Romeva eludeix la pressió de la CUP i opta per negociar la independència amb l'Estat
Malgrat que la resta de partits dóna per descomptat el pacte entre Junts pel Sí i la CUP després del 27-S si els primers no obtenen la majoria absoluta, l'inici de la campanya electoral ha posat en evidència les diferències entre les dues opcions independentistes. La gestió dels resultats del 27-S determinarà si són simples gesticulacions de campanya o alguna cosa més seriosa, però de moment la CUP ha aprofitat l'aposta de Junts pel Sí per negociar la independència amb l'Estat per posar en dubte l'independentisme de la llista de CDC, ERC i les entitats sobiranistes.
El cap de llista de Junts pel Sí, Raül Romeva, ha eludit la pressió dels anticapitalistes perquè Junts pel Sí se sumi a via de la desobediència civil i ha remarcat que l'objectiu de la seva llista és aconseguir un “mandat democràtic clar” per forçar l'Estat a seure en una taula negociadora de la independència. “La voluntat és negociar i parlar”, ha afirmat Romeva aquest dimarts.
Què fa pensar a Romeva que l'Estat s'asseurà a negociar si, amb la majoria independentista actual del Parlament, el Govern i el Tribunal Constitucional han frenat tots els intents de la Generalitat per donar passos en el procés sobiranista? “Vull pensar que hi ha una mica de sentit comú en algun lloc”, ha respost Romeva als periodistes. “És irresponsable i fora del sentit comú obcecar-se en bloquejar una negociació quan l'única opció possible per resoldre aquesta qüestió és amb una negociació a partir d'un mandat democràtic”, ha asseverat el exeurodiputat d'ICV.
Majoria en escons
Però fins i tot en el reiterat “mandat democràtic”, la CUP i Junts pel Sí difereixen. Junts pel Sí considera que es tracta d'unes eleccions i que per tant s'han de comptar escons, cosa que no comparteix la CUP, que sosté que s'han de comptar també els vots. “Començar a posar traves o dificultats a partir d'una xifra concreta pot acabar suposant una confusió més que una solució”, ha respost Romeva sense esmentar explícitament als cupaires.
La CUP, a més, ha començat la campanya traient-se del barret el convergent i pujolista concepte del “peix al cove” per posar en dubte la capacitat de Junts pel Sí per aconseguir la independència. El “peix al cove” defineix la pràctica política dels 23 anys de Jordi Pujol a la Generalitat, consistent en pressionar amb pronunciaments nacionalistes per aconseguir traspassos de competències de part de l'Estat. És una expressió de la qual CDC s'ha intentat desprendre per tots els mitjans, l'últim, la candidatura de Junts pel Sí.
Traient a col·lació el “peix al cove” en plena campanya, els anticapitalistes pretenen repetir el que va passar en les eleccions del 2012, en què CiU va perdre 90.000 vots i 12 escons. Un dels motius van ser els independentistes que no es van creure el gir d'Artur Mas cap a la independència, i van optar per una opció independentista més clàssica, com ERC. La segona de la llista de la CUP, Anna Gabriel, va començar aquest dilluns aquesta estratègia instant a Junts pel Sí a pronunciar-se sobre si continuaven treballant pel “peix al cove”, i posant en dubte la voluntat independentista del Junts pel Sí, ja que en el seu programa electoral “no diu res sobre qüestionar la legalitat espanyola”. D'aquí a 12 dies les urnes diran si l'estratègia ha tingut èxit.
Cita amb les urnes
Fugint del cos a cos amb la CUP, Romeva ha insistit en la pròxima cita amb les urnes. “Com més clar i massiu sigui el resultat del 27-S més dificultats tindrà l'Estat per negar-se a una negociació sobre com hem de fer el pas cap a la nova condició d'estat”, ha afirmat Romeva, que ha detallat tres fortaleses que Catalunya pot disposar després del 27-S si els independentistes aconsegueixen un bon resultat.
La primera, i més important, segons el parer de Romeva, és el “mandat democràtic”, una de les expressions més repetides per Junts pel Sí aquesta campanya i que Romeva ha considerat “matriu de totes les circumstàncies que vindran després”. “Si el mandat democràtic és clar i incontestable s'obren moltes portes”, ha afegit. Al mandat democràtic el segueixen l'“interès comú” català, espanyol i europea en “trobar un acord” per al conflicte entre Catalunya i Espanya i les “capacitats” de Catalunya per ser un estat.
