Els catalans tornen a les urnes per quarta vegada en tretze mesos
Els catalans tornen a estar cridats a votar aquest diumenge per quarta vegada en 13 mesos. Després de les municipals de maig passat, quan es va produir un terratrèmol municipalista que va fer que en tres de les cinc principals ciutats –Barcelona, Badalona i Sabadell– accedissin a les alcaldies formacions que mai abans les havien ocupat, els catalans han tornat a votar en dues ocasions. La primera d'elles, el passat 27-S, on l'aliança independentista de JxSí es va convertir en la força més votada a totes les 42 comarques en què es divideix Catalunya. La segona, en les generals del passat 20 de desembre, quan En comú Podem es va imposar en les primeres eleccions a les que es presentava.
Els canvis, de pes, que s'han produït entre cadascuna de les ultimes tres eleccions respon a diversos factors, el més visible en l'històric vot dual català. Tradicionalment aquest vot dual feia que les eleccions al Parlament les guanyés CiU, així ha estat en totes les eleccions a les que la formació es va presentar, i que en canvi els comicis al Congrés se'ls portés el PSC, com va passar sempre fins 2011. És precisament la fi d'aquest fenomen, el del vot dual CiU-PSC, el que evidencia el canvi radical que l'escenari polític català ha patit durant els últims anys. Ara és En Comú, ERC o les candidatures conjuntes independentistes les que emergeixen com a dipositàries d'aquest anomenat vot dual.
Aquest 26J les formacions esperen canvis mínims respecte al desembre passat, per tractar-se d'eleccions a la mateixa cambra i no haver-se produït canvis substancials en el panorama polític. Així ho vénen predient també les enquestes. En Comú Podem espera revalidar, i fins i tot millorar, la seva històrica victòria del passat 20 de desembre, tot i que les enquestes també prediuen creixement per als seus principals competidors, l'ERC que capitaneja Gabriel Rufián.
La forquilla amb la qual es treballa en la formació morada és una quantitat de diputats entre els 12 del desembre passat i els 14. A Esquerra, malgrat haver-se proposat al principi de la campanya retallar la distància amb els de Xavier Domènech, el creixement que preveuen és semblant: entre els 9 diputats que ja van obtenir i els 11 que prediu la seva millor pronòstic. A la banda contrària es troba CDC, la formació que més podria caure respecte al 20 de desembre. Després de trencar la coalició Democràcia i Llibertat per presentar-se en solitari aquest cop, CDC ha rebut una enquesta dolenta rere una altra. Si els pitjors pronòstics es complissin, la candidatura de Francesc Homs podria perdre fins a dos o tres escons, quedant al nivell dels resultats obtinguts per Ciutadans i el PP en les passades, i signant el seu pitjor resultat en la història.
També el PSC provarà en aquests comicis què tal han funcionat les novetats introduïdes en la seva candidatura a ulls del seu electorat. El més gran dels canvis, la substitució de Carme Chacón per Meritxell Batet, que obre la llista per Barcelona. A la candidatura de Batet les enquestes li han pronosticat una lleu caiguda, atribuïble a l'empenta dels comuns, que no obstant això podria no traduir-se en pèrdua d'escons. Això passarà perquè els socialistes lliguin el diputat per Lleida, del qual el PP va quedar al desembre a poc més de 2.000 vots.
Els quatre escons que ballen
Les eleccions d'aquest diumenge a Catalunya tindran com a focus d'atenció dels quatre escons que, si com s'espera el canvi no és massa acusat, estan més clarament en disputa. Corresponen a l'últim escó repartit a Lleida i Tarragona, i als dos últims per Barcelona.
A Lleida són PSC i PP els qui competeixen per ell, mentre que a Tarragona l'escenari està més obert i el beneficiari dependrà que hi hagi i com siguin els transvasaments de vot entre formacions. A Barcelona perillen un escó del PP i un altre de CDC, que podrien sumar tant en comú com ERC, o fins i tot el PSC, depenent que aquestes formacions aconsegueixin que el vot es polaritzi a favor seu.
