Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

ERC i CiU es disputen el timó del 'procés'

Oriol Junqueras y Artur MAs

Jordi Molina

Barcelona —

Convergència i Unió (CiU) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), socis al Parlament, es disputen el timó del procés sobiranista en les eleccions europees que se celebraran aquest diumenge 25 de maig. Una victòria de CiU donaria la legitimitat necessària al president Artur Mas per gestionar els temps de cara el 9N, data en què s’hauria de celebrar la consulta. Per contra, si ERC és la força més votada, s’iniciaria un nou cicle polític que podria tenir conseqüències immediates al Parlament i que, de totes totes, permetrien als republicans pujar el seu to pel que fa les exigències sobiranistes.

Si al llarg de la campanya els candidats de CiU i ERC, l’economista Ramon Tremosa i el filòsof Josep Maria Terricabras, havien mirat d’evitar el cos a cos, els dies previs al 25M, la formació presidida per Oriol Junqueras ha punxat el taló d’Aquil·les dels convergents. Malgrat el to moderat i conciliador del candidat Terricabras –ha arribat a demanar el vot per “qualsevol força que defensi el dret a decidir”—, el seu equip de campanya ha llançat un vídeo en què s’ironitza sobre la indefinició de Josep Antoni Duran i Lleida, la diana de tots els dards. Els republicans volen deixar clar que el vot més fiable per garantir el “Nou país” –el lema per aquestes eleccions– és el d’ERC i no han estalviat esforços en airejar les febleses de CiU, amb un passat gris en aquesta croada.

Davant d’aquesta estratègia, CiU no s’ha quedat de braços creuats i ha tret a passejar la seva figura més atractiva ara per ara, el president Mas. En el darrer míting de campanya, celebrat a Barcelona, el president de la Generalitat va conjugar la primera persona del singular per demanar el suport dels catalans: “necessito el vostre vot”, va dir el líder nacionalista en la intervenció més independentista de la formació conscient de que l’estabilitat del seu Govern podria trontollar si els resultats no acompanyen. Tremosa ho va rematar: “Espero que siguin les darreres europees de la Catalunya autonòmica”.

“Mas sap que hi ha molt en joc en aquests comicis i no ha tardat en demanar el vot pels qui se la juguen de veritat, en un clar intent de convertir les europees en un vot de legitimitat al seu itinerari”, explica el consultor polític i periodista David Espinós. En la mateixa línia insisteix el professor de ciència política de la Universitat de Barcelona, Rafael Martínez. Per a ell, les europees es prenen com “un pretext” del que seria el referèndum. “Als uns i als altres, si el resultat els encaixa, diran: veieu, ja estem aquí, som majoria. I si no els encaixa: bé, no ho extrapolem que són conjuntures diferents”, explica.

Pel que fa als candidats d’uns i altres, Tremosa torna a ser el de Convergència després de la seva primera legislatura com a eurodiputat. El candidat convergent pot presumir de conèixer bé les singularitats de l’Eurocambra i, sobretot, d’haver estat un dels eurodiputats més actius, particularment en la defensa del català. Una experiència que contrasta amb la proposta d’ERC, que ha preferit buscar persones independents, amb prestigi, com ara Terricabras, i no militants del partit. En aquest punt cal destacar l’habilitat dels republicans per pescar Ernest Maragall, que fins fa poc era un dels referents del PSC.

L’abstenció europeista podria obviar Catalunya

A Catalunya es podria trencar la tendència a la baixa que sempre han caracteritzat les europees. Una dada reveladora són les sol·licituds de vot per correu, considerades un termòmetre de la participació, que s'han incrementat a Catalunya fins a un 45%, mentre que a la resta del país han caigut gairebé un 4,5% en relació amb els comicis de 2009. Aquesta diferència podria explicar-se en clau catalana, atès la proximitat de la consulta i la vivacitat del debat sobre el procés, però també per algunes de les peculiaritats que presenten uns comicis tradicionalment marcats per l’abstencionisme. “El vot dels ciutadans determinarà qui és el president de la Comissió Europea, un òrgan clau en l'entramat de la UE, i això hauria de ser un incentiu per a la ciutadania, que tindrà una mica més del poder del que tenia fins ara”, explica la politòloga Berta Barbet, del Cercle Gerrymandering.

El cas és que seran les primeres eleccions que se celebren des que el Tractat de Lisboa atorgués al desembre de 2009 noves competències al Parlament Europeu, com és el cas de l'elecció del president de la Comissió Europea. Quan el Consell hagi de nomenar, aquesta mateixa tardor, el successor de Barroso al capdavant de la Comissió Europea, haurà de tenir en compte els resultats de les eleccions d’aquest diumenge. Els cinc principals partits europeus han nomenat per primera vegada el seu candidat a la Presidència de la Comissió i, alguns, s’han pronunciat en favor del dret a decidir, com és el cas de l'alemanya Ska Keller, candidata dels Verds, i el líder del partit grec SYRIZA, Alexis Tspiras, candidat de l'Esquerra Europea.

Poc o res clar es pot extreure d’aquesta qüestió pel que fa al candidat del Partit Socialista Europeu, Martin Schulz, actual president de l'Eurocambra i l’esperança dels socialistes catalans i espanyols. Per contra, el Partit Popular Europeu ha presentat a Jean-Claude Juncker, exprimer ministre de Luxemburg i antic president de l'Eurogrup, que ha donat suport a la posició del Govern de l’Estat; mentre que el candidat dels Liberals i Demòcrates, Guy Verhofstadt, ha deixat la porta oberta malgrat insistir en la necessitat d’una entesa entre governs català i espanyol.

Si les previsions que projecten el vot per correu són la cara de la moneda de la participació, la creu la trobem en els precedents. I és que en les anteriors eleccions europees, celebrades el 7 de juny de 2009, les províncies amb menys participació van estar liderades per Cadis (65,66%), seguida per Girona (65,11%), Lleida (64,63%), Balears (64,35%) i Barcelona (62,5%). “Hi ha una forta desconnexió entre els ciutadans i les institucions europees, sobretot degudes al que s'ha anomenat falta de demos europeu. O el que és el mateix, la falta de capacitat o voluntat de la majoria dels ciutadans per pensar en termes que van més enllà de les fronteres del seu estat”, explica Barbet. A nivell nacional, l'abstenció en eleccions al Parlament Europeu han anat experimentant un creixement progressiu des del 1987, quan Espanya va començar a participar en aquests comicis per la seva entrada a la UE un any abans.

ICV-EUiA mirarà de ser el referent electoral dels moviments socials

Ni a Catalunya, però tampoc a Espanya, està sent fàcil canalitzar el malestar social i les reivindicacions d’una democràcia més participativa en clau de vot. Una força que ho intentarà serà ICV-EUiA, que es presenta a Catalunya com el partit que sempre s'ha mostrat contrari a la Troika, igual que fa IU a la resta de l’Estat. La seva principal cara visible serà un Ernest Urtasun que ha anat de menys a més fins a convertir-se en una de les sensacions de la campanya. Secretari del seu predecessor a Europa, Raül Romeva, coneix a la perfecció el funcionament del Parlament Europeu i ha teixit una campanya de carrer, parlant dels riscos d’una Europa governada “pels de sempre”.

En l’encara recent debat de TV3, Urtasun ho va deixar clar: “'vull un mal resultat per a CiU”. L’ecosocialista espera, va dir, que la ciutadania castigui a CiU i PP per haver “retallat les seves vides”. Una bel·ligerància que s’ha criticat des de la majoria de mitjans catalans per espatllar el bonrotllisme proconsulta. Urtasun ha signat una campanya insistint en les vergonyes de CiU i ha insistit en què “no tot és culpa de Madrid”, en al·lusió a la manca d’autocrítica en clau social des que el debat sobiranista ocupa tot el protagonisme. En aquesta línia ha citat casos, des de la seu embargada, passant pel cas Palau o pels pactes amb el PP, fins a denunciar les ajudes a les escoles d’elit. Per tot plegat, els ecosocialistes demanen un “doble vot” per ICV-EUiA: “una garantia per defensar del dret a decidir i d’una política econòmica i social allunyada de la Troika”.

La campanya del PSC en clau Espanya i el clam unionista

Poques coses fan pensar que el PSC pugui aturar la dinàmica de caiguda lliure actual, que es reflecteix en una gran pèrdua de vots en les últimes eleccions municipals, autonòmiques i estatals. Les enquestes indiquen que el PSC passaria a ser la tercera força en aquestes eleccions europees després d’ERC i CiU. Tal i com ens explica l’analista Espinós, el PSC ha optat per una campanya “típica i fàcil” apel·lant al recurs d’el canvi. Però ho ha fet obviat els debats que es couen a Catalunya i mirant a Espanya amb un lema “Aturem Rajoy” , que recorda molt a les campanyes de fa uns anys: “Si tu no hi vas ells tornen”. El seu candidat, Javi López, el més jove de tots, ha insistit en pactar la consulta per fer-la “viable”.

Des de les trinxeres unionistes, PP i Ciutadans es disputen ser el garant de la unitat d’Espanya. A Catalunya els populars han presentat a Santiago Fisas, un habitual d’aquests comicis, que ha insistit en assenyalar la bona feina de l’Executiu de Mariano Rajoy, “que està liderant la sortida d'Espanya de la crisi”. En clau catalana, nega qualsevol tipus de possibilitat de supervivència a Catalunya fora d'Espanya en virtut d’una legalitat constitucional feta a mida. En l'acte final de campanya, celebrat a la plaça forta dels populars a Catalunya, Badalona, Camacho ha mirat d’utilitzar els escrahes que ha patit la seva formació en benefici propi. “No he pogut celebrar un acte al meu poble, a Blanes”, lamentava la líder conservadora en una intervenció on al·ludia a la vice-presidenta Soraya Saenz de Santamaría, que va acompanyar l’acte final del PP català, el partit “de la concòrdia a Catalunya”, tal i com s’hi va referir.

L’interès rau ara en si el creixement de Ciutadans palès en totes les enquestes, pispa poder al PP català. El seu líder, Albert Rivera, va assegurar divendres en l'acte final de campanya que el seu partit va néixer en català però que ja és la punta de llança de la societat civil espanyola. El candidat a les europees, Javier Nart, va donar a entendre que a Catalunya hi ha catalans de primera o segona en funció de la llengua o el lloc d’origen, dient que a ell el consideren “una mena de xusma de segona divisió”. Després d’una abraçada a l'exdiputat al Parlament, Jordi Cañas, va criticar els partits que van rebutjar anar al debat previst a 8TV i va dir que, “o bé anaven de sobrats, o bé tenien por”.

L’auge de la formació d'Albert Rivera, especialment crític amb el procés sobiranista i amb els grans partits, podria perjudicar les aspiracions dels de Sánchez-Camacho, que el 2009 van obtenir un notori 18% del vot a les europees. Per blindar el seu espai, han invertit gran part de la campanya a Catalunya en erigir-se com el vot útil per aturar el procés. Pitjors són les previsions per a UPyD, amb prespectives de créixer a Espanya però amb el seu espai polític blindat a Catalunya per Ciutadans.

Etiquetas
stats