Catalunya es prepara per a la quarta manifestació massiva per la sobirania
La ciutat de Barcelona espera més de mig milió de persones a la quarta manifestació massiva per la sobirania catalana des de 2010. Una mobilització que els organitzadors, l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, esperen que sigui “definitiva” i que forci al govern català a portar el procés fins al final i a realitzar la consulta datada per al 9 de novembre tot i el més que probable veto del Constitucional. La Via Catalana de 2014 té com a objectiu formar una 'V' gegant al llarg de l'avinguda Diagonal i la Gran Via, formant una senyera amb les samarretes dels inscrits que, segons els convocants, són més de mig milió.
L'Assemblea i Òmnium van tenir problemes per augmentar les inscripcions al principi, el que va disparar les especulacions que el sobiranisme estigués decaient o que el cas Pujol hagués fet efecte en les posicions independentistes. No obstant això durant l'estiu la xifra d'inscrits ha anat augmentant fins a superar la de 2013, quan els registrats van ser 450.000, xifra que va estar prop de doblar-se per la gent que va assistir sense haver-se apuntat. Per aquesta raó els organitzadors de la 'V' creuen que no tindran problemes per omplir els 200.000 metres quadrats del recorregut.
La d'aquest dijous serà la tercera gran manifestació consecutiva a la Diada Nacional de Catalunya, la quarta gran del sobiranisme comptant la marxa contra la retallada de l'Estatut de juliol de 2010. Va ser la mobilització de la Diada de 2012, en què 600.000 persones segons la Delegació del Govern i 1,5 milions segons la Guàrdia Urbana van col·lapsar el centre de Barcelona, la que va encendre la metxa del procés polític que avui, dos anys després, tornarà a trobar-se en el seu punt àlgid a dos mesos de la data pactada per a la consulta.
L'èxit de la convocatòria de 2012 va portar l'ANC a organitzar la Via Catalana de 2013, una cadena humana que va travessar de cap a cap la geografia catalana al llarg de 400 quilòmetres. Les xifres de participació van tornar a ballar. La Generalitat va xifrar l'assistència en 1,6 milions de persones, mentre que el Ministeri d'Interior la va reduir a 400.000. Societat Civil Catalana, organització d'adscripció antisobiranista, va intentar rebatre la xifra donada pel departament català d'Interior anunciant un recompte a mà en el que van xifrar en 800.000 els assistents a la cadena humana.
Manifestacions que convoquen al 10% de la població
La manifestacions que s'han succeït les últimes Diades han cridat l'atenció per l'enorme afluència que han reunit. És arriscat donar per bones les xifres ofertes per les diferents parts, però fins i tot les més baixes parlen de mobilitzacions en què participen percentatges gens menyspreables. Comptant amb que a Catalunya hi ha una població registrada de 7,5 milions de persones, si la xifra de 800.000 participants oferta per SCC fos correcta suposaria que al voltant del 10% dels ciutadans catalans va participar en la cadena humana de 2013.
Per a buscar manifestacions de mida similar a Catalunya el professor del Centre d'Estudis sobre Moviments Socials de la UPF, Jordi Mir, es remunta a les del 19 de juny del 2011 convocada pel 15M, les manifestacions contra la guerra d'Iraq del 15 de febrer del 2013, la mobilització en repulsa per l'assassinat d'Ernest Lluch, o la primera Diada legal el 1977. No obstant això, Jordi Mir traça algunes diferències entre mobilitzacions. “No és el mateix sumar-se a una manifestació amb el govern a favor, o en contra; amb els mitjans de comunicació a favor o en contra; amb un govern repressor o un tolerant... Amb això vull dir que mobilitzacions com la del moviment pels drets civils als EUA, sent una part molt petita de la població del país, amb lleis que penalitzen i amb una cultura de dominació a sobre, ha de ser especialment valorada”, assegura.
En aquest context, és important assenyalar que les manifestacions de la Diada han estat promogudes per part dels partits i institucions catalanes, i tots els membres del Govern –no així el president Mas i la vicepresidenta Joana Ortega– acudiran a l'acció. Aquest tipus de suport fan que les manifestacions de la Diada tinguin un important component “d'Estat” malgrat que realment no hi hagi un estat al darrere que les recolzi.
