de lluitar.
