El jutge interroga Pujol com a líder d'una “organització” familiar que va barrejar durant 30 anys política i negocis
La confessió de Jordi Pujol sobre la seva fortuna a l'estranger va obrir fa 18 mesos una crisi en la memòria emocional de Catalunya que s'agreujarà aquest dimecres amb la declaració de l'expresident a l'Audiència Nacional. El referent durant dècades del nacionalisme català es plantarà davant del jutge José de la Mata per intentar dissipar les seves sospites que els centenars de milions aflorats són la suma de les comissions obtingudes per una família que va actuar durant trenta anys com una “organització” a la que el poder polític s'utilitzava per fer negocis.
Jordi Pujol Soley, expresident de la Generalitat de Catalunya, declararà a partir de les 10 del matí en qualitat d'investigat, la nova figura que substitueix i equival a la d'imputat. Una hora i mitja després està citada la seva dona, Marta Ferrusola. Tots dos són sospitosos d'haver comès un delicte continuat de blanqueig de capitals.
No ho tindran fàcil. De la Mata té avançada la investigació al primogènit, Jordi Pujol Ferrusola, de qui creu que es va inventar una facturació de 11 milions d'euros per camuflar els diners de les comissions. En qualsevol altra família, els indicis contra el primogènit no tindrien per què implicar la resta de la família, però com diu De la Mata a l'acte de citació del matrimoni, els Pujol van desenvolupar vincles “més enllà dels familiars”.
Les “pautes d'actuació” dels diferents membres de la família, la seva “coordinació en les activitats”, la “assignació de rols” i la distribució dels guanys “multimilionaris” que ingressaven sempre en jurisdiccions estrangeres, unit a un “particular sistema de rendició de comptes existent per controlar aquests repartiments de fons, revelen l'existència del patró de comportament (...) d'una organització, els perfils definitius estan encara sota investigació i pendent de qualificar”, assegura el jutge.
Aquesta serà la segona declaració com a imputat del matrimoni. Ja ho van fer fa un any en un jutjat de Barcelona, però el seu titular s'ha inhibit a favor de l'Audiència Nacional. El tribunal especial investigava des de finals de 2012 al primogènit, Jordi Pujol Ferrusola, i les causes podrien solapar-se. A més, el jutge de Barcelona va acabar fastiguejat que Andorra evités enviar informació transcendental per al cas que el país ha acabat cedint a l'Audiència Nacional.
La història recent del cas es remunta al 25 de juliol de 2014. Aquella tarda, Jordi Pujol va fer públic un comunicat en el qual reconeixia l'existència d'una fortuna a l'estranger. Sabia que l'Estat l'havia descobert a ell i als seus familiars. El senyal va ser una notícia publicada al diari El Mundoal diari El Mundo tres setmanes abans informant de moviments bancaris de la família a Andorra, per valor de 3,4 milions d'euros, realitzats el Nadal de 2010.
La maquinària de l'Estat, mobilitzada contra la corrupció a Catalunya amb motiu del desafiament separatista, per fi trobava uns indicis clars dels possibles delictes de l'expresident. Enrere quedaven els informes policials apòcrifs destinats a ocupar portades, coincidint amb moments àlgids del procés independentista.
“Un mer relat”
L'explicació que va donar Pujol a la carta pública i la que va repetir al gener de 2015 davant del jutge de Barcelona no passa de ser, segons el jutge José de la Mata, “un mer relat”. Pujol va dir que els diners procedeix d'un llegat de 140 milions de pessetes que l'avi Florenci va deixar a la família en 1980 i que van decidir amagar a l'estranger. Diversos anys després, el llegat s'havia multiplicat per vuit.
El jutge, però, assegura que “no consta ni ha estat acreditada la quantitat del llegat, el lloc en el trobaven aquests fons, el seu destí, etc., acompanyat de documentació que corrobori tals afirmacions”. D'aquesta manera, trasllada la sospita que els diners trobat als Pujol a l'estranger procedeix, en realitat, dels suborns que pagaven empreses adjudicatàries de l'Administració, les mateixes que facturaven al primogènit per factures inexistents, a canvi d'adjudicació d'obra pública.
A més d'això, en la investigació a Pujol Ferrusola ha aparegut un document, enviat per comissió rogatòria des d'Andorra, en el qual el primogènit explica que ell no és el veritable amo dels fons en un compte al seu nom sinó que ho és el seu pare.
Consta igualment un segon document en què Pujol i Soley, de la seva pròpia mà, afirma el maig de 2001 ser propietari d'un altre compte i declara que si mor, els fons han de ser per a Marta Ferrusola. Els diners d'aquest compte es van obrir amb una aportació en efectiu, pel que es desconeix el seu origen, remarca De la Mata. L'expresident va utilitzar els diners fins al 2010 “amb intenció d'ocultació, utilitzant a persona interposada, i ocultant també el seu origen”.
“Aquest patrimoni no consta que es justifiqui amb els ingressos ordinaris que hagués obtingut per raó del càrrec públic que va ostentar durant 23 anys, president de la Generalitat de Catalunya”, llança De la Mata en la seva interlocutòria.
