Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

“Els cercles han de ser la columna vertebral de Podem. No han tingut prou protagonisme”

Jéssica Albiach, candidata a la secretaria general de Podem.

Pau Rodríguez

Jéssica Albiach tot just completa aquest juliol el seu primer curs com a diputada al Parlament de Catalunya, dins la coalició de partits que és Catalunya Sí que Es Pot (CSQEP). Membre del Consell Ciutadà de Podem Barcelona, i durant els seus inicis responsable de comunicació del partit en el seu àmbit català, ara Albiach es postula per ocupar la secretaria general de Podem. Ho fa amb la candidatura Fem Podem, que compta amb el suport, entre altres, de Marc Bertomeu, secretari general de Podem Barcelona. Albiach es mostra convençuda que, després d'aquest cicle electoral, cal “democratitzar” més l'organització i afavorir la participació del territori.

Va ser la tercera en presentar-se, després d’Albano Dante-Fachin i Raimundo Viejo. Que la va empènyer a fer el pas?

Vam aparèixer més tard precisament perquè vam mirar les candidatures que hi havia, per veure si ens representaven, però seguien amb les mateixes lògiques d’enfrontament i polarització. I finalment vam fer el pas per la necessitat de conciliació i de trobar noves maneres de fer. Hem de tendir cap al diàleg i la cohesió del partit. No hi sobra ningú, a Podem, perquè les diferències que tenim no són tan polítiques –estem tots d’acord en la radicalitat democràtica, el dret a decidir, etc.– com de maneres de fer, de model organitzatiu. S’ha de començar a democratitzar el Podem que hem tingut fins ara, una maquinària electoral que ha anat molt bé i ha servit per guanyar eleccions, com a Barcelona o les generals a Catalunya, però que ara ha de mirar cap al seu interior i cohesionar-se.

Amb la resta de candidatures coincideix en què Podem hauria de tenir subjecte jurídic propi al marge de Podemos. Per què?

Perquè agilitzaria la dinàmica diària del partit. Som un projecte estatal que creu en la plurinacionalitat, però en qüestions del dia a dia tenir subjecte jurídic ens facilitaria molt la vida, des de les negociacions amb les confluències, on seríem nosaltres els qui signéssim els acords, fins a la gestió del cens, que està centralitzat a nivell estatal, o per la possibilitat de celebrar eleccions internes a Podem Catalunya.

Quina hauria de ser, doncs, la relació amb Podemos?

La nostra secretaria general continuaria sent membre del Consell Ciutadà estatal i participant de les consultes que es facin des d’allà. I evidentment des de la fraternitat i la complicitat en la línia ideològica.

Ada Colau ha proposat un nou espai polític dels comuns en l’àmbit català. Quin creu que seria el paper de Podem davant d’això?

El millor que podem fer és aportar a la confluència un Podem fort i cohesionat. Podem arriba a un segment de la població on cap força no ho fa, a gent que fins ara no s’havia sentit interpel·lada per la política, i això no s’ha de perdre. Confluència sí, però dissolució no. El que ha de fer Podem és municipalitzar-se, vertebrar-se territorialment, i a partir d’aquí col·laborar i sumar-se a una confluència on tingui un paper protagonista.

Un paper protagonista que fins ara no ha tingut?

En les negociacions hem sigut molt generosos. Tenim clar que les confluències han estat un model d’èxit electoral, però una part de Podem no s’ha sentit suficientment protagonista. I ara que ens enfortirem com a partit ho hem d’aconseguir.

Vostè es reivindica com una dels dos candidats –l’altre és Rafa García– que prové dels cercles del partit. Quina és la seva proposta de relació amb aquests espais?

Sempre diem que hem de tenir un peu a les institucions i mil peus als carrers. I en això ens ajuden els cercles, que han de ser la columna vertebral del partit. Han de teixir relacions amb les entitats i la societat civil. És cert que no han tingut prou protagonisme. Ara que estem en un moment més relaxat [en referència al tancament del cicle electoral] hem de potenciar-los, a nivell de recursos i de formació. Per això apostem per una escola de formació permanent que permeti el seu empoderament.

La seva candidatura s’ha associat a la figura d’Íñigo Errejón. És així?

Jo no entenc Podemos com un partit de faccions sinó de projecte. A mi em representa Errejón i també Pablo Iglesias, igual que les dones de Podemos, de qui es parla poc: Teresa Rodríguez, Carolina Bescansa, Irene Montero… No és bo posicionar-se amb un dels portaveus perquè tots sumen.

El 26J Podemos no va assolir els objectius que es proposava, no va complir amb les expectatives generades. Toca autocrítica?

Va ser una campanya complicada perquè començàvem molt amunt a les enquestes, i és difícil mantenir-s’hi. A més, érem el principal rival de la resta, ens van atacar amb la campanya de la por i va fer efecte. Però la confluència va ser positiva, a Catalunya ja havíem marcat camí. Els resultats són bons, no tant com ens agradaria, però ha estat sobretot un problema de gestió de les expectatives.

Parlant d’expectatives, Catalunya Sí Que es Pot tampoc no va obtenir els resultats que esperava el 27 de setembre. A què creu que es va deure?

Al marc plebiscitari de les eleccions. Els votants havien d’escollir entre “el vot de la teva vida” i “l’España se rompe”, dues vies unilaterals que jo crec que no resolen l’encaix territorial català. L’eix nacional va centrar la campanya, i nosaltres apostàvem pel referèndum i el dret a decidir, però el discurs responsable no va quallar.

Aquesta és l’única explicació que troba als seus resultats?

Sí.

Hi ha territoris, com l'anomenat cinturó roig de Barcelona, rebatejat com a cinturó morat en moments de màxim apogeu de Podem, on tanmateix hi ha partits com Ciutadans on els han disputat molts vots.

Ciutadans té un discurs diferent aquí i a la resta de l'Estat. Però ara s'han tret la careta i estan començant a demostrar qui són, sense anar més lluny, aquest dimarts al Congrés dels Diputats amb la configuració de la Mesa. Hi ha un pacte evident entre ells i el PP per reconstruir el règim del 78, que no funciona i és obsolet.

Les confluències no han estat capaces de recollir prou suports per fer Xavier Domènech president. Com ho valora?

Assistim a l'intent de reconstrucció del règim del 78 per part de PP i C's, amb l'actuació sospitosa de Convergència, PNB i Coalició Canària, que els donen els vots i després diuen que no. Cal un Govern progressista i de canvi que faci possible, entre altres coses, fer front als 10 mil milions d'euros més de retallades que reclama la UE, i en aquest sentit em fa molta por l'actitud de PP i C's en aquesta nova conjuntura.

Per anar acabant, podria concretar quina seria l'estructura del partit que vostè proposa?

Ens hem de basar en tres pilars. El primer, la conciliació basada en la confiança, al seu torn fonamentada en normes i regles de joc. En aquest sentit el fet de no portar llista a la Comissió de Garanties o que aquesta sigui auditada cada sis mesos és important. També ho és la secretaria de transparència i bones pràctiques, perquè tant càrrecs institucionals com orgànics com les persones contractades han de rendir comptes. L’altre objectiu és feminitzar el partit: fins ara les dones hem estat suprarrepresentades en espais de cura però infrarepresentades en els espais de decisió i polítics. No és casualitat que sigui l'única candidata de cinc. Això respon a sistema heteropatriarcal. Estem perdent capital i talent femení de l’organització, per això crearem una secretaria transversal de feminismes, que ha d'aportar visió de gènere a la resta de secretaries. I per últim, la vertebració territorial i el municipalisme, per reforçar el capital dels més de 60 regidors que tenim. Això passaria per donar més recursos als cercles, un 25% dels recursos que tenim de subvencions del grup parlamentari, i per a la creació d'una secretaria d'acció institucional i municipalisme. Hem de descentralitzar el partit.

En cas d'imposar-se a les primàries, estaria oberta a incorporar altres candidatures a la futura direcció?

Òbviament. A Podem no hi sobra ningú que vulgui sumar i construir. I crec que totes som necessàries.

Etiquetas
stats