Iglesias i Rivera escalfen a Catalunya per al seu duel a les generals

Podemos i Ciutadans es disputen molt més que la segona plaça a Catalunya. Està en joc, a més, mesurar amb quina força surt cada formació de cara la cursa electoral de les generals. Per als líders de tots dos partits, Albert Rivera i Pablo Iglesias, les eleccions catalanes són la primera volta d'un partit crucial que acabarà -previsiblement- al desembre amb la constitució del nou Congrés. El desgast del bipartidisme, anticipat en les municipals de maig i confirmat segons els sondejos, obrirà més que mai l'escenari polític, i tant taronges com morats volen aprofitar les esquerdes de dècades d'alternances PP-PSOE.

Mentre no arriba la data clau per als comicis estatals, els dos partits aborden la recta final de campanya entre tot tipus d'acusacions. Qualsevol podria pensar, a jutjar per la presència en els mítings i la petjada mediàtica de Rivera i Iglesias, que tots dos es postulen per a presidents de Catalunya. No obstant això, el cap de llista de Catalunya Sí que és Pot -la candidatura en què conflueix Podem amb ICV-EUiA i Equo- és l'activista veïnal Lluís Rabell, fins fa poc un desconegut per a la majoria de l'electorat. I, per part de Ciutadans, és la jove diputada Inés Arrimadas, qui tracta d'aprofitar el lideratge de Rivera.

Segons tots els sondejos Ciutadans seria, a dia d'avui, la segona força del Parlament, ocupant entre 19 i 20 escons. Això sí, molt a prop de Catalunya Sí que és Pot, amb una forquilla d'entre 18-19 diputats, segons el sondeig del CIS anterior a l'inici de la campanya. Si finalment es confirmen les enquestes -que cada vegada situen als de Rivera a més distància que els d’Iglesias, com es desprèn d'aquest sondeig d'ahir per eldiario.es- Ciutadans aconseguiria capitalitzar el vot contrari a la independència des d'una posició de força . Ni més ni menys que coronant Arrimadas com a líder de l'oposició. Una situació que bufaria vent a favor de Rivera amb vista a les generals i que podria usar per posar en escac a socialistes i populars, incapaços, segons el partit taronja, de solucionar el “desafiament” sobiranista de Catalunya.

No obstant això, el relat seria molt diferent si s'acaba imposant la confluència liderada per Rabell. I és que si bé Catalunya Sí que és Pot no és, de facto, una llista independentista, sí que té entre les seves propostes la construcció d’'“una República Catalana” a través d'un procés constituent “no subordinat”. El capital polític de Catalunya Sí que és Pot posaria les coses difícils a l'elecció d'Artur Mas, però el perfil sobiranista de la candidatura encapçalada per Rabell sintonitzaria amb les capes més socialment compromeses de Junts pel Sí i amb la CUP, una possibilitat que dibuixaria un Parlament favorable a un canvi de l’estatus quo. Davant d'aquest panorama, el relat de Ciutadans, que vol erigir-se com el garant de la unitat entre Espanya i Catalunya a ulls de la resta de l'Estat, perdria força.

L'impacte dels últims debats electorals i la recta final de la campanya encara poden canviar l'escenari. Ciutadans i Podem intenten pescar els últims suports a l'àrea metropolitana de Barcelona, el seu principal port i on més han focalitzat les seves respectives campanyes. Comarques històricament sota la influència del PSC –com el Barcelonès, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat– seran decisives per dirimir si, finalment, Catalunya Sí que és Pot aconsegueix la sorpresa, o si per contra són els de Rivera –al marge del vot independentista– qui guanyen el pols de l'anomenat “vot castellanoparlant”. Una altra dada que serveix per posar entre parèntesi les enquestes la faciliten les mateixes mostres preelectoral, com l'última del GESOP. El 25% dels electors encara no han decidit a qui votaran, i d'ells fins al 74% són castellanoparlants.

“Podem independentista” vs “Ciutadans, crossa del PP”

“Podem independentista” vs “Ciutadans, crossa del PP”La importància de la batalla catalana s'ha traduït en un cos a cos que s'ha deixat veure en els debats i actes electorals. L'estratègia de Ciutadans passa per acusar Iglesias d'independentista. Una cosa que el partit taronja defensa en la base del perfil sobiranista de la llista catalana i, també, dels pactes de Podemos a Badalona, amb la CUP, o a Pamplona, amb Bildu. “Iglesias no sap respondre a la pregunta de si vol o no que Catalunya se’n vagi”, li ha recriminat Rivera a Iglesias. Una constant a la que s’hi ha sumat Arrimadas, recordant acte rere acte que Rabell “és independentista”.

El passat recent del cap de llista de Catalunya sí que és pot, que va votar Sí-Sí el passat 9 de novembre, ha estat el millor pretext per a desenvolupar la teoria que Podem és independentista. Rabell mai ha amagat les seves simpaties cap a aquesta posició, o el seu suport a la campanya Esquerres pel Sí-Sí, que tractava de comprometre a personalitats i formacions de l'esquerra catalana amb la independència. De fet, la formació presumeix en públic de comptar amb la simpatia d'independentistes, com és el cas del sector independentista d'ICV, com a mostra de pluralitat. “La nostra proposta uneix diferents accents del catalanisme, entre elles l'independentisme o el federalisme, i que el denominador comú és el dret a decidir”, explicava Rabell en una entrevista amb aquest mitjà.

El dret a decidir també serveix de munició des de l'òptica contrària. Des de les files de Catalunya Sí que és Pot carreguen contra Ciutadans per presumir de regeneració però donar l'esquena a reivindicacions democràtiques. “La diferència entre vostès i nosaltres no és que siguem independentistes, és que som demòcrates”, li va dir Rabell a Arrimadas, en un debat electoral emès a 8TV. Els de Rabell citen el cas d'Iglesias -i també el d'Alberto Garzón- com a exemples de compromís amb el dret a decidir dels catalans, mentre que Ciutadans es defensa sobre la base de la legalitat. “Les nostres línies vermelles són la legalitat”, explica Arrimadas en una conversa recent amb Catalunya Plural, en què només contempla una possibilitat per celebrar un referèndum: “Que hi hagués una majoria on toca: Al Congrés”.

Fa tan sols tres dies, en un altre debat —en aquest cas emès a TVE— el número 3 de Catalunya si que és pot, Joan Coscubiela, anava un pas més enllà i denunciava que Ciutadans ja estava “preparant amb el PP” una reforma laboral amb contracte únic i una reforma fiscal amb desfiscalització de les rendes del capital. En una conversa amb aquest mitjà el fins ara diputat al congrés en el grup d’Izquierda Plural afegia que Ciutadans havia retirat aquesta proposta per evitar un impacte electoral negatiu. En qualsevol cas, la similitud del full de ruta econòmic dels de Rivera amb la del PP ha provocat que Ciutadans no hagi aconseguit treure’s l'etiqueta de ser “la marca blanca del PP”, menys encara després que el partit de Rivera arribés a un acord amb els populars a la Comunitat de Madrid.