El 'moment CUP' d'En Comú Podem
La promesa del referèndum arrossega En Comú Podem a una negociació amb el PSOE similar a la viscuda per la CUP amb Junts pel Sí, on a la candidatura catalana només li val l'objectiu principal per salvar la seva imatge en la negociació. Els de Xavier Domènech finalment no tindran el grup propi que esperaven, però mantenen intactes les seves reivindicacions programàtiques, entre elles la de pactar un referèndum sobre la independència de Catalunya. La promesa del referèndum, marcada com de mínims durant la campanya, encotilla les possibilitats d'En Comú Podem en la negociació.
Els comuns encaren un període de diàleg amb el PSOE que consideren que anirà per llarg. Un mes després de les eleccions i amb una aritmètica complicada per a tots dos blocs, a esquerra i dreta, els acords per decidir qui serà el proper president espanyol estan encara molt verds. Els d'En Comú saben que van a les Corts espanyoles amb una promesa electoral, la del referèndum pactat, a priori gairebé impossible d'acceptar per l'altre costat de la taula de negociació, però a la qual no poden renunciar. D'altra banda, tampoc es poden permetre quedar com els facilitadors d'un govern de dretes o de gran coalició entre PP i PSOE.
El moment d'En Comú Podem recorda al viscut per la CUP fa només unes setmanes, en què qualsevol sortida que no passés per aconseguir el seu objectiu de màxims pot sortir massa cara. El precedent de la negociació entre les dues formacions independentistes també és agredolç. D'una banda, la CUP va demostrar, aconseguint la sortida d'Artur Mas, que els objectius que semblen impossibles poden realitzar-se. De l'altra, que en ocasions aconseguir l'objectiu no esmorteeix els costos en imatge d'un pacte determinat.
Una multilateralitat més complicada
Les situacions d'En Comú i de la CUP tenen similituds, però hi ha detalls importants que les diferencien. Mentre que en el cas català Junts pel Sí només necessitava a la CUP per obtenir la majoria, en el cas espanyol el PSOE necessitaria un pacte amb més actors que Podem. El pacte, per tant, ha de ser multilateral, i és possible que els socialistes no trobin a l'altra banda un bloc cohesionat que contempli el referèndum com una condició ineludible.
Alguns sectors de Podem i les seves confluències han començat ja a situar la reivindicació dels catalans fora de les línies vermelles per al pacte, malgrat que Pablo Iglesias ho va fixar així en campanya. Els diputats de Compromís, que s'ha despenjat de la seva aliança amb Podem al no tenir grup propi, han estat els més clars al respecte, però també els gallecs En Marea han avisat que posaran per davant el seu programa. Per la seva banda, l'ex dirigent d'IU i diputada de Podem per Madrid, Tania Sánchez, ha assegurat aquest dimecres que “el referèndum mai ha estat una línia vermella per Podem”.
Estratègies paral·leles
L'equip capitanejat per Domènech té una de les grans complicacions a resoldre en la pressió mediàtica i certs interessos econòmics, que empenyen el PSOE a acceptar la gran coalició amb el PP o, almenys a tancar-se al referèndum. Per als comuns, la situació torna a semblar-se a les negociacions sobre la presidència de la Generalitat, quan la pressió mediàtica es va focalitzar en que la CUP renunciés a la seva promesa i acceptés investir Mas.
En Comú Podem ha començat ja a mostrar dues estratègies de negociació que també van seguir els anticapitalistes en el seu moment, com són deixar l'escull més important per al final i mostrar-se flexibles. Així, després de la trobada amb el rei, Domènech ha assegurat que el referèndum a Catalunya és “el debat més senzill de tots” i que si el PSOE accepta parlar amb ells aconseguiran convèncer-los. “Tenim més dubtes que els anem a convèncer a altres coses”, ha reblat.
L'altra carta, la de la flexibilitat, ha estat coberta pel diputat assegurant que estarien disposats “a dialogar” sobre la forma del referèndum. No és una posició nova. La mateixa Ada Colau va desdibuixar dimecres les condicions del referèndum sobre la independència que proposen en una entrevista a la televisió local de Barcelona, BTV, on va afirmar que la consulta es podria fer amb “dos o tres preguntes”. L'alcaldessa de Barcelona havia deixat clar durant la campanya a l'entrevista de Catalunya Plural que el referèndum havia de ser en tot cas de resposta binària.
