Desenes d'alertes de serveis d'intel·ligència estrangers com la de la Rambla es descarten cada any
La nota que va arribar a les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat el 25 de maig alertant d'un possible atemptat a la Rambla està lluny de ser infreqüent. Desenes de comunicacions similars de serveis d'intel·ligència estrangers són rebudes i descartades cada any, segons expliquen a aquest diari fonts de la lluita antiterrorista. Els serveis d'informació i intel·ligència locals descarten habitualment aquest tipus d'avisos per no atorgar-los la suficient veracitat.
Això va ser precisament el que va passar amb la nota enviada a la Policia Nacional, Mossos d'Esquadra i CNI sobre la Rambla, que ha suscitat polèmica després de la publicació del seu contingut per part d'El Periódico. Aquella comunicació assegurava que havia “informació no corroborada” i “de veracitat desconeguda” sobre atacs terroristes “no especificats” contra àrees concorregudes de Barcelona i “específicament, la Rambla”.
Davant aquest avís, tant les forces de seguretat espanyoles com les catalanes van qualificar l'alerta com de baixa veracitat. Ho van fer de manera individual a cada cos, però també de forma conjunta. Segons ha explicat aquest dijous el conseller d'Interior, Joaquim Forn, un cop rebut l'avís el van valorar, conferint-li poca credibilitat. Després d'això, des del Govern van informar al Govern espanyol per contrastar amb les seves pròpies fonts. “Dies després l'Estat ens informa que coincideix amb nosaltres en no donar-li veracitat”, ha explicat Forn.
L'alerta, per tant, va existir, però aviat es va descartar després de ser contrastada entre els serveis policials. De fet, cap dels cossos presents a la Mesa d'Avaluació del nivell d'alerta terrorista, celebrats els dies 25 de maig i 8 de juny, van posar sobre la taula l'existència d'aquesta alerta. Així ho ha assenyalat també l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que ha confirmat en declaracions a la Cadena Ser que a la junta de Seguretat Local del 28 de juny els cossos van manifestar que “no tenien constància de cap amenaça concreta i de cap avís específic ”.
El desmentiment de la Generalitat
El departament d'Interior i els Mossos han reconegut aquest dijous haver rebut un avís sobre atac terrorista a la Rambla el dia 25 de maig. No obstant això, han negat taxativament que els arribés de la CIA. “No revelarem les nostres fonts, però [és un avís que no arriba] ni de la CIA ni del Centre Nacional Antiterrorista dels Estats Units (NCTC, sigles de l'òrgan que aglutina les agències d'intel·ligència nord-americans, també la CIA)”, ha reblat el major Trapero davant els mitjans, negant-se a revelar quina era la font d'aquella alerta.
No és la primera vegada que responsables de la Generalitat defensen aquesta postura. Almenys en tres ocasions el president de la Generalitat, el conseller de l'Interior o el cap dels Mossos han negat que rebessin cap avís de la CIA sobre aquesta qüestió. En totes aquestes respostes, els tres responsables han posat l'accent en el fet que els Mossos no es relacionen amb serveis d'intel·ligència estrangers. No obstant això, en cap d'aquestes ocasions van revelar l'existència de la nota de procedència nord-americana descartada sobre la Rambla.
Amb tot, fonts de la lluita antiterrorista consultades per aquest diari confirmen que l'origen de l'avís del 25 de maig és el Centre Nacional Antiterrorista dels Estats Units (NCTC). La clau podria estar a la capçalera de la nota que va publicar El Periódico: “A continuació, aquesta és la nota que el nostre servei va enviar els Mossos”.
Això indica que la intel·ligència d'Estats Units va remetre al CITCO (Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat), en data de 21 d'agost, la nota suposadament enviada als Mossos amb anterioritat. El centre antiterrorista espanyol hauria obtingut així una informació després d'haver estat desmentida per la Generalitat i que va generar controvèrsia política en ser publicada per El Periódico. El CITCO està actualment dirigit per Jose Luis Olivera, un dels comissaris implicats en l'anomenada 'Operació Cataluña', tal com va explicar aquest diari. Olivera va viatjar a Barcelona el 29 d'octubre de 2012 per intentar convèncer els fiscals de la necessitat de registrar la seu de Convergència en plena campanya electoral.
Descartada la relació amb els atemptats
El major Trapero també ha explicat aquest dijous que, amb posterioritat a l'atemptat, hi ha una comunicació entre els serveis policials espanyols i catalans en els quals sí es parla d'aquest avís. Segons ha indicat, aquesta s'hauria produït pocs dies després dels atacs a Barcelona i Cambrils mitjançant trucada telefònica entre el cap de la Divisió Antiterrorista de l'CITCO (Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat) i el cap d'Informació dels Mossos.
“És la primera vegada que se'ns fa referència a aquesta alerta en l'àmbit policial”, ha assegurat Trapero, que ha indicat que l'objectiu d'aquella trucada del CITCO era corroborar que els Mossos havien rebut la comunicació del dia 25 de maig. Posteriorment a aquest contacte, serà el propi CITCO el qual, mitjançant un document escrit, reforci la hipòtesi dels Mossos que els atacs a la Rambla no estaven relacionats amb l'avís rebut.
Una polèmica allunyada de la seguretat
Després dels atemptats i un cop començada la investigació judicial, la no vinculació entre els atemptats i l'avís del dia 25 es confirma en saber que la Rambla no era el primer objectiu dels terroristes. Així queda per escrit en una de les declaracions dels detinguts que apareixen en la sentència del jutge, en què s'explica que només es van decidir a atacar la Rambla després de l'explosió de la casa d'Alcanar, que els va privar de l'accés als explosius.
La polèmica suscitada al voltant de l'alerta és, per tant, aliena a la tasca dels serveis de seguretat, que van actuar de forma conjunta, tant a l'hora de descartar l'avís com a l'hora de desvincular dels atemptats en els primers compassos de la investigació. Els diferents cossos de policia que van intervenir en el filtrat de l'alerta van fer el correcte en no conferir credibilitat a aquesta alerta perquè, com s'ha demostrat després, era una pista falsa.
