La divisió de l'esquerra a Sabadell manté viu el PSC de Bustos

Una ciutat de tradició esquerrana. Una trama de corrupció que ha provocat una crisi sense precedents del partit hegemònic durant 15 anys. Un fort moviment popular i associatiu en contrast amb unes formacions d'esquerres dividides entre si i en faccions irreconciliables. Personalisme, corrupció, atomització, caciquisme. Els ingredients que composaren el guisat del 24-M a Sabadell estan sobre la taula, però ningú pot dir amb certesa com resultarà el menú després d'unes eleccions que estan més obertes que mai.

La cocapital del Vallès Occidental, està en una cruïlla política de difícil resolució. El cas Mercuri, una trama de corrupció urbanística que implicava a bona part dels alts càrrecs de l'ajuntament, incloent l'alcalde Manuel Bustos (PSC), va fer caure a l'equip de govern. Malgrat que en un primer moment el bustisme va aconseguir capejar el temporal col·locant el número dos de Bustos com a alcalde, el cas Pretòria va inaugurar una crisi per als socialistes que va obrir la possibilitat de l'alternança política per primera vegada en 15 anys.

En les passades eleccions el PSC va obtenir 13 representants, ICV-EUiA quatre i Entesa dos. En les actuals eleccions fins a tres candidatures busquen fer-se amb l'espai que puguin deixar els socialistes, que els més optimistes estimen en sis escons. Aquestes són Guanyem Sabadell, impulsada per la secció local d'EUiA, Unitat pel Canvi, la candidatura d'ICV-EUiA, i la Crida, un pacte entre Entesa i la CUP. La tornada d'ERC a l'ajuntament també està a l'aire. Entre tots ells es reparteixen el sucós pastís de l'erosió del PSC que, però, podria haver estat molt més gran si davant hi hagués hagut una opció vista com a “vot útil”.

“El 24-M marcarà un canvi de cicle polític”, descriu Antonio Santamaria, un periodista del mitjà iSabadell.cat que coneix millor que ningú els secrets de la política local de la ciutat. “A Sabadell hi ha hagut diversos períodes. Al final de la dictadura la ciutadania va confiar en el PSUC i l'alcalde Farrés va governar durant 20 anys, primer com a PSUC i després com ICV. Però el 1999 va haver-hi un final de cicle i Bustos va tenir l'habilitat de presentar-se com l'alternativa. Ara tornem a estar en un canvi de cicle, el postbustisme, només que aquesta vegada la ciutadania no percep una alternativa clara”.

A la recerca d'un bloc unitari de canvi

L'aposta per una alternativa sòlida des de l'esquerra era l'objectiu dels impulsors de Sabadell Guanyarà. La idea era fer una candidatura àmplia, recollint des de l'esquerra anticapitalista fins a socialistes rebotats. Potser massa àmplia per a una localitat tan políticament convulsa com Sabadell. “Ho vam enfocar com una candidatura de salvació municipal, més transversal que Barcelona En Comú i amb vocació inequívoca d'anar a per l'ajuntament”, explica Jordi Serrano, un dels seus impulsors i que participa a Procés Constituent.

Però les coses es van complicar des del principi en l'imbricat laberint sabadellenc. Ni ICV ni la CUP van ser capaços de compassar els seus ritmes interns amb la proposta de Sabadell Guanyarà. Podem encara estava tot just en construcció. Per la seva banda, el grup d'EUiA es trobava en plena guerra interna, que enfrontava una gran part del grup local, comandat per la regidora Marisol Martínez, contra la direcció catalana del partit.

“El caciquisme de l'ajuntament ha penetrat molt en tota la població, en la societat civil i partits. I això és àcid corrosiu”, assegura Santamaria per explicar el perquè de l'atomització de l'esquerra a Sabadell. Serrano ho descriu simplement com “nacionalisme de partit”.

Guanyem Sabadell, ¿moviment ciutadà o personalisme?

Marisol Martínez és una persona enèrgica, que respon de forma contundent a cadascuna de les preguntes que se li formulen. El mateix dia que EUiA emetia un comunicat anunciant la seva expulsió del partit, aquest dimarts, ella sostenia que la seva candidatura està avalada per IU a nivell estatal. Una mica difícil de rebatre, i de comprovar, ja que IU està en un moment de descomposició interna, un tràngol d'epicentre madrileny però que s'estén per tota l'organització federal donant lloc a una incomprensible federació de taifes.

Martínez ha estat regidora d'EUiA a Sabadell des de 2007, portaveu des de 2011, i ha ocupat càrrecs de responsabilitat en la direcció estatal del partit amb Cayo Lara. De cara a aquestes eleccions, la direcció d'EUiA va apostar per rellevar Martínez com a cap de llista, una decisió que es va voler validar mitjançant primàries. El procés es va celebrar i, contra pronòstic, va ser guanyat per Martínez. Però el Consell de Garanties català va impugnar el resultat en detectar irregularitats. Es van celebrar altres primàries i va guanyar Eduard Navarro, el candidat oficialista. Llavors Martínez va trencar amb el seu partit de tota la vida i es va llançar a promoure la seva pròpia candidatura, “Guanyem Sabadell - Sí que es pot”.

Ella sosté que Guanyem Sabadell és un moviment polític de base, “l'únic de la ciutat”. Malgrat això, no han celebrat primàries. “Jo no crec en les primàries”, explica Martínez. “La història m'ha demostrat que les primàries poden ser molt vendibles però poc democràtiques. A Guanyem Sabadell s'ha buscat el consens per a cadascun dels membres de la candidatura”. Tampoc està d'acord amb que estigui utilitzant de manera injusta un nom que abans va ser usat per Ada Colau. “El de Colau era Guanyem Barcelona, el nostre és Guanyem Sabadell, ¿es veu la diferència, veritat?”, indica amb vehemència.

Santamaría explica el projecte de la regidora més en termes personalistes que com a moviment polític. “Marisol Martínez es lia la manta al cap i munta una candidatura pròpia després que li impugnen les primàries. Ella controla l'aparell i les bases locals, i té bona implantació als barris obrers, així que considera que pot aliar-se amb gent de moviments locals per mantenir el seu escó”, observa el periodista.

Unitat pel Canvi, l'aliança d'ICV-EUiA es reinventa

L'altra part del partit, la EUiA que ara lidera Eduard Navarro, anirà a les eleccions com a Unitat pel Canvi, una candidatura amb ICV i alguns dels càrrecs locals de Podem. Malgrat això, Podem no l'ha avalat com una candidatura a la qual el partit doni suport a nivell català.

“A Sabadell, Podem està partit en dos grups, un liderat pel secretari general, Ramón Vidal, i un altre format per crítics”, relata Santamaría. Mentre els crítics reclamaven acudir com a una agrupació d'electors, Vidal s'integra en Unitat pel Canvi com a número dos. Però Podem Catalunya no dóna suport a la candidatura.

“La polèmica sobre si Podem reconeix o no la llista té poc sentit, Unitat pel Canvi és una confluència de persones a títol individual i no importa el que diguin els partits”, assegura Joan Berlanga, cap de llista d'Unitat pel Canvi i provinent de ICV. Per al candidat a l'alcaldia l'important de la seva candidatura és que ha sabut “deixar les sigles de banda”. No obstant això, en els cartells i la web de la formació apareixen els logos dels tres partits al costat de la marca de la llista.

Unitat pel Canvi va celebrar unes primàries en bloc per elegir els sis primers candidats, en què es va presentar una sola candidatura sense independents. Amb aquest procés, l'aliança clàssica d'ICV-EUiA ha perdut la part del partit que pugui arrosseguar Marisol Martínez i el seu Guanyem, però ha guanyat el suport de persones provinents de la lluita social i una part del cercle local de Podem.

Crida, la gran aposta de l'esquerra independentista

Sabadell és una ciutat amb pedigrí esquerrà, però també és la segona ciutat de l'àrea metropolitana que va registrar més participació el 9-N. 48.000 persones, d'un cens de 151.000, van votar Sí-Sí per la independència, i altres 7.000 Sí-No. L'esquerra independentista a Sabadell és forta, i en les eleccions municipals de 2015, Sabadell és una de les seves grans apostes. La Crida per Sabadell és una aposta conjunta de la CUP i Entesa, un grup sorgit de la descomposició de l'espai polític que l'alcalde Farrés mantenia unit. La candidatura ha aconseguit mantenir-se dins de l'ajuntament, fent oposició a Bustos durant 15 anys.

Anna Lara és portaveu i número 6 a la candidatura de la Crida, a més de militant de la CUP. Es va embarcar en ambdues fa un any, quan la formació va decidir posar-se mans a l'obra en la construcció d'una candidatura que pogués sumar nous sectors. “A l'assemblea fundacional de la Crida hi havia ja un 20% de persones que no eren de cap dels moviments impulsors”, assegura Lara.

A més d'aquests dos impulsors, alguns participants en la Crida destaquen la importància del Moviment Popular de Sabadell (MPS), una coordinadora de diferents lluites sorgida fa 11 anys. Per a molts, el MPS ha estat l'autèntic motor de la candidatura. En l'entorn de l'esquerra independentista, l'aposta per l'institucional gairebé mai és fruit del consens, i Sabadell no és una excepció. El pacte tàcit entre bona part del moviment és que el MPS es mantingui independent i continuï mantenint viva la pota de les lluites fora de l'ajuntament.

L'espai representat per la Crida porta en el seu ADN les sigles de la “unitat popular”, malgrat la qual cosa la unitat no és una cosa que els faci perdre la son. “El nostre projecte és d'esquerres rupturista i no encaixava tant amb altres projectes de transformació que han sorgit. Però no és tan greu, l'esquerra s'ha de definir pel camí que fa no pel nom”, rasa Lara.