Ricard Gomà: “Seria imperdonable que les forces del canvi ens presentéssim fragmentades”

Després de 32 anys en el govern municipal i 3 a l'oposició, ICV-EUiA va donar ahir llum verda a la confluència amb Guanyem Barcelona, una candidatura naixent que pretén portar la força trencadora de la ciutadania a l'ajuntament de la capital catalana. Ricard Gomà, líder del grup municipal ecosocialista, té davant seu un dels majors reptes que la formació hagi emprès mai. Malgrat assegurar que comencen el procés de confluència amb “optimisme prudent”, el regidor no amaga que ICV-EUiA posarà tota la carn a la graella perquè el projecte de confluència es converteixi en realitat. “Si no és ara quan i, si no és a Barcelona, on?”, es pregunta.

Des d'ICV fa temps s'intenta crear un espai de confluència amb plataformes i moviments socials. Per què consideren això tan important?

Construir un espai de confluència és important per dues reflexions. La primera és que el 2011 es produeix un canvi cultural, el 15M. És una repolitització de la societat vehiculada a través de xarxes, plataformes i moviments. Alhora, els governs desmantellen els drets socials i, des de les institucions, ICV-EUiA i altres forces plantem cara a les retallades i l'austericidi. Aquestes dues realitats, forces polítiques i ciutadania organitzada, hem de confluir. I cal fer-ho per seguir tenint una forta presència al carrer i les mobilitzacions, perquè sense una correlació de forces favorable al carrer no hi ha transformació social, però alhora, cal que això tingui una expressió electoral forta perquè sense majories electorals no hi ha possibilitat d'aturar el desmantellament dels drets socials. Si hi ha un lloc on això és possible és Barcelona.

Havien buscat abans aquesta confluència, per exemple amb el projecte d'Ara És Demà, però mai havia acabat de funcionar. A què es deu?

Estem en un ampli procés de construcció d'espais de confluència. Són processos col·lectius, no són fàcils, però avancen encara que sigui amb dificultats. L'Ara És Demà és una aposta molt clara per dir que el que avui significa ICV-EUiA s'ha de portar a un nou escenari. Creiem que sense la nostra aportació no és possible generar un nou cicle de transformació social, però tenim clar que només amb nosaltres també és impossible i que hem d'anar molt més enllà. L'Ara És Demà va ser, és encara, l'aposta per articular un escenari que va més enllà.

I s'ha aconseguit anar més enllà?

Als barris, els espais de confluència existeixen. A la plataforma de defensa del Port Vell, la plataforma per aturar el Pla Paral.lel, la plataforma del 0-3, Salvem Botticelli, Aigua és vida... són espais on forces polítiques com Iniciativa, Esquerra Unida, la CUP i la ciutadania organitzada estem tirant endavant pràctiques reals de confluència. La gran assignatura pendent és com donem una expressió electoral a aquestes pràctiques.

I de sobte apareix Guanyem Barcelona i els fa una invitació a confluir. És aquest el tipus de projecte que la ciutat necessita?

Jo estic convençut que a Barcelona li cal aquesta confluència. Nosaltres compartim la perspectiva de Guanyem, que emergeix com una crida ciutadana a la confluència, i tenim tres elements que compartim. El primer és la idea que la ciutadania com a tal ha de tenir un pes important, i per tant superar la suma de partits i construir una cosa nova. En segon lloc, confluència, que els espais polítics prèviament organitzats hem de formar part del nou escenari juntament amb la ciutadania. I tercer, que aquesta aposta a Barcelona pot ser guanyadora.

Sembla, doncs, que aquest projecte els ha vingut com anell al dit. Però alhora, també els planteja un repte. Iniciativa necessita ser-hi per no quedar fora dels moviments emergents, oi?

La nostra aposta no és tàctica. Som una força que ha tingut uns resultats en creixement. En les últimes europees a Barcelona tenim el millor resultat de la nostra història. Som un espai creixent i crec que una referència. Aquesta darrera setmana presentàvem un mapa sobre privatitzacions a la ciutat i ho fèiem de la mà de moviments i plataformes que estan lluitant als espais veïnals. Podríem haver triat el camí fàcil i quedar-nos amb les bones perspectives electorals però fem una reflexió més estratègica, de què ens serveix tenir un o dos regidors més? De què serveix que irrompi una altra candidatura amb dos, tres, quatre regidors? Fer una oposició una mica més forta? Creiem que ara no va d'això. Ara va de guanyar. En aquest sentit, ens sentim coprotagonistes de la idea d'una confluència ciutadana.

Com diu, van presentar la setmana passada el mapa “Barcelona en Venda”, denunciant la privatització de la ciutat. Tant ha canviat Barcelona en aquests tres anys?

És veritat que els processos de canvi a vegades no es veuen en un en dos o en tres anys, però sí que hi ha algunes decisions del govern de Trias que clarament trenquen dinàmiques que a Barcelona s'havien construït entre el govern i els moviments socials.

Posi un exemple.

El mandat passat vam fer un pla d'usos de Ciutat Vella, impulsat per Itziar González com a regidora del districte, en el qual clarament s'estableix un creixement 0 de places hoteleres. Una de les primeres decisions de Trias és derogar el pla d'usos i donar barra lliure al creixement d'hotels.

Quina valoració fan dels altres 32 anys en què han estat en el govern de la ciutat?

La valoració és complexa i té moltes cares. No volem simplificar i fer un diganòstic autocomplaent, però tampoc un que no posi en valor el que hem aportat. La nostra trajectòria en el govern de la ciutat és rica, amb elements positius, per exemple la xarxa d'escoles bressol públiques, un sistema públic d'atenció social, una xarxa de biblioteques de barri, centres cívics que s'han guanyat a l'especulació... però és veritat que hem tingut límits. No hem pogut, per exemple, regular l'impacte del turisme com ens hagués agradat, o avançar en participació ciutadana, o fins i tot, diguem-ho clar, hem tingut equivocacions. Al final del mandat vam intentar respondre, però el centre de la ciutat se'ns va tematitzar i no vam tenir força suficient per aturar-ho. Tampoc vam poder avançar prou en elements de participació ciutadana. És clar que hem tingut errors, i per això volem portar-los a un espai de deliberació i explicitar-los.

Expliciti doncs algun d'aquests errors, un en concret.

El mateix Hotel del Palau, per exemple. No és la primera vegada que ho diem. És important que ens situem en un context. No sabíem que el Palau estava sent saquejat per Millet i Montull. Però en aquell moment no vam ser prou sensibles al que els veïns i veïnes del Casc Antic ens deien.

A què es deu que no fessin cas al que les entitats veïnals els estaven dient amb tanta claredat, que era que no volien un hotel?

Les dinàmiques institucionals i de govern fan que en un moment estiguis concentrat en els aspectes que estàs transformant i en canvi no hagis desenvolupat prou mecanismes de participació i interacció amb un determinat moviment social. Arribes a un punt de discrepància que et fa prendre una decisió, que amb el temps, parlant amb la mateixa gent amb la qual discrepaves, et fa veure que has comès un error. Però crec que també és una aportació a la nova política dir que hem comès errors i que els hem reflexionat, i que aquesta mateixa reflexió sigui una nova oportunitat d'aprenentatge per superar l'error.

Guanyem ha posat entre els seus objectius acabar amb la marca Barcelona. Se senten responsables d'això que es coneix com marca Barcelona?

Fixa't que el relat de Barcelona com a marca és una cosa que fa el govern de Trias.

Durant el seu govern també es parlava de marca Barcelona.

Sí, segur que es va fer. Però la diferència és que la marca, com a element central del model ciutat, és a dir, la ciutat com una plataforma d'aterratge per al negoci privat, és consubstancial al govern de la dreta, de CiU i PP. Barcelona es va construir amb elements de valors, de complicitats entre el govern i les entitats i moviments veïnals. Dins de la nostra autocrítica hi ha una visió dialèctica: d'una banda uns elements que es reivindiquen sols, de millora als barris, de drets socials, i per l'altre costat unes forces de mercat que no vam tenir prou força per aturar. L'ordenança de civisme, per exemple, a la qual ens vam oposar però no vam poder frenar-la.

Però no van trencar l'acord amb el PSC quan es va aprovar l'ordenança de civisme. Durant el seu govern es va aprovar a més el pla d'austeritat, es va requalificar el Miniestadi, va ocórrer el cas 4F, es va fer l'Hotel Vela...

Tens raó. Aquesta és una reflexió, com dic, que volem incorporar i explicitar. Nosaltres estàvem en una determinada correlació de forces, el PSC era majoritari i sovint girava cap a Convergència per fer coses tan nefastes com el que cites. En aquell moment vam considerar que era més prioritari continuar aportant a les nostres àrees que trencar el govern. Però van passar coses que en en cap cas poden tornar a passar en una hipotètica presència de la confluència en el govern municipal.

Entenen llavors els recels d'alguns sectors respecte a la integració d'ICV-EUiA a Guanyem?

Perfectament. No només això, sinó que jo diria que els compartim. No volem expressar ni enrocament ni arrogància. Amb la mateixa humilitat que diem que hem aportat coses creiem que són lícites les crítiques cap a decisions que hem pres, o que no hem pres. Entenem que aquests elements han de generar un debat per formar la confluència.

La CUP ara ha mostrat certes reserves a què Iniciativa estigui a Guanyem.

Nosaltres sempre hem respost amb la mateixa lògica de creure que en una confluència cap sector social sobra. Per tant, la volem inclusiva. Sobre els elements de cultura política que puguin ser diferents entre la CUP i nosaltres, estem disposats a establir un diàleg que busqui punts de trobada per reconèixer aportacions mútues. Crec que la CUP a les últimes eleccions autonòmiques, o Podem en aquestes europees, han estat una irrupció molt positiva, molt interessant, que permeten canviar les agendes i posar sobre la taula elements de nova política. De la mateixa manera que estic convençut que les mobilitzacions contra les retallades, en què hem estat des del primer moment, permeten canviar consciències. O que els governs en què hem estat s'han produït polítiques públiques de reforç dels drets socials. Sobre la base del reconeixement del que han fet altres hem de poder integrar els diferents sectors. Treballarem per això.

Alguns els donen ja per “confluïts” a Guanyem. Tan avançades estàn les converses?

No, això és un procés col·lectiu que té els seus propis ritmes, que no són ràpids, i que s'han de respectar. La clau d'un bon resultat del procés està en el propi procés. Encara no s'ha concretat un acord de confluència, però des de les confluències puntuals als barris i en els espais de treball on ens trobem, estem en procés de construir-la. Encara s'ha d'avançar molt més en el reconeixement mutu d'aportacions i legitimitats.

Les relacions entre els partits i les forces ciutadanes poden ser difícils. Creu que serà possible una confluència que acontenti els diferents sectors?

Segur que hi ha dificultats per posar-se d'acord en el programa o en el mètode d'elaboració de la candidatura. Però els elements objectius per superar aquestes dificultats es donen ja. Nosaltres creiem que Guanyem no pot ser una simple suma de partits, ha d'haver-hi una força ciutadana que sigui l'element central de la confluència. Però de la mateixa manera, les forces emergents han de reconèixer l'aportació dels espais prèviament organitzats.

I si algú decidís no donar el pas i mantenir la seva pròpia marca?

És que no fem una crida clàssica a la unitat, perquè entenem que les identitats de cadascú no es poden perdre. El que tots hem de tenir és voluntat per crear un subjecte polític nou. Seria imperdonable que les forces transformadores i de canvi ens presentéssim de manera fragmentada a les municipals de 2015. Per tant, no estem en un escenari clàssic d'unitat, però volem superar la fragmentació.

Què creu que serà més difícil, pactar programa o llista?

En el seu moment, que no és ara, s'ha d'afrontar tot. Jo m'imagino un procés molt participatiu d'elaboració del programa, perquè hi ha una gran expertesa popular i no hi ha ningú millor que els veïns i les veïnes d'un barri per configurar el seu espai, i ningú millor que la comunitat educativa per definir el model d'escola . I en el seu moment també imagino una elaboració de la llista des de la radicalitat democràtica. L'important és que tot s'afronti amb elements democràtics i de nova política.

Segons els sondejos ICV podria superar els 5 regidors actuals presentant-se en solitari. Tindria sentit concórrer en una llista que els donés menys regidors?

Un dels grans reptes de la confluència és que, per una banda, els diferents col·lectius socials puguin sentir referenciats, i d'altra que el nou subjecte polític sigui sentit com a propi per qualsevol que hagi participat en la confluència. Per tant, tots els regidors i regidores que s'aconsegueixin, han de ser sentits com a propis per tots.

Això sí que sona difícil.

Sí, sí, segur. [Riu]. És que no s'havia fet mai. Però, si no és ara quan i, si no és a Barcelona, on?

A vostè, personalment, li agradaria anar a una hipotètica llista de Guanyem?

Jo personalment em sento molt identificat i il·lusionat en aquest procés de confluència. Jo entenc la política des d'un component personal molt important, no entenc la política si no es viu personalment amb il·lusió i convenciment. Tot el que pugui aportar a aquest procés, ho aportaré, en totes les seves fases i fins al final. I, sí, m'encantaria poder ser útil.

Cito a Ada Colau: “Amb Iniciativa s'ha de parlar de reducció de sous i acumulació de càrrecs”. Quin és el sou de Ricard Gomà i quants els seus càrrecs?

Estem d'acord que hi hagi limitació de sous i de mandats. Nosaltres ja tenim una limitació de mandats i un codi intern de limitació de sous. I a més hem fet una cosa que crec que no ha fet cap altra força política, que és trasparentar-ho. El 2011 vam transparentar ingressos i patrimoni, i ho seguirem fent.

En la seva declaració d'ingressos figuren més de 100.000 euros bruts anuals. No li importa dir quant percep en net i quins són els seus càrrecs?

No, no. Jo sóc regidor de l'Ajuntament de Bacelona i no tinc més càrrecs. Bé, com a regidor sóc conseller de l'Àrea Metropolitana. El de l'Àrea Metropolitana és un altre tema que s'ha de replantejar en el futur. I el meu sou net al mes ha d'estar una mica per sobre dels 3.000 euros. Però jo vull posar en valor aquest percentatge que va a parar al partit, perquè les forces polítiques que ens financem únicament a través de les aportacions dels càrrecs electes i la militància podem ensenyar-ho amb transparència. I això en altres forces no passa.

No hi hauria problema llavors per limitar el seu sou?

No, nosaltres creiem que s'ha de parlar. Entre la no limitació i els sous que no permetin la dedicació a la política hi ha una alternativa, que són sous dignes, limitats i transparents.

Ha parlat molt de nova política durant tota l'entrevista. Com definiria la nova política?

Crec que la nova política és aquella que té tres elements. El primer, de democràcia participativa. Avui tenim una ciutadania molt reflexiva i informada com perquè ja no tingui sentit la distància entre representació i ciutadania. Segon element, compromís ètic. Amb control social i fiscalització ciutadana. I finalment una política al servei de la dignitat de les persones, que sigui un instrument de la igualtat, dels drets socials. Però m'agrada pensar en la nova política en concret, per això crec que l'àmbit municipal és tan favorable. Podem posar la ciutat en mans de la gent.