El 27-S no deixa espai a l'extrema dreta

Per primera vegada des de 1995, l'extrema dreta no es presenta a les eleccions al Parlament de Catalunya. A les escoles no hi haurà paperetes de cap de les diferents faccions ultradretanes, una situació que només s'ha produït en els comicis de 1995, 1992 i 1984. En les últimes eleccions al Parlament, Plataforma per Catalunya (PxC) va obtenir una mica més de 60.000 vots, però en les municipals de maig va quedar escombrada i els 67 regidors que tenia van quedar reduïts a vuit.

“PxC va estar a punt d'entrar al Parlament el 2010, però a partir d'aquest moment el declivi és total”, explica Aitor Carr, autor de la tesi doctoral 'La irrupció de la nova extrema dreta a Espanya: el cas de Plataforma per Catalunya '. Segons el doctor en història contemporània Xavier Casals, les últimes municipals van suposar un “col·lapse per l'extrema dreta” i ara és “un espectre en recomposició” a Catalunya.

Plataforma, sense Anglada

Fins a l'aparició de PxC a 2003, l'extrema dreta no havia superat el 0,1% dels vots en unes eleccions Parlamentàries des de 1988. És coherent, doncs, que una situació de crisi en aquest partit dificulti la presència dels ultres en els comicis. “Se n'ha anat molta gent i ara estan sense un duro. Sense regidors, els ingressos s'han acabat”, argumenta Xavier Rius Sant, periodista expert en l'extrema dreta, que assenyala l'expulsió del partit del seu creador Josep Anglada el 2014 com el punt d'inflexió.

Des de Plataforma Per Catalunya han volgut treure importància a aquests comicis. “Són una farsa, d'aquí poc tornarà a haver-hi eleccions i com a partit petit no volem malgastar esforços”, expliquen. Per Casals, però, no és un problema de voluntat sinó de capacitat. “En realitat, pretexten un discurs pragmàtic, el de 'no ens presentem perquè no estem en condicions'”, assegura. Casals destaca però el fet que en els últims tres cicles polítics s'ha vist que “els nínxols on l'extrema dreta té possibilitats de progressar són els comicis locals”.

La pèrdua del pes territorial també ha suposat per PxC un escull per recollir les signatures del 0,1% del cens que es necessiten per presentar una candidatura en el cas que no es tingui representació. “PxC està enfonsada i Democracia Nacional i els partits de la España en Marcha és impossible que tinguin aquests avals”, assegura Rius, que remarca l'atomització d'aquesta última després de la recent sortida d'Alianza Nacional. Aquesta atomització també ha dut a partits com PxC, Partido por la Libertad o España 2000 a intentar gestar una nova formació a nivell espanyol, el que per Rius i segons confirmen fonts de PxC és un motiu més per justificar l'absència de la formació xenòfoba en aquestes eleccions parlamentàries.

Espai ocupat per Ciutadans i PP

Per Casals, l'absència de l'extrema dreta també té relació amb l'agenda política: “La dinàmica d'aquesta campanya electoral és sumar electors, no estigmatitza ningú. No hi ha espai per a un vot que no sigui útil”. En el mateix sentit, Carr creu que “el debat sobiranista trenca l'eix autòctons contra estrangers” i afegeix que en aquest eix l'extrema dreta ocupa posicions amb “reminiscències franquistes que difícilment els compraran en un espai perfectament ocupat per Ciutadans i el PP”.

L'espai polític de la ultradreta catalana, especialment de PxC, també s'ha vist reduït per l'aparició de partits que li disputen “un vot sociopopulista que ara se l'ha endut Ciutadans o Podem”, explica Rius. El periodista recorda que Anglada -que estudia presentar-se a les eleccions al Congrés en coalició amb el partit identitari malagueny Soluciona- “va ser el primer a utilitzar el discurs de la casta”.

* Nota: El gràfic inclou com a partits d'extrema dreta les següents formacions, actuals o històriques: Plataforma por Catalunya, Falange Española de las JONS, MSR, La Falange, La Falange Auténtica, Fuerza Nueva, Juntas Españolas, Partido por Catalunya, Hartos.org, España 2000, Falange Española Independiente-Falange 2000, Democracia Nacional, Movimiento Falangista de España, Solidaridad Española, Falange Española de las JONS Auténtica, Alianza Nacional 18 de Julio, Frente Nacional, Falange Independiente, Alternativa Demócrata Nacional, Alianza por la Unidad Nacional i La España en Marcha.