El 27-S passa factura política i econòmica a ICV
Situació delicada per ICV. Política i, en conseqüència, també econòmica. La patacada del 27-S, en què els ecosocialistes van passar de 13 a 11 escons concorrent amb la marca Catalunya Sí que és Pot -on confluïa amb Podemos– ha deixat ja conseqüències. La primera, el precipitat avançament del seu congrés per renovar la cúpula després de les generals. Una cita que no estava prevista fins a maig de 2017, però que l'executiva va decidir avançar aquest dimarts a finals d'any per fer balanç de cicle electoral que culminarà amb les eleccions de desembre, on els ecosocialistes tornaran a apostar en la fórmula conjunta amb Podem.
El més que pobre resultat electoral de diumenge ha generat malestar dins del partit, amb veus que apunten que la petjada de Podemos va ser excessiva. Unes impressions que s'ha escoltat tan entre les files de la pròpia ICV, com en les paraules del mateix candidat, Lluís Rabell, com des d'Izquierda Unida. “La marca ens ha complicat la vida”, admetia amb claredat el cap de llista el mateix dia que, des de Madrid, el líder d'IU Alberto Garzón, retreia la “monopolització de Podemos” de la campanya catalana.
També des de la pròpia Executiva Nacional d'ICV, Joan Herrera, reconeixia “errors”, però deixant clar en tot moment que la direcció és la correcta. I és que malgrat les males sensacions postelectorals, ICV segueix compromesa amb la confluència amb Podem cap a les generals -en les que IU quedaria, de moment, al marge-. Una contesa en la qual Herrera podria encapçalar la candidatura al Congrés per Barcelona, tornant a la política estatal, que va abandonar per ser candidat a les autonòmiques al 2010.
Les generals seran el mirall definitiu per a ICV, després de dues experiències oposades, les municipals i les autonòmiques. L'èxit o fracàs de la reedició del Catalunya Sí que és Pot a les generals serà clau per al futur de la formació, que es veu obligada a celebrar el seu conclave després de l'última cita, ara fa menys d’un any. En aquella ocasió, el partit va descartar la independència com full de ruta i es va mantenir fidel al dret a decidir, apostant per una relació confederal amb l'Estat. Ara el debat intern dels ecosocialistes girarà al voltant de la factura política de l'aliança amb Podemos.
Els resultats també impliquen “ajustos” econòmics
Els resultats també impliquen “ajustos” econòmicsFonts de la formació ecosocialista admeten que els mals resultats “impliquen ajustos”, però sense precisar el seu abast. Això s'explica no només per la pèrdua de representació, sinó també pels pocs parlamentaris electes que pertanyen a la formació ecosocialista. Dels 11 diputats, només tres —Joan Coscubiela, Marta Ribas i Marc Vidal— són membres del partit. La resta, o bé independents o membres de Podem o EUiA, no aportarien part del seu salari al partit, que perdria també retribució pública per representativitat i accés a subvencions. Fins ara, dels 13 diputats d'ICV-EUiA, 10 aportaven entre 600 euros i 1.100 euros mensuals al partit.
Passats tres dies de les eleccions, a ICV demanen calma i asseguren que encara estan fent números sobre els costos de la campanya, que esperaven poder compensar amb les retribucions públiques dels càrrecs electes. “Està per veure si els diputats independents també aporten part de la seva retribució al partit”, assenyalen fonts de la formació, que fan memòria: “Les organitzacions que ens financem amb diners públics, i que no admetem capital privat, tenim el handicap que una menor representació ens perjudica molt”.
A més, la situació es veu agreujada pel deute que arrossega el partit des que el 2010 va haver de deixar la seva històrica seu del carrer Ciutat —la mateixa que el 1977 era feu del PSUC— i va comprar l'actual sala de màquines situada a Passatge del Rellotge. Aquesta operació va elevar el deute d'ICV fins 11'9M a data de 2014. Segons les mateixes fonts -i tal com es detalla en el balanç econòmic de 2014- aquest import s'està reduint de manera continuada des de l'any 2011. Segons explicava el mateix Herrera en una entrevista recent amb aquest mitjà, “ICV és l'únic partit dels preexistents al qual no se li ha condonat cap deute”, a diferència de PSC, CiU, PP i ERC.
