Després de la declaració d'Artur Mas, què li queda al judici del 9-N?
La declaració d'Artur Mas d'aquest dilluns era el plat fort d'un judici, el del 9-N, al qual li queden encara quatre sessions. El judici s'allargarà fins divendres amb les declaracions de testimonis i la presentació de les pericials i documentals. Un cop han parlat els acusats –encara que només contestant les preguntes dels seus advocats– és el torn dels testimonis que donaran suport o rebutjaran el relat de Mas, Rigau i Ortega.
Aquest dimarts està previst que declarin fins a 16 testimonis, després que el tribunal hagi admès la compareixença proposada pel fiscal Emilio Sánchez Ulled d'un treballador de Fujitsu, una de les empreses a les quals la Generalitat va externalitzar el 9-N. Entre la resta de persones que declararan –la majoria a proposta de les acusacions– figuren càrrecs de la Generalitat i persones sense rellevància pública, com directors de centres educatius i inspectors d'Ensenyament.
Van ser persones que o bé van demanar ordres concretes de la Generalitat sobre què fer amb el 9-N si actuava el Constitucional o directament es van negar a obrir el seu centre educatiu, com la directora de l'IES Pedraforca de l'Hospitalet de Llobregat (l'únic que no va obrir el 9-N). “Ens trobem amb una directora amb la qual hi havia un estira i arronsa, i hi havia cert rerefons polític en les seves decisions, perquè feia unes peticions que anaven més enllà de les que eren normals”, ha dit sobre ella aquest dilluns Irene Rigau, en referència al fet que la docent va ser simpatitzant de Ciutadans.
També declararà aquest dimarts el director gerent del Centre de Telecomunicacions de la Generalitat (CTTI), Jordi Escalé, que va respondre a l'empresa T-Systems que “cap de les activitats” de l'encàrrec de la Generalitat pel 9-N resultaven “explícitament afectades” per la suspensió de la consulta ordenada pel Constitucional.
Dimecres serà el torn dels testimonis de més pes polític, sol·licitats per les defenses. Declararan Francesc Homs, exconseller de Presidència que anirà a judici en les pròximes setmanes també pel 9-N davant el Suprem; els expresidents del Parlament, Núria de Gispert i Joan Rigol; i l'exalcalde de Barcelona, Xavier Trias.
Les proves pericials s'exposaran davant el tribunal aquest dijous, i després arribarà el torn de les documentals, amb el judici ja en la seva recta final. Aquest punt és clau, especialment després de les declaracions d'aquest dilluns de Mas, Rigau i Ortega. Els tres acusats han al·legat que no van rebre cap requeriment formal del Constitucional després que el tribunal suspengués la consulta i que el 9-N es rebaixés a “procés participatiu”. La manca d'un avís clar i contundent del Constitucional sobre les conseqüències de desobeir, a més del protagonisme exclusiu dels voluntaris en la votació, és la principal base de les defenses.
